AQUESTA EDAT EN QUÈ ESTIC, SENYOR

                 (Michel Quoist)

                       

Aquesta edat en què estic, Senyor,

obert de bat a bat a la vida.

Obert, sense saber gaire bé ni el camí

ni la meta.

Obert, i amb por i recança d'avançar.

Aquesta edat, que és meva, i que Tu m'has donat.

Aquesta edat que jo visc en la disjuntiva.

Aquesta edat en primavera

amb la qual jugo sovint una mica esbojarrat.

Jo em capfico, Senyor, amb els meus problemes,

i em preocupen les coses que em van passant.

Visc com qui neix a una vida nova.

Visc com qui no vol viure més com abans.

Visc com qui cerca la llum i la llibertat;

           com qui busca l'amor i la veritat;

com qui vol créixer i esdevenir home o dona

sense acceptar el repte de viure a fons.

Comprenc que la meva edat

és la de cercar el meu camí.

És l'edat de la vocació.

Tu em crides i no escolto la teva veu.

Tu em crides, i també sento com em crida el món.

Tu em crides,

i la teva veu, i també altres veus,

estan a la brega dins meu.

Tu em crides: Què em demanes?

Tu em crides: perquè Tu?

Jo, què tinc a veure, amb Tu?. Què t'interesso?

Val la pena que et preocupis per mi?.

Estimo la vida: aquesta que jo tinc.

Estimo la vida i vull viure.

Senyor, que la teva llum de Pasqua

marqui la meva vida,

i que jo sàpiga el camí que haig d'obrir.

No vull ser joguina de la vida,

ni un caprici de les coses.

Aquí estic, Senyor, amb l'edat que m'has donat,

amb el cor obert de bat a bat

a la teva Paraula i a allò a què em cridis.

Demana'm sense por, Senyor,

que estic disposat a respondre a la teva crida.

Demana'm, que jo vull treballar,

 dia a dia, pas a pas, amb Tu.

Aquesta edat en què estic, Senyor,

està oberta a la teva crida.

Confio en Tu. Amén.