DE LA CARTA ANOMENADA DE BERNABÉ

(Aquesta carta és un dels escrits cristians més antics, datat a començament del segle segon. Exposat d'una manera directa i concreta, el seu contingut és una aplicació per a la vida pràctica -dins del terreny de la vida moral- dels grans principis de la fe cristiana per part de la "segona generació" de cristians.

                            EL CAMÍ DE LA LLUM

            El camí de la llum és aquest: si algú vol fer el seu camí envers un lloc determinat, que s'hi apressi per mitjà de les obres. Doncs bé: el coneixement que ens ha estat donat per caminar pel camí de la llum és el següent: estimaràs el que et va crear, temeràs el que et va formar, glorificaràs el que et va redimir de la mort. Seràs senzill de cor i ric d'esperit. No t'ajuntaràs amb els que caminen pel camí de la mort, avorriràs tot el que no sigui agradable a Déu, odiaràs tota mena d'hipocresia, no abandonaràs els camins del Senyor. No t'exalçaràs a tu mateix, sinó que seràs humil en tot. No t'atribuiràs glòria a tu mateix. No decidiràs coses que puguin perjudicar el teu proïsme. No posaràs temeràriament la teva ànima en perill.

            Estimaràs el teu proïsme més que la teva pròpia vida. No mataràs el fill en el si de la pròpia mare, tampoc no el mataràs quan ja hagi nascut. No et despreocupis del teu fill o de la teva filla, ben al contrari, ja de petits els ensenyaràs el temor de Déu. No cobejaràs els béns del teu proïsme, no seràs avar. No t'ajuntis de bon grat amb els superbs, tracta sempre amb homes humils i justos.

            Qualsevol cosa que passi, l'acceptaràs com un bé, ja que saps que no hi ha res que ocorri si no és per disposició divina. No serà falsa la teva intenció i la teva llengua, perquè una llengua doble és un parany mortal.

            Et partiràs totes les coses amb el teu proïsme, i no diràs que són propietat teva, perquè, si de les coses eternes en participeu tots comunament, amb molta més raó heu de repartir-vos les coses que s'acabaran. No seràs precipitat en les teves paraules, perquè la boca és una xarxa mortal. Guardaràs tant com et sigui possible la castedat de la teva ànima. No siguis dels qui estenen la mà per rebre, i la retiren quan es tracta de donar. Estimaràs com les nines dels ulls el qui et parli del Senyor.

            Recordaràs nit i dia el dia del judici del Senyor i cercaràs cada dia persones santes. O bé pel ministeri de la paraula, caminant per conhortar i meditant per salvar una ànima per mitjà d'una paraula teva, o bé treballant en un ofici manual, procuraràs redimir-te dels teus pecats.

         No dubtis mai a donar, i quan donis, no ho facis murmurant; coneixes bé qui és el qui et premiarà amb el teu guardó. Guardaràs el dipòsit confiat, sense afegir-hi ni treure'n res. Avorriràs totalment l'home malvat; judicaràs amb justícia.

            No faràs partits, ben al contrari, guardaràs la pau i miraràs de reconciliar els que lluiten. Confessaràs els teus pecats. No t'atansis mai a l'oració amb pecats a la consciència. Aquest és el camí de la llum.