Primera setmana de
gener
Jesús Adolescent
En
l’evangeli de sant Lluc hi trobem l’únic record concret d’aquesta etapa de la
vida de Jesús:
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua.Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar les festes com era costum i, passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els pares se n’adonessin.
El tercer dia el trobaren al Temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes.
Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué:
- “Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia”.
Ell els digué:
- “Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?”.
Ells no comprengueren aquella resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor.
A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.
Més
enllà del fet concret que ens recorda l’evangeli, la diada de Jesús Adolescent
ens fa adonar que Jesús, com tots nosaltres, anava creixent, és a dir, va
assumir el ritme normal que duu les persones cap a la maduresa humana, amb totes
les etapes de la vida que s’hi van succeint.
També
l’etapa de l’adolescència. També Jesús, com nosaltres, devia sentir cada cop
més fortament les ganes de ser ell mateix, d’obrir-se i de sentir-se valorat
pels altres; també a vegades devia costar-li d’adaptar-se a les coses noves que
se li anaven obrint davant seu, i de mirar cap al futur amb il·lusió i seny.
Jesús
va encarar l’etapa de l’adolescència posant confiança en Déu, el seu Pare del
cel, i en Maria i Josep, la seva família.
Sempre
podem prendre Jesús com algú que ens comprèn i que confia en nosaltres. Un bon
amic, i un bon mestre de vida.
ORACIÓ
Jesús
Adolescent , beneeix-nos.
Jesús
Adolescent , protegeix-nos.
Jesús
Adolescent , ensenya’ns a estimar.
Amén
23 de gener
El casament d’una jove parella:
Josep i Maria
Aquesta és una festa
particular que es celebra en els centres manyanetians, com el nostre
Col·legi.
De l’evangeli segons sant
Mateu
El naixement de Jesús, el Messies,
fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord
matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill
per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no
volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial.
Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del
Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no
tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha
concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús,
perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Maria
i Josep eren una jove parella que s’estimava. Segur que compartien els mateixos
sentiments dels joves enamorats: ganes d’estar junts, il·lusions, alegria.....
Estaven ansiosos per construir junts el seu propi camí, formant una família, i
per això, seguint amb tota normalitat els costums de la seva època, es van
casar. Van esdevenir una jove parella de casats, alegres i plens d’esperances,
com totes les joves parelles del món.
El
que ells no sospitaven en casar-se, és que Déu els havia escollit per a dur a
terme el fet més cabdal de la història de la humanitat: Que Maria, l’esposa de
Josep, fos la mare de Jesucrist, Fill de Déu. Que el seu amor com a esposos,
fos el caliu humà més proper en el naixement i el creixement com a home del
Fill de Déu.
Maria,
i Josep, van assumir personalment aquest designi de Déu, que afectava tant
directament les seves vides. Tot i que els va comportar dificultats
insospitades, van saber acollir la proposta de Déu com el seu propi camí de
vida. I a la llarga, això els va donar més força, més esperança, per a
estimar-se entre ells i sentir-se família. La Sagrada Família.
Déu també té
sobre cadascun de nosaltres una tasca a realitzar per a portar endavant en el
nostre món, el seu pla per a la
construcció del Regne de Déu.
Continua
necessitant molt dels joves, i de les famílies, per a fer créixer la bondat i
l’esperança en el nostre món.
Que l’exemple
de fe i d’amor de Maria i Josep, joves esposos, ens ajudi a fer nostres les seves il·lusions.
2 DE FEBRER
LA
PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE
Tal
i com estava establert en la Llei de L’Antic Testament, al cap de quaranta dies
del seu naixement, Josep i Maria van dur Jesús al Temple de Jerusalem per a
presentar el seu fill primogènit al Senyor. És l’anomenada festa de la
Candelera.
Ara llegirem el
fragment de l’Evangeli de sant Lluc on ens narra què va passar aquell dia:
De l’Evangeli segons
sant Lluc:
Passats els dies que
manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el
portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la
Llei.
Hi havia llavors a
Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un ancià just i pietós, i tenia en ell
l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria
sense haver vist el Messies del Senyor. Guiat per l’Esperit, doncs, aquell dia
va anar al Temple, i quan el pares entraven amb el nen Jesús, Simeó prengué el
nen en braços i beneí Déu dient:
-
Ara, Senyor,
deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau,
com
li havíeu promès.
Els
meus ulls han vist el Salvador que preparàveu
per
presentar-lo a tots els pobles;
llum
que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.
El seu pare i la seva
mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell. Simeó va beneir-los i digué
a Maria, la seva mare:
- Aquest noi
serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres
s’alcin;
serà
una senyera combatuda,
i
a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima;
així
es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.
COMENTARI
És
el primer cop que Jesús, el Déu fet home, com un infant a ben poc temps d’haver
nascut, és portat al Temple de Jerusalem, el lloc on tot jueu sentia més
pròxima, més intensa, la presència del Déu Altíssim entre ells.
Simeó
dóna gràcies a Déu perquè li ha permès de veure aquell infant que ara ha pres
en braços, i de qui anuncia que serà el Salvador del poble d’Israel, i no
solament això, sinó “Llum de les nacions”, és a dir, de tots els pobles de la
terra, fins a nosaltres.
Però
junt amb aquests bons anuncis, no vol amagar als seus pares, sobretot a Maria,
que aquell seu fill, serà causa de conflictes: “Una senyera combatuda”. Perquè
hi haurà gent que creurà en ell, i n’hi haurà que el perseguirà. No ho tindrà
pas fàcil. I Maria tampoc; tot el que passi al seu fill, a ella la farà sofrir.
Maria
i Josep, entre sorpresos i preocupats pel que senten, escolten el que diuen del
seu fill i confien que en tot i per tot s’acomplirà el pla de Déu. Perquè en el
camí de la vida de cadascú, hi ha sempre bons moments i situacions difícils.
Però cal confiar sempre en Déu. Això és creure.
PREGUEM:
Santa
Maria, ajuda’ns a comprendre i a estimar cada dia millor el missatge del teu
fill Jesús, llum de les nacions.
Que l’Evangeli de Jesús sigui sempre llum que
dóna sentit i força a tot el que ens passa en la nostra vida.
Ensenya’ns a
tenir un cor obert per a acollir i viure amb pau i esperança allò que Déu
espera de nosaltres.
Amén.
Dia 17 de febrer
LA FAMÍLIA DE JESÚS HA DE FUGIR CAP A EGIPTE
En
el dia d’avui ens tornem a trobar amb una celebració pròpia de les nostres
escoles, dedicada a recordar quan Maria i Josep, amb l’infant Jesús, van haver
de fugir cap a Egipte. Així ho explica l’evangelista sant Mateu:
- Lleva't, pren el nen i
la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè
Herodes buscarà l'infant per matar-lo.
Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva
mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes”. (Mt
2, 12 – 15)
Segurament
que Maria i Josep, davant d’aquella situació tan adversa com inesperada, no
acabaven d’entendre massa bé perquè els queia al damunt tot allò, justament a
ells, si en veritat aquell fill que Déu els havia confiat era el Messies, el
Fill de Déu.
Però
també, segurament, d’aquells fets tan amargs en van saber extreure forces per a
cohesionar-se més com a família. Ells eren la família de Jesús, el Messies. La
seva família de la terra. Van poder veure més clarament que ser la família
humana del Messies, el Fill de Déu, seria una tasca que no els esquivaria pas
les dificultats. Per això aniran afrontant totes les situacions difícils que
se’ls presentaran amb serenitat, confiança i esperança. I el fet de formar una
família, serà viscut per ells com un projecte molt valuós que val la pena defensar,
implicant-s’hi a fons i del tot.
Hi ha vegades que també nosaltres ens sentim com
desbordats per les dificultats, pels conflictes que apareixen entorn nostre:
tant a causa de problemes personals, com perquè esclaten conflictes i tibantors
entre les persones amb qui convivim.
Quan ens arriben els moments de dificultat, en la
família de Jesús hi podrem trobar molta comprensió i consol davant d’aquestes
situacions que ens fan patir. I potser, en aquella Família de Jesús que va
haver d’exiliar-se amb l’angoixa al cor, hi podrem trobar aquelles paraules
d’ànim que tant necessitem:
- “Ànim, tira endavant,
fes-ho pel bé d’allò que més t’estimes.
- Confia; espera; val la
pena lluitar pel tresor que tens entre mans.
- No abandonis. Mira el
futur amb esperança”.
Avui, demanem consol, ànim i esperança a Jesús,
Maria i Josep, sobretot per a les famílies que passen dificultats greus, com
són:
les dels exiliats
les que viuen
per sota el llindar de la pobresa, en la marginació, amb el sofriment dintre de
casa
les que viuen en territoris
amb conflictes i en guerra.
les
que han de conviure amb conflictes i fins i tot violència entre els mateixos
membres de la família.
Sagrada Família de Natzaret,
beneïu i protegiu les nostres famílies
i les
de tota la terra.
Amén.
19
de març, festa de sant Josep
Sant
Josep és un sant estimat com pocs en l’Església. És humil, treballador, un “bon
home”.
D’ell només sabem que va creure i va
complir tot el que Déu li demanava, perquè es fes càrrec de Maria i del seu
Fill, Jesús.
Ell és el sant patró de tots els
nostres pares. També ho és de la gran família dels qui formem la nostra escola.
I és clar, també és patró dels qui es diuen Josep, Josefina, etc.
Avui, dia 19 de març, celebrem la seva
festa i li dirigim aquesta pregària del matí:
Sant Josep, fuster de Natzaret:
El
Senyor va confiar en tu
per a fer-te cap de la Sagrada Família.
Ell va veure que eres bo i just.
Dòcil i alhora entregat,
capaç de donar-te de cor
a les persones que estimes.
Esforçat en el teu treball de cada dia;
capaç d’assumir les adversitats i els sacrificis.
I,
sobretot, el Senyor va veure en tu
un gran home de fe:
Acceptant i confiant,
amb el silenci i amb el compromís,
amb agraïment i amb esperança.
Avui, en
la teva festa,
et demanem que ens acompanyis
en la nostra pregària del matí:
prega amb nosaltres per tots nosaltres,
i en especial per aquells de qui tu n’ets patró:
-
pels
nostres pares
-
per
tots els treballadors, especialment els fusters
-
per
la nostra escola, els seus professors i professores
-
pels
seminaristes i pels qui es preparen per al sacerdoci
-
per
tots aquells que porten el teu nom
-
pels
moribunds.
Ajuda’ns a estimar i a creure en Jesús
com vas fer-ho tu a Natzaret.
A Ell, que és fill de Maria, la teva esposa,
i és Senyor nostre pels segles dels segles.
Amén.
1 de maig
SANT
JOSEP OBRER
FESTA
DEL TREBALL
La diada del primer de maig des
de fa molts anys està dedicada a reivindicar els drets dels treballadors.
L’Església ha volgut donat també un sentit cristià a
aquesta festa, posant sant Josep com el sant patró dels obrers i de les
diverses activitats laborals.
Sant Josep, era el cap de casa
d’una família que havia de viure del seu treball. El seu ofici comprenia feines
que actualment fan els fusters, els paletes i els ferrers com a oficis diferents.
Segurament també devia conrear algun tros de terra per al consum familiar.
Aquest és l’ambient humà i familiar on Jesús va viure a Natzaret. Segurament
que Jesús mateix, quan ja era més grandet, també treballava en la feina que
feia el seu pare.
Sant Josep és un model magnífic
per a tots els treballadors, perquè en la seva feina va ser un fidel complidor
de la responsabilitat que tenia com a espòs i com a pare.
El seu record dóna a la diada del
treball una clara consciència de la dignitat del treball i de la grandesa de
l’home, que col·labora amb Déu creador per a la construcció d’un món cada
vegada més humà i més just. El treball ha de ser per a tothom, com va ser-ho
per a sant Josep, un camí de realització personal i cristiana.
Per a nosaltres és un bon dia per
a ser agraïts pel treball que realitzen els nostres pares per mantenir les
nostres famílies, i per a recordar-nos de la gent que no té treball, dels
milions d’infants que són explotats i que han de treballar i no poden estudiar,
i de les persones que són tractades injustament en el seu treball.
ORACIÓ
Oh Déu, creador de totes les coses,
vós heu establert per als homes la llei del treball.
Concediu-nos que,
seguint l’exemple de sant Josep,
complim les feines i responsabilitats
que vós ens confieu,
i n’obtinguem la vostra recompensa.
Per Crist, Senyor nostre. Amén.
