TEXTOS DE L'EVANGELI

L’ANUNCI ALS PASTORS
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc:

Jesús havia nascut a Betlem, en una menjadora,
perquè no hi havia lloc per a ell a l’hostal.
això succeí de nit, i,
com de costum, els pastors passaven la nit al ras,
vetllant els seus ramats.

De sobte, el cel s’inundà de llum
i van veure un Missatger de Déu.
De primer es van espantar molt,
però el Missatger, de seguida, els digué:

“No tingueu por!
Us anuncio una bona notícia per a vosaltres
i per a tot el poble.
Jesús, el Senyor,
ha nascut aquesta nit.
El trobareu en bolquers,
i ajagut en una menjadora, a Betlem.

Llavors els pastors escoltaren les veus de molts àngels que cantaven:
“Glòria a Déu a dalt del cel
i a la terra pau als homes,
que estima el Senyor”.


LES TEMPTACIONS DE JESÚS

L'Esperit encaminà Jesús al desert,
perquè el diable el posés a prova.
S'estigué quaranta dies
sense menjar gairebé res.
Tingué fam.
El temptador se li acostà:
- “Si ets el Messies,
digues a aquestes pedres que es tornin pans.”
Jesús contestà:
- “Està escrit:
«No és el pa el que dona vida a l’home,
sinó la Paraula de Déu.»”
Llavors el diable li mostrà tots els regnes del mon
i la seva riquesa.
Li digué:
- “Tot això et donaré si t'agenolles i m'adores”.
Li respongué Jesús:
- “Ves-te’n! Està escrit:
«Solament adoraràs el Senyor, el teu Deu»”.
Aleshores, el diable el deixà
i els àngels vingueren a servir-lo.


DEL SERMÓ DE LA MUNTANYA
De l’evangeli segons sant Mateu (cap. 5)

Vosaltres sou la sal del món.
Si la sal es torna insípida, ja no serveix per a res.
Vosaltres sou la llum del món.
Quan s’encén un llum, no el posen dins d’una gerra,
sinó sobre el candeler, perquè il·lumini tots els qui són a casa.
Així cal que brilli la vostra llum
per a tots els homes.
Que vegin les vostres bones accions
i lloïn el vostre Pare del cel.

"No feu les bones accions perquè us lloïn.
Quan donis almoina,
que la teva ma esquerra
no sàpiga que fa la dreta.
Que la te va almoina quedi amagada.
El teu Pare, que veu el que és amagat,
t'ho recompensarà.
Si fas oració, no ho facis dempeus
al bell mig d'una sala d'actes ,
o bé pels carrers, només perquè tothom et vegi.
Quan facis oració, entra a la teva cambra,
tanca la porta amb clau i prega el teu Pare.
I el teu Pare, que veu el que és amagat,
et recompensarà”

DÉU ESTIMA BONS I DOLENTS
De l'evangeli segons sant Mateu

Jesús digué un dia:
Déu és el vostre Pare,
i us heu de comportar com a fills seus.
Ell s’ocupa de tots,
bons i dolents,
justos i injustos,
sense fer diferències de tracte.

Mireu com fa lluir el sol i caure la pluja
sobre uns i altres.
Si sou fills de Déu,
comporteu-vos com ell ho fa
i tingueu cura dels altres.


EL SEGUIMENT DE JESÚS
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan.

Un dia, molts amics de Jesús digueren:
“No ens agraden les coses que ens diu.
És difícil de creure en ell”.

Jesús escoltà aquelles queixes i els digué:
“De què us escandalitzeu?”

Després de tot això,
molts l’abandonaren
i no volien seguir-lo més.

Llavors Jesús s’adreçà als “Dotze”, tot dient-los:
“I vosaltres, què?
També us en voleu anar?”.
Llavors Pere intervingué:
“A qui més podríem anar, Senyor?
Tu ens ensenyes el camí de la vida
i nosaltres creiem tot el que ens dius”.

EL JOVE RIC QUE ES FA ENRERA
De l’evangeli segons sant Marc (10, 17-22):
Una vegada que Jesús sortia de viatge, un noi se li va acostar corrents, i, agenollat, li suplicava:
- Mestre bo! Què haig de fer per aconseguir la vida eterna?
Jesús li digué:
- Per què me’n dius, de bo? fora de Déu, ningú no ho és de bo. Ja saps prou els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no testimoniïs en fals, no defraudis ningú, honra el pare i la mare.
El noi li digué:
- Mestre tot això ja ho he guardat des de molt jove.

Jesús se’l va mirar fit a fit amb simpatia, i li va dir:
- Només et manca una cosa: vés-te’n, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i Déu serà el teu tresor. I apa, segueix-me.
Però ell, davant d’aquest programa, arrufà el nas i se’n va anar tot moix: És que tenia moltes propietats.


ELS VERITABABLES “FAMILIARS” DE JESÚS
De l’evangeli segons sant Marc

Un bon dia Jesús era a casa seva;
anava a veure’l tanta gent
i estava tan atrafegat,
que no tenia ni temps de menjar.
Quan els seus familiars ho van saber,
volien endur-se’l,
perquè deien que havia perdut el seny.
Però era tan immensa la gentada al voltant de la casa
que els seus parents no podien ni acostar-s’hi.
Llavors li van fer arribar aquest encàrrec:
Mira, la teva mare i els teus parents
són a fora i et volen veure.

A l’interior de la casa
tothom seia al voltant de Jesús
i llavors, passejant la mirada sobre tots ells, digué:
«Vosaltres sereu germans meus, i germanes,
i fins i tot la meva mare,
si feu el que Déu vol».


JESÚS I ELS NENS
Lectura de l’Evangeli segons sant Marc:

Sovint li presentaven nens petits, i quan ho feien,
Jesús els beneïa sempre.
Un dia, però,
alguns amics de Jesús obligaren els nens que se n’anessin.
En veure-ho, Jesús s’ho va agafar malament, i digué:
“Deixeu que els nens vinguin a mi, no els destorbeu!
Porteu-me’ls!”.
Llavors abraçà els infants i els beneí.

PARÀBOLES DEL GRA DE MOSTASSA I DEL LLEVAT
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc ( 13, 18-21)

En aquell temps, deia Jesús: “A què s’assembla el Regne de Déu? a què el podríem comparar? És com un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu hort: a mesura que creix, es fa com un arbre, i els ocells hi van a ajocar-se a les seves branques”. També deia: “A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota la pasta fermenta”.


PARÀBOLA DE LA CASA SOBRE LA ROCA
De l’evangeli segons sant Mateu

Un dia digué Jesús:
No hi ha prou a dir que fareu tot el que vol el meu Pare.
Heu de fer-ho de debò!
Si feu el que jo us dic, viureu tan segurs com aquell home
que va construir la seva casa sobre una roca.
Prou que va plore i s’inundava la terra,
bufava el vent irrompent contra la casa.
Però no es va ensorrar, no!,
perquè tenia els fonaments damunt la roca.
Però si no feu el que jo us dic,
no sareu pas assenyats, per descomptat.
Us assemblareu a aquell ximplet
que construí la casa damunt la sorra,
i quan va ploure i va bufar el vent,
la casa es va ensorrar,
perquè s’ahavia construit damunt la sorra.


PARÀBOLA DE LES CENT OVELLES
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc:

Un dia Jesús deia:
Si tinguessis cent ovelles i en perdessis només una, oi que aniries rera l’esgarriada, tot i deixant les noranta-nou al desert, en lloc segur, soles?.
I un cop trobada, oi que et sentiries feliç, carregant-la damunt l’espatlla, i tornant a casa?. Ben segur que ho explicaries corrents als amics i als veïns, compartint amb ells la teva satisfacció.
De manera semblant, encara que un home se separi de Déu, Déu s’omplirà de joia, acollint-lo i retornant-lo a casa seva.


PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIG
Lc 15, 1-3. 11-32

Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo.
Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
- Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
- Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
Ell els va repartir els béns. Després, el més jove se'n va anar amb els diners a un país llunyà, on s’ho malgastà tot, d’una manera indigna.
Quan ja no li quedava res, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar per a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ni això no li donaven... Aquesta situació el va fer reflexionar: Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Tornaré amb el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo ser el fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers."
Encara era lluny, que el seu pare el veié i se li va commoure el cor. Arrencà a córrer, se li llançà al coll al coll i el besà ple d’emoció. El fill li digué:
- Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
Però el pare digué als seus criats:
- De pressa, porteu els vestits més bons. Poseu-li també l'anell i les sandàlies, mateu el vedell gras, i farem un gran banquet. I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant, el fill gran era al camp. En tornar a casa, va sentir músiques i balls.
Aleshores s’enfadà moltíssim i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir a suplicar-lo. Però ell li respongué:
- Saps molt bé els anys que fa que et sóc obedient, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, ara arriba aquest fill teu després de consumir els teus béns amb lama vida, i fas que li matin el vedell gras.
El pare li respongué:
- Fill, tu has estat sempre amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia que ens alegréssim i ho celebréssim perquè el teu germà era mort i ha retornat a la vida”.

NARRACIONS DE LA PASSIÓ, MORT I RESURRECCIÓ

EL MESSIES ENTRA A LA CIUTAT SANTA
(Mt 21, 1 - 11)
S'apropaven a Jerusalem.
A Betfagué, a la muntanya de les Oliveres, Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec:
- “Entreu al poble.
Veureu una somera fermada amb el seu pollí al costat.
Desfermeu-los i porteu-me'ls. Si us pregunten, digueu:
«El Senyor els ha de menester; ja els tornarà.»”.
Els deixebles van fer el que els manà. Portaren la somera i el pollí. Posaren els seus mantells a sobre i Jesús hi muntà.
La gent estenia els mantells per terra. Arrencaven branques dels arbres i encatifaven el camí. La gent l' envoltava, cridant:
- “Visca l'hereu del rei David!
Visca l’enviat del Senyor!”.
Van entrar a Jerusalem. La ciutat es va esvalotar.
- “Qui és?”
La gent responia:
- “És Jesús, el profeta de Natzaret”.

LA TRAÏCIÓ
Un dels dotze, Judes Iscariot, es presentà als grans sacerdots:
- “Jo us el lliuraré. Que em donareu?"
Li oferiren trenta monedes de plata.
Des d'aquell moment, esperava l'ocasió per a lliurar-lo.

DIJOUS SANT: EL DARRER SOPAR
(Mt 26, 20 – 28)
Al capvespre, Jesús s'assegué a taula amb els deixebles.
Mentre sopaven, digué:
- “Us ha dic de debò:
un de vosaltres em trairà.”
S'entristiren, i d'un a un li preguntaven:
- “Sóc jo, Mestre?”
Respongué:
- “És un que menja de la mateixa platera que jo.”
Judes, el traïdor, li preguntà:
- “Sóc jo, Mestre?”
Jesús li contestà:
- “Ja ho has dit”.

INSTITUCIÓ DE L'EUCARISTIA
(Mc 14, 22-25)
Durant l’Últim Sopar, Jesús prengué un pa, digué la benedicció, el partí,
i els el donà, tot dient:
“Preneu això, això és el meu cos”.
Després agafà una copa de vi,
digué l’acció de gràcies,
l’anà passant, i tots begueren.
I deia: “Aquesta és la meva Sang,
que serà vessada per vosaltres”.

JESÚS RENTA ELS PEUS ALS APÒSTOLS
(Jn 13, 4 - 17)
Mentre sopaven, Jesús s'aixecà.
Posà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus dels seus deixebles.
Quan acabà de rentar-los els peus, els digué:
- “Em dieu el vostre Mestre i és veritat. Ho sóc.
Jo, el Mestre, us he rentat els peus; això és un exemple.
Tal com jo ho he fet, també heu de fer-ho vosaltres”.

EL MANAMENT DE JESÚS
(Jn 15, 12 - 17)
- “Aquest és el meu manament:
Que us estimeu els uns als altres.
L' amor més gran és donar la vida pels amics.
Vosaltres sereu els meus amics si feu el que jo us mano.
Us mano això:
«Estimeu-vos els uns als altres.»”.

LA TRISTESA DE JESÚS A L’HORT DE GETSEMANÍ
(Mt 26, 31 – 56)
Fent camí cap a la muntanya de les Oliveres digué als seus deixebles:
- “Aquesta nit tots em fallareu”.
Pere va protestar:
- “Encara que tots et fallin, jo no fallaré mai”.
Jesús li respongué:
- “T'ho asseguro. Aquesta nit, abans que surti el sol, ja m'hauràs negat tres vegades”.
Arriba Jesús a l'hort de Getsemaní.
- “Quedeu-vos aquí. Jo vaig a pregar”.
Cada vegada estava més trist. Els digué:
- “Em moro de tristesa. Quedeu-vos aquí i pregueu amb mi”.
S'avançà una mica, es llançà aterra i pregava:
- “Pare meu, aparta de aparta de mi aquesta copa d’amargor,
si és possible;
però que sigui com tu vulguis”.
S' acosta als deixebles i els trobà adormits. Diu a Pere:
- “Ni una hora no has pogut estar amb mi?
Pregueu, per tal que la prova no us desfaci.
Sou valents, però no sou forts.
Mireu, ja és aquí el qui em traeix."
Encara estava parlant quan arribà Judes. L'acompanyava una gran gentada, amb garrots i bastons, que venia de part dels sacerdots i jutges de la nació.
El traïdor els havia donat una contrasenya:
- “Agafeu el qui jo besi; és ell”.
Immediatament, Judes s'acostà a Jesús:
- “Hola, Mestre!”
El besà. Jesús digué:
- “Amic! Estigues pel que has de fer!”
Els altres es llançaren al damunt de Jesús i l'agafaren.

ELS JUTGES JUEUS (El Sanedrí condemna Jesús)
(Mt 26, 57 – 66)
Els qui havien detingut Jesús el portaren a Caifàs, el gran sacerdot. A palau s'havien reunit els doctors i els jutges de la nació. Buscaven alguna declaració falsejada per dictar sentència de mort.
No ho aconseguien, malgrat que havien preparat molt bé els testimonis.
El gran sacerdot interrogava Jesús sobre els seus deixebles.
Jesús respongué:
- “No he ensenyat res d'amagat. Pregunta a tots els qui m'han sentit. Ells saben tot el que jo he dit”.
En sentir això, un dels guardes del temple li donà un cop a la cara amb un garrot.
- “Així es contesta a un gran sacerdot?”
Jesús li replicà:
- “Si he contestat malament, demostra-ho. Si he parlat bé, per què em pegues?”.

Aleshores, el gran sacerdot va estrènyer l'interrogatori de Jesús amb aquestes paraules:
- “En nom de Déu, jo t'ho demano: Ets, tu, el Messies, Fill de Déu?”.
Jesús respongué:
- “Sí, és així mateix. I us profetitzo que ben aviat em veureu al costat de Déu, venint des del cel”.
El gran sacerdot va fer grans escarafalls:
- “Ha blasfemat!
Encara voleu més testimonis? Tots heu sentit la seva blasfèmia. Que dieu?”
Contestaren:
- “Sentència de mort!”.

LA POR DE PERE
(Mt 26, 69 – 75)
Mentrestant, Pere estava fora, assegut al pati. Una criada se li acostà:
- “Tu també estaves amb Jesús”.
Ell, davant de tothom, ho negà:
- “No sé pas de què em parles”.
Va anar cap a la porta. El veié una altra criada. Digué als que estaven allí:
- “Aquest anava amb Jesús, l’home de Natzaret”.
Pere ha negà altra vegada:
- “No conec aquest home. Ha juro”.
Tot seguit, uns que hi havia allí se li van acostar:
"Sens dubte, tu ets dels seus. La teva manera de parlar et traeix”.
Pere tornà a assegurar:
- “No conec aquest home."
Jurà, i el maleí.
Començava a sortir el sol. Pere es recordà de les paraules de Jesús:
- “Abans que surti el sol, m'hauràs negat tres vegades”.
Sortí a fora i esclatà a plorar amargament.

LA DESESPERACIÓ DE JUDES
(Mt 27, 1 - 5)
Al matí van dictar la sentència de mort. Van treure Jesús i el lliuraren a Pilat, el governador romà.
Judes, el traïdor, es penedí. Retornà les trenta monedes.
- “He pecat, lliurant la vida d'un innocent”.
Ells contestaren:
- “I a nosaltres, que? Això és cosa teva!”
Llençà les monedes en el temple. Se'n va anar i es va penjar.

EL JUDICI PONÇ PILAT, EL GOVERNADOR ROMÀ
(Mt 27, 11 – 25)
El governador romà veié Jesús davant seu.
- “Ets tu el rei dels jueus?”
Contestà Jesús:
- Sí, així és”.
Però no va respondre res a les acusacions que feien els sacerdots i els jutges. Pilat digué:
- “És que no sents el que declaren contra tu?”
Jesús no en va fer cap cas. Això va impressionar moltíssim al governador.

JESÚS DAVANT EL REI HERODES
(Lc 23, 6 - 11)
Quan Pilat s'adonà que Jesús era galileu, l'envià a Herodes (que era rei de Galilea). Herodes es posà molt content. Havia sentit parlar molt de Jesús. I esperava que li faria algun miracle. Li va fer moltes preguntes, però Jesús no contestava.
Els grans sacerdots i els advocats l'acusaven, enfurismats. Herodes i els seus soldats es burlaren de Jesús.
El van vestir talment com un ninot i el tomaren a Pilat.

LA SENTÈNCIA DE MORT
(Mt 27, 26 – 60)
Cada any, durant la festa major, Pilat donava la llibertat a un pres, que el poble escollia. Tenia llavors un pres molt famós, Barrabàs. Pilat preguntà a la gent que estava reunida:
- “Qui voleu que us deixi anar: Barrabàs o Jesús, el Messies?
Els sacerdots i els jutges feren pressió a la gent perquè salvessin Barrabàs
i perdessin Jesús.
Preguntà el governador:
- “Quin dels dos valeu que deixi anar?”
- “Barrabàs”.
- “I de Jesús, el Messies, què n'haig de fer?”
- “Crucifica'l!”
- “Però, quin mal ha fet?”
I ells, amb una ràbia que no podien amagar, cridaven:
- “Crucifica'l!”.
Va veure Pilat que no en trauria res. L'aldarull de la gent era cada vegada més gran. En una bacina es rentà les mans davant de tothom.
- “Vosaltres mateixos! Jo no vull tacar-me amb la sang d'aquest innocent!” La gent va respondre:
- “Que la seva sang sigui vessada sobre nosaltres i els nostres fills”.

Deixà lliure Barrabàs. Féu assotar Jesús i permeté que el crucifiquessin. S'aplegà al seu voltant tota la tropa. Li posaren al damunt un mantell de porpra. Trenaren amb espines una corona i la hi clavaren al cap. S'agenollaven davant d'ell:
- “Visca el rei dels jueus!”
Li escopien i amb una canya li donaven cops al cap. Després de burlar-se'n, li tragueren el mantell, el vestiren i el dugueren a crucificar.
A un home de Cirena, que es deia Simó, el van obligar a portar la creu.

LA CRUCIFIXIÓ DE JESÚS
(Mt 27, 45 – 54)
Arribaren al lloc anomenat La Calavera. El van crucificar.
Damunt del seu cap havien escrit el delicte: AQUEST ES JESÚS, EL REI DELS JUEUS. A la seva dreta i a la seva esquerra també foren crucificats dos lladres.
Els qui eren allí l'insultaven:
- “Salva't, si ets el Messies!”
- “Baixa de la creu!”

EL BON LLADRE
(Lc 23, 39 – 43)
Van clavar Jesús a la creu i al seu costat hi havia dos lladres.
Un dels lladres l’insultava:
- “Ets el Messies, oi? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres”.
L'altre el renyava:
- “És ben just que nosaltres siguem castigats, però ell és innocent”.
I afegí:
- “Jesús, recorda't de mi quan tornis com a rei”.
Ell li contesta:
- “T'ho dic de debò: Avui estarem junts en el meu Regne”.

MARIA, PROP DE LA CREU DE JESÚS
(Jn 19, 25 - 27)
S'estaven prop de la creu de Jesús la seva mare, la germana de la seva mare, Maria de Cleofàs, i Maria Magdalena.
Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el seu amic, el deixeble.
Digué a la mare:
- “Escolta, dona: aquest serà el teu fill”.
I al deixeble :
- “Aquesta serà la teva mare”
Des d'aquell moment, el deixeble la va acollir a casa seva.

LA MORT DE JESÚS
(Mt)
Des de les dotze fins a les tres de la tarda es va fer fosc sobre la terra. A les tres, Jesús cridà amb veu forta:
- “Déu meu, Déu meu, per què m'abandones?”
Va fer un gran crit i morí.
En aquell moment tremolà la terra. El capità romà i els guardes de Jesús, en veure el terratrèmol i tot el que passava, s'estremiren i deien:
- “Certament! Aquest era Fill de Déu!”.
Cap al tard, vingué Josep, un home ric d'Arimatea, deixeble de Jesús. Es presentà a Pilat. Li demanà el cos de Jesús. Pilat manà que l'hi donessin. Josep prengué el cos. L'embolcallà amb un llençol net i el posà en un sepulcre nou, cavat a la roca. Féu córrer la gran pedra que empraven com a porta, i se'n va anar.

LA LLANÇADA
(Jn 19, 31 - 35)
Els jueus demanaren a Pilat que acabessin de matar els qui estaven clavats a la creu i els traguessin, per tal que no hi fossin l'endemà, que era la festa de la Pasqua. Vingueren els soldats.
Veieren que Jesús ja havia mort. Llavors, un dels soldats li clavà la llança al pit. De la ferida en sortí sang i aigua.
Jo en sóc testimoni i sé que això que dic és veritat, perquè tots cregueu.

ELS GUARDES DEL SEPULCRE
(Mt 27, 62 – 66)
Els grans sacerdots i els intransigents anaren a trobar Pilat.
- “Senyor, ens hem recordat que aquell mentider va dir: «Al cap de tres dies, ressuscitaré!» Fes, doncs, que vigilin el sepulcre durant tres dies.
No s'esdevingui que els seus deixebles robin el cos i diguin: «Ha ressuscitat!» Un engany així ja seria passar de la ratlla!”
Pilat digué:
- “Esta bé! Poseu-hi guardes i assegureu-lo com us plagui”.

EL DIUMENGE DE LA RESURRECCIÓ
(Mt 28, 1 – 14)
Passada la festa de la Pasqua, de bon matí, Maria Magdalena i l'altra Maria anaven al sepulcre. De sobte, un terratrèmol. L'àngel del Senyor baixà del cel, tocà la pedra del sepulcre, la va fer caure i s'assegué al damunt. Els guardes s'estremiren i la por els paralitzà. L'àngel s'adreçà a les dones:
- “Ja sé que busqueu Jesús, el crucificat.
No és aquí.
Ha ressuscitat com va dir”.
Corrien a anunciar la nova als deixebles.
Tot d'una, Jesús els sortí a l'encontre.
- “Enhorabona!”
Se li acostaren a besar-li els peus i l'adoraren.
Jesús els digué:
- “Animeu-vos! Aneu i digueu als meus germans que vagin a Galilea.
Allà em veuran”.
Mentrestant, alguns dels guardes anaren a comunicar als sacerdots el que havia passat.
Es reuniren en assemblea extraordinària amb els jutges de la nació. Decidiren de donar molts diners als soldats tot recomanant-los:
- “Direu que els deixebles el robaren mentre dormíeu. Si el governador se n'assabentés, nosaltres el convencerem i no us passarà res”.

MARIA MAGDALENA VEU EL MESTRE
(Jn 20, 11 - 18)
Maria Magdalena s'estava prop del sepulcre. Plorava.
- “Per què plores?”
Es girà i, darrera seu, veié Jesús dempeus.
No el reconegué, pensant que era l'hortolà.
- “Maria!”
Aleshores el va reconèixer:
- “Mestre!”
- “Deixa'm anar! Ja em tornaràs a veure. Digues als meus germans que he pujat al meu Pare”.
Maria donà la bona nova als deixebles:
- “He vist el Senyor!”.

ELS DEIXEBLES VEUEN EL MESTRE
(Jn 20, 19 - 23)
Aquell mateix dia, a la nit, els deixebles s'havien reunit. Havien tancat les portes per por des jueus.
Vingué Jesús, es posà enmig d'ells. Els saludà:
- “La pau sigui amb vosaltres! El Pare m'ha enviat; jo us envio a vosaltres. Rebeu l'Esperit Sant. Us dono el poder de perdonar els pecats”.

LA DESCONFIANÇA DE L'APÒSTOL TOMÀS
(Jn 20, 24 - 29)
L'apòstol Tomàs no hi era el dia que vingué Jesús. Va dir:
- “Si no veig a les seves mans el senyal dels claus, no ho creuré”.
Passaren vuit dies. Altra vegada estaven junts els deixebles. Jesús es posà al mig i digué:
- “La pau sigui amb vosaltres! Tomàs, mira les meves mans”.
Tomàs va dir:
- “Senyor meu, Déu meu”.
- “Has cregut en veure'm. Feliços els qui creuran sense veure'm!”.

COMIAT I ASCENSIÓ
(Mt 28, 16 – 20)
A Galilea, els onze enviats es van trobar a la muntanya que Jesús els havia indicat. El veieren i l'adoraren.
Jesús, atansant-se, els digué:
- “Ja ho puc fer tot al cel i a la terra.
Proclameu-ho per tot el món.
Bategeu els homes en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.
Ensenyeu-los a complir tot el que jo us he manat.
JO SERÉ SEMPRE AMB VOSALTRES
FINS QUE EL MÓN S'ACABI”.
(Lc 24, 50-53)
I, tot alçant les mans, els beneí.
I mentre els beneïa, s’anà separant d’ells i era endut cap al cel.
Ells el van adorar prosternats, i retornaren a Jerusalem amb gran alegria”.