dijous, 25 de gener del 2018

Primera setmana  de gener

Jesús Adolescent

 En l’agenda de l’escola, en l’acabament d’aquesta primera setmana després de Nadal hi surt el dia dedicat a Jesús Adolescent. És una celebració que només trobareu en les escoles manyanetianes, perquè és una festa només nostra.
En l’evangeli de sant Lluc hi trobem l’únic record concret d’aquesta etapa de la vida de Jesús:


Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua.Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar les festes com era costum i, passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els pares se n’adonessin.

El tercer dia el trobaren al Temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes.

Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué:

- “Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia”.

Ell els digué:

- “Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?”.

Ells no comprengueren aquella resposta. 

Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor.

A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.


Més enllà del fet concret que ens recorda l’evangeli, la diada de Jesús Adolescent ens fa adonar que Jesús, com tots nosaltres, anava creixent, és a dir, va assumir el ritme normal que duu les persones cap a la maduresa humana, amb totes les etapes de la vida que s’hi van succeint.
També l’etapa de l’adolescència. També Jesús, com nosaltres, devia sentir cada cop més fortament les ganes de ser ell mateix, d’obrir-se i de sentir-se valorat pels altres; també a vegades devia costar-li d’adaptar-se a les coses noves que se li anaven obrint davant seu, i de mirar cap al futur amb il·lusió i seny.
Jesús va encarar l’etapa de l’adolescència posant confiança en Déu, el seu Pare del cel, i en Maria i Josep, la seva família.
Sempre podem prendre Jesús com algú que ens comprèn i que confia en nosaltres. Un bon amic, i un bon mestre de vida.

ORACIÓ
Jesús Adolescent , beneeix-nos.
Jesús Adolescent , protegeix-nos.
Jesús Adolescent , ensenya’ns a estimar.
Amén



23 de gener

El casament d’una jove parella: 
Josep i Maria


Aquesta és una festa particular que es celebra en els centres manyanetians, com el nostre Col·legi.

De l’evangeli segons sant Mateu
El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.


Maria i Josep eren una jove parella que s’estimava. Segur que compartien els mateixos sentiments dels joves enamorats: ganes d’estar junts, il·lusions, alegria..... Estaven ansiosos per construir junts el seu propi camí, formant una família, i per això, seguint amb tota normalitat els costums de la seva època, es van casar. Van esdevenir una jove parella de casats, alegres i plens d’esperances, com totes les joves parelles del món.

El que ells no sospitaven en casar-se, és que Déu els havia escollit per a dur a terme el fet més cabdal de la història de la humanitat: Que Maria, l’esposa de Josep, fos la mare de Jesucrist, Fill de Déu. Que el seu amor com a esposos, fos el caliu humà més proper en el naixement i el creixement com a home del Fill de Déu.

Maria, i Josep, van assumir personalment aquest designi de Déu, que afectava tant directament les seves vides. Tot i que els va comportar dificultats insospitades, van saber acollir la proposta de Déu com el seu propi camí de vida. I a la llarga, això els va donar més força, més esperança, per a estimar-se entre ells i sentir-se família. La Sagrada Família.

Déu també té sobre cadascun de nosaltres una tasca a realitzar per a portar endavant en el nostre món, el seu pla per a  la construcció del Regne de Déu.
Continua necessitant molt dels joves, i de les famílies, per a fer créixer la bondat i l’esperança en el nostre món.

Que l’exemple de fe i d’amor de Maria i Josep, joves esposos, ens ajudi a  fer nostres les seves il·lusions.

2 DE FEBRER            

LA PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE


Tal i com estava establert en la Llei de L’Antic Testament, al cap de quaranta dies del seu naixement, Josep i Maria van dur Jesús al Temple de Jerusalem per a presentar el seu fill primogènit al Senyor. És l’anomenada festa de la Candelera.
Ara llegirem el fragment de l’Evangeli de sant Lluc on ens narra què va passar aquell dia:

De l’Evangeli segons sant Lluc:
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un ancià just i pietós, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Guiat per l’Esperit, doncs, aquell dia va anar al Temple, i quan el pares entraven amb el nen Jesús, Simeó prengué el nen en braços  i beneí Déu dient:
-        Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau,
com li havíeu promès.
Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu
per presentar-lo a tots els pobles;
llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.
El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
- Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres 
s’alcin;
serà una senyera combatuda,
i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima;
així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.

COMENTARI
És el primer cop que Jesús, el Déu fet home, com un infant a ben poc temps d’haver nascut, és portat al Temple de Jerusalem, el lloc on tot jueu sentia més pròxima, més intensa, la presència del Déu Altíssim entre ells.
Simeó dóna gràcies a Déu perquè li ha permès de veure aquell infant que ara ha pres en braços, i de qui anuncia que serà el Salvador del poble d’Israel, i no solament això, sinó “Llum de les nacions”, és a dir, de tots els pobles de la terra, fins a nosaltres.
Però junt amb aquests bons anuncis, no vol amagar als seus pares, sobretot a Maria, que aquell seu fill, serà causa de conflictes: “Una senyera combatuda”. Perquè hi haurà gent que creurà en ell, i n’hi haurà que el perseguirà. No ho tindrà pas fàcil. I Maria tampoc; tot el que passi al seu fill, a ella la farà sofrir.
Maria i Josep, entre sorpresos i preocupats pel que senten, escolten el que diuen del seu fill i confien que en tot i per tot s’acomplirà el pla de Déu. Perquè en el camí de la vida de cadascú, hi ha sempre bons moments i situacions difícils. Però cal confiar sempre en Déu. Això és creure.

PREGUEM:
Santa Maria, ajuda’ns a comprendre i a estimar cada dia millor el missatge del teu fill Jesús, llum de les nacions. 
Que l’Evangeli de Jesús sigui sempre llum que dóna sentit i força a tot el que ens passa en la nostra vida. 
Ensenya’ns a tenir un cor obert per a acollir i viure amb pau i esperança allò que Déu espera de nosaltres. 
Amén.

Dia 17 de febrer

 LA FAMÍLIA DE JESÚS HA DE FUGIR CAP A EGIPTE

En el dia d’avui ens tornem a trobar amb una celebració pròpia de les nostres escoles, dedicada a recordar quan Maria i Josep, amb l’infant Jesús, van haver de fugir cap a Egipte. Així ho explica l’evangelista sant Mateu:

 “Quan els savis vinguts a adorar el Messies nascut a Betlem se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
- Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho       digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo.
Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes”. (Mt 2, 12 – 15)

Segurament que Maria i Josep, davant d’aquella situació tan adversa com inesperada, no acabaven d’entendre massa bé perquè els queia al damunt tot allò, justament a ells, si en veritat aquell fill que Déu els havia confiat era el Messies, el Fill de Déu.
Però també, segurament, d’aquells fets tan amargs en van saber extreure forces per a cohesionar-se més com a família. Ells eren la família de Jesús, el Messies. La seva família de la terra. Van poder veure més clarament que ser la família humana del Messies, el Fill de Déu, seria una tasca que no els esquivaria pas les dificultats. Per això aniran afrontant totes les situacions difícils que se’ls presentaran amb serenitat, confiança i esperança. I el fet de formar una família, serà viscut per ells com un projecte molt valuós que val la pena defensar, implicant-s’hi a fons i del tot.

Hi ha vegades que també nosaltres ens sentim com desbordats per les dificultats, pels conflictes que apareixen entorn nostre: tant a causa de problemes personals, com perquè esclaten conflictes i tibantors entre les persones amb qui convivim.
Quan ens arriben els moments de dificultat, en la família de Jesús hi podrem trobar molta comprensió i consol davant d’aquestes situacions que ens fan patir. I potser, en aquella Família de Jesús que va haver d’exiliar-se amb l’angoixa al cor, hi podrem trobar aquelles paraules d’ànim que tant necessitem:
- “Ànim, tira endavant, fes-ho pel bé d’allò que més t’estimes.
- Confia; espera; val la pena lluitar pel tresor que tens entre mans.
- No abandonis. Mira el futur amb esperança”.

Avui, demanem consol, ànim i esperança a Jesús, Maria i Josep, sobretot per a les famílies que passen dificultats greus, com són:
les dels exiliats
les que viuen per sota el llindar de la pobresa, en la marginació, amb el sofriment dintre de casa
les que viuen en territoris amb conflictes i en guerra.
les que han de conviure amb conflictes i fins i tot violència entre els mateixos membres de la família.

Sagrada Família de Natzaret,
beneïu i protegiu les nostres famílies 
i les de tota la terra.
Amén.



 19 de març, festa de sant Josep

Sant Josep és un sant estimat com pocs en l’Església. És humil, treballador, un “bon home”.
     D’ell només sabem que va creure i va complir tot el que Déu li demanava, perquè es fes càrrec de Maria i del seu Fill, Jesús.
     Ell és el sant patró de tots els nostres pares. També ho és de la gran família dels qui formem la nostra escola. I és clar, també és patró dels qui es diuen Josep, Josefina, etc.
     Avui, dia 19 de març, celebrem la seva festa i li dirigim aquesta pregària del matí:

Sant Josep, fuster de Natzaret: 
El Senyor va confiar en tu
per a fer-te cap de la Sagrada Família.

Ell va veure que eres bo i just.
Dòcil i alhora entregat,
capaç de donar-te de cor
a les persones que estimes.

Esforçat en el teu treball de cada dia;
capaç d’assumir les adversitats i els sacrificis.
I,  sobretot, el Senyor va veure en tu
un gran home de fe:
Acceptant i confiant,
amb el silenci i amb el compromís,
amb agraïment i amb esperança.

Avui,  en la teva festa,
et demanem que ens acompanyis
en la nostra pregària del matí:
prega amb nosaltres per tots nosaltres,
i en especial per aquells de qui tu n’ets patró:
-        pels nostres pares
-        per tots els treballadors, especialment els fusters
-        per la nostra escola, els seus professors i professores
-        pels seminaristes i pels qui es preparen per al sacerdoci
-        per tots aquells que porten el teu nom
-        pels moribunds.

Ajuda’ns a estimar i a creure en Jesús
com vas fer-ho tu a Natzaret.
A Ell, que és fill de Maria,  la teva esposa,
i és Senyor nostre pels segles dels segles.
Amén.



 1 de maig

SANT JOSEP OBRER
FESTA DEL TREBALL

La diada del primer de maig des de fa molts anys està dedicada a reivindicar els drets dels treballadors.

L’Església ha volgut donat també un sentit cristià a aquesta festa, posant sant Josep com el sant patró dels obrers i de les diverses activitats laborals.

Sant Josep, era el cap de casa d’una família que havia de viure del seu treball. El seu ofici comprenia feines que actualment fan els fusters, els paletes i els ferrers com a oficis diferents. Segurament també devia conrear algun tros de terra per al consum familiar. Aquest és l’ambient humà i familiar on Jesús va viure a Natzaret. Segurament que Jesús mateix, quan ja era més grandet, també treballava en la feina que feia el seu pare.

Sant Josep és un model magnífic per a tots els treballadors, perquè en la seva feina va ser un fidel complidor de la responsabilitat que tenia com a espòs i com a pare.

El seu record dóna a la diada del treball una clara consciència de la dignitat del treball i de la grandesa de l’home, que col·labora amb Déu creador per a la construcció d’un món cada vegada més humà i més just. El treball ha de ser per a tothom, com va ser-ho per a sant Josep, un camí de realització personal i cristiana.

Per a nosaltres és un bon dia per a ser agraïts pel treball que realitzen els nostres pares per mantenir les nostres famílies, i per a recordar-nos de la gent que no té treball, dels milions d’infants que són explotats i que han de treballar i no poden estudiar, i de les persones que són tractades injustament en el seu treball.

       ORACIÓ

      Oh Déu, creador de totes les coses,
      vós heu establert per als homes la llei del treball.
      Concediu-nos que,
      seguint l’exemple de sant Josep,
      complim les feines i responsabilitats 
      que vós ens confieu,
      i n’obtinguem la vostra recompensa.
      Per Crist, Senyor nostre. Amén.


ESO - Batxillerat

Setmana de pregària per la unitat dels cristians


Des del dia 18 fins al 25 de gener, totes les esglésies cristianes promouen uns dies dedicats a la pregària per a retrobar la unitat entre els cristians. En dir les esglésies cristianes, ens referim no solament als catòlics, sinó també als ortodoxos, als anglicans, i a tot el conjunt d’esglésies protestants. Constatem que l’Església que va fundar Jesús, amb el pas dels segles s’ha anat dividint a causa de rivalitats i conflictes. Però que no és pas això el que volia Jesús.
Per això, avui, preguem així:

Reuniu la vostra família

Déu i Pare nostre:
Tant has estimat el món,
que has donat el teu Fill únic, Jesucrist,
perquè tots els homes i dones
et coneguin i se salvin.
Ell ha volgut que l’Església,
que és la gran comunitat
dels qui creuen en Ell,
sigui signe i mitjà en el món
de l’amor, la pau i la justícia
que Tu vols per a tots.
Les nostres debilitats humanes,
al llarg de la història,
han compromès seriosament
el gran projecte de Jesús:
els cristians, tot i ser germans,
ens hem dividit
i hem rivalitzat entre nosaltres.
Per això et preguem, Senyor:
redreça els nostres camins,
fes-nos tendir vers la reconciliació,
la comprensió, la unitat.
Només així
els cristians serem testimonis
de la teva pau i del teu amor en el món
que tu vols salvar.

Amén.



La Religiositat de l’infant de 9 a 12 anys (la infància adulta)

L'EDUCACIÓ CATEQUÈTICA 
·       En aquests anys els nens senten un gran afany de progressar en els seus coneixements i comencen a unificar el món religiós. Al final de l'etapa comencen a reclamar respostes definides i coherents respecte a l'origen i el destí de l'home. Déu ja no és una noció difusa i abstracta, sinó que comença a tenir pes existencial.
·       És l'edat més apropiada per a l'ensenyament religiós, però proporcionada al desenvolupament psicològic. Aquest ensenyament serà sistemàtic i concret. És el millor moment per dotar-los de "cultura religiosa", per tal d'adquirir una síntesi de la doctrina cristiana al seu nivell.

PERILLS QUE CAL EVITAR
·       La seva facilitat per aprendre constitueix un perill per a l'educació religiosa, perquè aprèn tot el que se li diu i té tendència a desvirtuar el missatge de la salvació amb la seva mentalitat escolar, a quedar-se en exterioritats: s'aprèn però no es viu, tendeix a reduir la religió a un món de coses. Li interessen les regles ben aplicades, els gestos ben fets, els textos ben recitats.
·       Cal evitar el perill d'objectivar Déu: pensa en Ell com en un objecte. Déu és menys íntim, menys present que abans; no és el protector que ens veu, ens escolta, vers qui es va: és algú objectiu, el Creador. Hem d'ajudar-lo a descobrir el misteri en els esdeveniments i en els personatges (no quedar-se en l'exterior sense descobrir actituds) i fer-li viure.
·       A partir dels 11 anys, com que té més capacitat de comprensió conceptual, se l'anirà iniciant en el vocabulari doctrinal que li servirà en el futur. Cal oferir-li una catequesi sòlida i ben documentada; proporcionar-los les veritats que constitueixen la base de la seva fe, cercant raons, ja que amb l'aparició de l'esperit crític, apareixeran les primeres dificultats contra la fe. Com que encara no capten les veritats abstractes, convé presentar el missatge a través dels fets (bíblics, litúrgics, eclesials), mai partint de nocions abstractes.

IMPORTÀNCIA DE LA FAMÍLIA
·       Recordem que la família és factor determinant per al desenvolupament del fet religiós en l'infant. Els gestos i el llenguatge religiós que l'infant descobreix en els pares, s'insereix en una experiència afectiva que els simbolitza immediatament, i d'altra banda, en la mesura que la família és font d'autoritat i felicitat, reclama espontàniament en ell la seva prolongació en un univers religiós fonamental.
·       Ja no és només la família la qui influeix: el grup cobra importància.

INFLUÈNCIA DEL GRUP
·       Els sentiments i coneixements religiosos rebuts de la família pateixen un procés de crítica i interiorització semblant al de les normes morals. Serà sobretot l'ambient social (en especial colla i escola) el que li aporti les dades que posin en dubte, en alguna mesura, el seu món religiós. Els seus sentiments religiosos seran contrastats amb els d'altres.
·       D'altra banda, tindrà (o no) la possibilitat d'exercitar la seva vivència religiosa al marge de la família.
·       A més a més, la seva actitud d'autocrítica el portarà a ser més mesurat en les manifestacions religioses, sobretot si l'ambient no és favorable al fet religiós. El seu afany objectiu-crític el porta a preguntar-se pel significat de les afirmacions religioses. I al mateix temps, sotmet els seus coneixements religiosos al procés d'estructuració i sistematització, igual que els altres coneixements.
·       El desenvolupament del seu sentit de la colla, propi de la seva evolució social, el fa apte per unir-se a moviments religiosos, educatius, clubs escolars en els quals no s'hi ha d'imposar determinats aspectes religiosos ni controlar excessivament en aquestes qüestions. L'augment de la seva capacitat de socialització farà possible el descobriment de la comunitat religiosa.

COM PARLAR-LOS DE DÉU
·       La Revelació bíblica ens presenta Déu Pare, totpoderós, que és amor misericordiós i fidel a les seves promeses. És important posar en relleu que l'home, amb el seu treball, és col·laborador de Déu. 
·       Cal tenir en compte que aquesta edat és el començament del sentit de l'objecció crítica i té necessitat de recerca de solucions a una sèrie d'interrogants que comencen a plantejar-se. Per això cal donar a conèixer Déu per les seves obres objectives. Déu és font de l'univers i ho ha creat tot per amor. Hem d'ajudar-lo a descobrir que Déu actua ara en els cristians, en tota la seva vida.
·       Cal d'evitar el perill de presentar Déu com un objecte. Per això la catequesi ha de basar-se en la conducta cristiana, en la Bíblia, en la litúrgia.
·       La "infància adulta" és el període sensible per a la presentació de la humanitat de Jesús, per la seva objectivitat: vida pública, fets, paraules, la seva actitud davant Déu i davant els homes. Pels fets es penetra en el misteri de la Redempció. En aquesta edat poden retenir una doctrina senzilla sobre la Redempció.
·       És convenient presentar documents sobre el clima, la vegetació, els costums, plans, mapes de Palestina...
·       Cal descriure Jesucrist inserit en una cultura, en una civilització concreta. En presentar els fets i paraules de Jesús, cal destacar-ne la seva actitud davant els homes i davant el Pare. Que vegin que el Fill de Déu es va fer home. El misteri de la Redempció és la lluita de Jesús entre els pecats dels homes i l'amor de Déu. El fracàs aparent de la creu és una victòria: la resurrecció és manifestació de la seva victòria. La passió-mort-resurrecció-ascensió-pentecosta són fets signes on hi apareix el misteri.
·       Evitar el que sembli introduir una oposició entre el Pare enutjat i el Fill fet home per patir, ja que és Déu qui ens dóna el seu Fill.
·       L'Esperit Sant es manifesta a través de les activitats dels apòstols, a través de la seva història de les obres de Déu. A aquesta edat s'ha de seguir el camí de l'exterioritat; és el més indicat, perquè l'infant és més objectiu: presentar l'acció de l'Esperit a l'Església. L'Esperit dóna la força, l'entusiasme i l'amor als qui el reben.

METODOLOGIA
·       Partir sempre de l'experiència dels infants (provocada i evocada) i es procurarà aprofundir en aquesta experiència tot el possible. A continuació es presentarà la Paraula de Déu com a bona notícia que il·lumina i dóna sentit a l'experiència viscuda. Després, per mitjà d'activitats i d'interiorització, anirà assimilant el significat de la Paraula de Déu, dels gestos i expressions litúrgiques, així com de les formulacions doctrinals, i acabarà amb les activitats d'expressió.
·       L’infant aprèn actuant; per tant cal oferir molts exercicis i activitats que han de ser expressives de la seva fe.
·       Cants en consonància amb la catequesi; maneig de la Bíblia; treballs de reflexió a partir de gestos litúrgics; dibuix, siluetes de personatges, quaderns d'exercicis, murals en equip, recerca de dades i documentació, síntesi, esquemes, mapes, col·leccions...
·       Són de gran utilitat les activitats en grup. El nen en aquesta edat les prefereix i no se sent entusiasmat amb treballs intel·lectuals en solitari. Caldrà aprofitar aquesta necessitat de col·laboració. 
·       Són recomanables els mètodes participatius. No els agrada ser simples receptors de doctrines, sinó que prefereixen ser protagonistes d'empreses, activitats, recerques, iniciatives i suggeriments.
·       Posar-los en relació amb altres grups i edats (fins i tot adults). Donar-los punts de referència en qüestions morals. Potenciar les campanyes, en què hi participin activament.

·       Treballar l'oració grupal. Aprofundir en els símbols. Assistir a celebracions sacramentals diverses. Resar a partir de símbols suggeridors i pròxims.

dijous, 11 de gener del 2018

ENSENYA'M A ESTIMAR

Senyor,
estimar és difícil i senzill alhora.
És senzill dir paraules d'amor.
És difícil fer de la vida un acte d'amor.

Senyor,
fes que comprengui que estimar
és donar-se,
és ajudar a qui ho necessita.
és donar el meu amor desinteressadament.
No cal que em caigui simpàtic,
que combregui amb les meves idees
ni que jo trobi un regust especial en ajudar-lo.

Et demano, Senyor,
pels que ho saben tot de l'amor,
pels qui un dia van estimar
i avui diuen que la vida és viure-la,
abans que posar-se al servei dels altres.

Et demano, Senyor,
pels qui no són capaços
de deixar-se estimar.

T'agraeixo, Senyor, el teu amor,
tot i que a vegades em resulta imperceptible,
d'altres incomprensible.
Ensenya'm a estimar-te a Tu
sense contrapartides, amb confiança, amb pau.

Vull estimar com Tu ho vas fer.
VULL ESTIMAR ARA

Saps, quasi tinc por de pensar en la vida....
És tan bonic estimar i jo no estimava;
jo solament cercava el negoci, el tracte.
M'oferia a un altre per a obtenir quelcom per a mi.
un TERRIBLE EGOISME.

Jo volia comprendre.
TEORITZAR !, en lloc de fer,
d'estimar, de donar-me....

Vaig arribar, fins i tot, (un exemple com tants d'altres),
a entendre'm amb una noia.
Però, de debò que volia estimar?
No, solament cercava una cosa per a mi.
Era una compra, un intercanvi tarat.
Ella m'oferia simpatia i jo li tornava.
Però quan no hi havia resposta per part d'ella,
jo m'enfadava.

Era potser, per això,
que no cercava el Déu que anava perdent....
Ell digué "que els qui cerquen la recompensa ara,
no la tindran després".

I jo, tossudament, amb les mans esteses,
però no per a donar,
sinó solament per a rebre !. Un absurd.
No estudiava, no treballava, no ajudava, no oferia....
No estimava.


Vull estimar ARA.
DE LA CARTA ANOMENADA DE BERNABÉ

(Aquesta carta és un dels escrits cristians més antics, datat a començament del segle segon. Exposat d'una manera directa i concreta, el seu contingut és una aplicació per a la vida pràctica -dins del terreny de la vida moral- dels grans principis de la fe cristiana per part de la "segona generació" de cristians.

                            EL CAMÍ DE LA LLUM

            El camí de la llum és aquest: si algú vol fer el seu camí envers un lloc determinat, que s'hi apressi per mitjà de les obres. Doncs bé: el coneixement que ens ha estat donat per caminar pel camí de la llum és el següent: estimaràs el que et va crear, temeràs el que et va formar, glorificaràs el que et va redimir de la mort. Seràs senzill de cor i ric d'esperit. No t'ajuntaràs amb els que caminen pel camí de la mort, avorriràs tot el que no sigui agradable a Déu, odiaràs tota mena d'hipocresia, no abandonaràs els camins del Senyor. No t'exalçaràs a tu mateix, sinó que seràs humil en tot. No t'atribuiràs glòria a tu mateix. No decidiràs coses que puguin perjudicar el teu proïsme. No posaràs temeràriament la teva ànima en perill.
            Estimaràs el teu proïsme més que la teva pròpia vida. No mataràs el fill en el si de la pròpia mare, tampoc no el mataràs quan ja hagi nascut. No et despreocupis del teu fill o de la teva filla, ben al contrari, ja de petits els ensenyaràs el temor de Déu. No cobejaràs els béns del teu proïsme, no seràs avar. No t'ajuntis de bon grat amb els superbs, tracta sempre amb homes humils i justos.
            Qualsevol cosa que passi, l'acceptaràs com un bé, ja que saps que no hi ha res que ocorri si no és per disposició divina. No serà falsa la teva intenció i la teva llengua, perquè una llengua doble és un parany mortal.
            Et partiràs totes les coses amb el teu proïsme, i no diràs que són propietat teva, perquè, si de les coses eternes en participeu tots comunament, amb molta més raó heu de repartir-vos les coses que s'acabaran. No seràs precipitat en les teves paraules, perquè la boca és una xarxa mortal. Guardaràs tant com et sigui possible la castedat de la teva ànima. No siguis dels qui estenen la mà per rebre, i la retiren quan es tracta de donar. Estimaràs com les nines dels ulls el qui et parli del Senyor.
            Recordaràs nit i dia el dia del judici del Senyor i cercaràs cada dia persones santes. O bé pel ministeri de la paraula, caminant per conhortar i meditant per salvar una ànima per mitjà d'una paraula teva, o bé treballant en un ofici manual, procuraràs redimir-te dels teus pecats.
         No dubtis mai a donar, i quan donis, no ho facis murmurant; coneixes bé qui és el qui et premiarà amb el teu guardó. Guardaràs el dipòsit confiat, sense afegir-hi ni treure'n res. Avorriràs totalment l'home malvat; judicaràs amb justícia.

            No faràs partits, ben al contrari, guardaràs la pau i miraràs de reconciliar els que lluiten. Confessaràs els teus pecats. No t'atansis mai a l'oració amb pecats a la consciència. Aquest és el camí de la llum.
JO HAVIA DEMANAT A DÉU....

La força  per a assolir l'èxit,
però Ell em va fer dèbil
perquè aprengui a obeir;

la salut per a fer grans coses,
però ell em donà la malaltia
perquè aprengui a fer coses millors;

la riquesa per a poder ser feliç
però m'ha donat la pobresa
perquè pugui ser compassiu;

el poder per a poder ser admirat,
però m'ha donat la feblesa
perquè experimenti la necessitat d'Ell;

un amic per a no viure sol,
però m'ha donat un cor
perquè pogués estimar tots els meus germans;

tenir coses que alegressin la meva vida,
però d'Ell he rebut la vida
perquè pugui gaudir de totes les coses;

JO NO HA REBUT RES DEL QUE HAVIA DEMANAT
però he obtingut
tot el que havia esperat;
sóc d'entre tots els homes
a qui més se li ha donat
de la RIQUESA MILLOR.