D’ENÇÀ QUE T’HE TROBAT 

Aquesta pregària és una carta que es va trobar en la butxaca d’un soldat americà mort durant la 1ª Guerra Mundial

                                    Escolta, Déu meu,

ells em van dir que tu no existeixes pas

i, com un beneit, m’ho vaig creure.

L’altra tarda, des del fons d’un forat d’obús,

vaig veure el teu cel.

Tot de cop vaig comprendre

que m’havien dit una mentida.

Si m’hagués entretingut a mirar

les coses que has fet,

hauria vist ben clar que aquella gent

refusava d’anomenar a un gat, gat.

Jo em pregunto, Déu, si consentiries

a estrenye’m la mà:

I, tanmateix, endevino que tu comprendràs.

És curiós que m’hagi estat necessari

venir a aquest lloc infernal

abans de tenir temps de veure el teu rostre.

Jo t’estimo terriblement:

Ve’t aquí el que vull que sàpigues.

Hi haurà aviat un combat horrible.

Qui sap? potser arribi a casa teva

aquest vespre mateix.

No hem estat camarades fins avui

i em pregunto, Déu meu,

si m’esperaràs a la porta.

Té, mira, estic plorant.

Jo, vessar llàgrimes!.

Ah, si t’hagués conegut més aviat!.

Bé, ara me n’haig d’anar.

És curiós, d’ençà que t’he trobat

Ja no tinc por de morir.

A reveure!.