La Religiositat de l’infant de 9 a 12 anys (la infància adulta)

L'EDUCACIÓ CATEQUÈTICA 

·       En aquests anys els nens senten un gran afany de progressar en els seus coneixements i comencen a unificar el món religiós. Al final de l'etapa comencen a reclamar respostes definides i coherents respecte a l'origen i el destí de l'home. Déu ja no és una noció difusa i abstracta, sinó que comença a tenir pes existencial.

·       És l'edat més apropiada per a l'ensenyament religiós, però proporcionada al desenvolupament psicològic. Aquest ensenyament serà sistemàtic i concret. És el millor moment per dotar-los de "cultura religiosa", per tal d'adquirir una síntesi de la doctrina cristiana al seu nivell.

PERILLS QUE CAL EVITAR

·       La seva facilitat per aprendre constitueix un perill per a l'educació religiosa, perquè aprèn tot el que se li diu i té tendència a desvirtuar el missatge de la salvació amb la seva mentalitat escolar, a quedar-se en exterioritats: s'aprèn però no es viu, tendeix a reduir la religió a un món de coses. Li interessen les regles ben aplicades, els gestos ben fets, els textos ben recitats.

·       Cal evitar el perill d'objectivar Déu: pensa en Ell com en un objecte. Déu és menys íntim, menys present que abans; no és el protector que ens veu, ens escolta, vers qui es va: és algú objectiu, el Creador. Hem d'ajudar-lo a descobrir el misteri en els esdeveniments i en els personatges (no quedar-se en l'exterior sense descobrir actituds) i fer-li viure.

·       A partir dels 11 anys, com que té més capacitat de comprensió conceptual, se l'anirà iniciant en el vocabulari doctrinal que li servirà en el futur. Cal oferir-li una catequesi sòlida i ben documentada; proporcionar-los les veritats que constitueixen la base de la seva fe, cercant raons, ja que amb l'aparició de l'esperit crític, apareixeran les primeres dificultats contra la fe. Com que encara no capten les veritats abstractes, convé presentar el missatge a través dels fets (bíblics, litúrgics, eclesials), mai partint de nocions abstractes.

IMPORTÀNCIA DE LA FAMÍLIA

·       Recordem que la família és factor determinant per al desenvolupament del fet religiós en l'infant. Els gestos i el llenguatge religiós que l'infant descobreix en els pares, s'insereix en una experiència afectiva que els simbolitza immediatament, i d'altra banda, en la mesura que la família és font d'autoritat i felicitat, reclama espontàniament en ell la seva prolongació en un univers religiós fonamental.

·       Ja no és només la família la qui influeix: el grup cobra importància.

INFLUÈNCIA DEL GRUP

·       Els sentiments i coneixements religiosos rebuts de la família pateixen un procés de crítica i interiorització semblant al de les normes morals. Serà sobretot l'ambient social (en especial colla i escola) el que li aporti les dades que posin en dubte, en alguna mesura, el seu món religiós. Els seus sentiments religiosos seran contrastats amb els d'altres.

·       D'altra banda, tindrà (o no) la possibilitat d'exercitar la seva vivència religiosa al marge de la família.

·       A més a més, la seva actitud d'autocrítica el portarà a ser més mesurat en les manifestacions religioses, sobretot si l'ambient no és favorable al fet religiós. El seu afany objectiu-crític el porta a preguntar-se pel significat de les afirmacions religioses. I al mateix temps, sotmet els seus coneixements religiosos al procés d'estructuració i sistematització, igual que els altres coneixements.

·       El desenvolupament del seu sentit de la colla, propi de la seva evolució social, el fa apte per unir-se a moviments religiosos, educatius, clubs escolars en els quals no s'hi ha d'imposar determinats aspectes religiosos ni controlar excessivament en aquestes qüestions. L'augment de la seva capacitat de socialització farà possible el descobriment de la comunitat religiosa.

COM PARLAR-LOS DE DÉU

·       La Revelació bíblica ens presenta Déu Pare, totpoderós, que és amor misericordiós i fidel a les seves promeses. És important posar en relleu que l'home, amb el seu treball, és col·laborador de Déu. 

·       Cal tenir en compte que aquesta edat és el començament del sentit de l'objecció crítica i té necessitat de recerca de solucions a una sèrie d'interrogants que comencen a plantejar-se. Per això cal donar a conèixer Déu per les seves obres objectives. Déu és font de l'univers i ho ha creat tot per amor. Hem d'ajudar-lo a descobrir que Déu actua ara en els cristians, en tota la seva vida.

·       Cal d'evitar el perill de presentar Déu com un objecte. Per això la catequesi ha de basar-se en la conducta cristiana, en la Bíblia, en la litúrgia.

·       La "infància adulta" és el període sensible per a la presentació de la humanitat de Jesús, per la seva objectivitat: vida pública, fets, paraules, la seva actitud davant Déu i davant els homes. Pels fets es penetra en el misteri de la Redempció. En aquesta edat poden retenir una doctrina senzilla sobre la Redempció.

·       És convenient presentar documents sobre el clima, la vegetació, els costums, plans, mapes de Palestina...

·       Cal descriure Jesucrist inserit en una cultura, en una civilització concreta. En presentar els fets i paraules de Jesús, cal destacar-ne la seva actitud davant els homes i davant el Pare. Que vegin que el Fill de Déu es va fer home. El misteri de la Redempció és la lluita de Jesús entre els pecats dels homes i l'amor de Déu. El fracàs aparent de la creu és una victòria: la resurrecció és manifestació de la seva victòria. La passió-mort-resurrecció-ascensió-pentecosta són fets signes on hi apareix el misteri.

·       Evitar el que sembli introduir una oposició entre el Pare enutjat i el Fill fet home per patir, ja que és Déu qui ens dóna el seu Fill.

·       L'Esperit Sant es manifesta a través de les activitats dels apòstols, a través de la seva història de les obres de Déu. A aquesta edat s'ha de seguir el camí de l'exterioritat; és el més indicat, perquè l'infant és més objectiu: presentar l'acció de l'Esperit a l'Església. L'Esperit dóna la força, l'entusiasme i l'amor als qui el reben.

METODOLOGIA

·       Partir sempre de l'experiència dels infants (provocada i evocada) i es procurarà aprofundir en aquesta experiència tot el possible. A continuació es presentarà la Paraula de Déu com a bona notícia que il·lumina i dóna sentit a l'experiència viscuda. Després, per mitjà d'activitats i d'interiorització, anirà assimilant el significat de la Paraula de Déu, dels gestos i expressions litúrgiques, així com de les formulacions doctrinals, i acabarà amb les activitats d'expressió.

·       L’infant aprèn actuant; per tant cal oferir molts exercicis i activitats que han de ser expressives de la seva fe.

·       Cants en consonància amb la catequesi; maneig de la Bíblia; treballs de reflexió a partir de gestos litúrgics; dibuix, siluetes de personatges, quaderns d'exercicis, murals en equip, recerca de dades i documentació, síntesi, esquemes, mapes, col·leccions...

·       Són de gran utilitat les activitats en grup. El nen en aquesta edat les prefereix i no se sent entusiasmat amb treballs intel·lectuals en solitari. Caldrà aprofitar aquesta necessitat de col·laboració. 

·       Són recomanables els mètodes participatius. No els agrada ser simples receptors de doctrines, sinó que prefereixen ser protagonistes d'empreses, activitats, recerques, iniciatives i suggeriments.

·       Posar-los en relació amb altres grups i edats (fins i tot adults). Donar-los punts de referència en qüestions morals. Potenciar les campanyes, en què hi participin activament.

·       Treballar l'oració grupal. Aprofundir en els símbols. Assistir a celebracions sacramentals diverses. Resar a partir de símbols suggeridors i pròxims.