VULL ESTIMAR ARA

Saps, quasi tinc por de pensar en la vida....

És tan bonic estimar i jo no estimava;

jo solament cercava el negoci, el tracte.

M'oferia a un altre per a obtenir quelcom per a mi.

un TERRIBLE EGOISME.

Jo volia comprendre.

TEORITZAR !, en lloc de fer,

d'estimar, de donar-me....

Vaig arribar, fins i tot, (un exemple com tants d'altres),

a entendre'm amb una noia.

Però, de debò que volia estimar?

No, solament cercava una cosa per a mi.

Era una compra, un intercanvi tarat.

Ella m'oferia simpatia i jo li tornava.

Però quan no hi havia resposta per part d'ella,

jo m'enfadava.

Era potser, per això,

que no cercava el Déu que anava perdent....

Ell digué "que els qui cerquen la recompensa ara,

no la tindran després".

I jo, tossudament, amb les mans esteses,

però no per a donar,

sinó solament per a rebre !. Un absurd.

No estudiava, no treballava, no ajudava, no oferia....

No estimava.

Vull estimar ARA.