TEXTOS DE LA BÍBLIA (no dels Evangelis)

LA CREACIÓ
(Gènesi 1)

Déu digué:
“Que hi hagi la llum!”
I va néixer la llum.
Era el primer dia.

Déu digué:
“Que una paret separi l’aigua”
I així que Déu va fer la paret
que aguanta l’aigua de dalt.
Déu anomenà aquesta paret “cel”.
Fou el segon dia.

Déu digué:
“Que l’aigua s’ajunti
i aparegui la part eixuta”.
I així va ser.
L’aigua és el mar;
la part eixuta és la terra.
Déu digué:
“Que la terra doni herba verda i arbres”
I així va ser.
Fou el tercer dia.

Déu digué:
“Que hi hagi llums al cel
per distingir el dia de la nit”.
Déu va fer dos llums grans:
el llum més gran per al dia,
el llum petit i els estels per a la nit.
Fou el quart dia.

Déu digué:
“Que en el mar i l’aire
s’agiti la vida”
I així va ser.
Déu va fer tot el que es mou en el mar
i en l’aire.
Fou el cinquè dia.Déu digué:
“Que la terra produeixi
animals i éssers vivents de tota mena”
I així va ser.
Déu va fer feres i animals
de tota mena.

Déu digué:
Faré una cosa que s’assemblarà a mi:
L’home.
Ell manarà sobre totes les coses,
sobre el mar, la terra i l’aire”.

Déu va fer l’home, semblant a ell.
Era home i dona.
I Déu els digué:
“Sigueu molts, ompliu la terra
i maneu sobre tot allò que viu
a la terra, al mar i a l’aire”.
I així va ser.
Déu veié tot el que havia fet
i li agradà.
Era el sisè dia.

El setè dia,
Déu reposà de les obres
que havia fet amb la seva força.
I Déu beneí el dia setè
i en féu un dia sagrat.

EL PARADÍS I EL PECAT ORIGINAL
Gènesi 2 – 3

Déu va fer l'home
de fang de terra
i alè de vida.

Després, plantà el jardí
amb tota mena de gustosos arbres.
i, enmig del jardí,
plantà els arbres
de la vida,
i el del coneixement del bé i del mal.

Déu posà l'home al jardí.
Li digué:
"Pots menjar de tots els arbres del jardí;
però no mengis mai de l'arbre coneixement del bé i del mal,
perquè moriries”.

Déu digué:
"No està bé que l'home estigui sol”.
Déu dugué la dona davant l'home,
i l'home va dir:
"És la meva mateixa carn!”.
L'home i la dona estaven nus,
però ni se n'adonaven.

Una serpent sàvia
digué a la dona:
"Oi que Déu no us deixa menjar dels arbres del jardí?"
La dona va dir:
"De l'arbre que és al mig del jardí
ens ha dit:
«No en mengeu, si no voleu morir»".
La serpent digué:
- “No morireu pas!
Prou sap Déu que, si en mengeu,
sereu uns déus”.

La dona mirà l'arbre.
Feia venir ganes de menjar-ne.
En menjà i en donà al seu marit,
el qual, com ella,
també en va menjar.
Aleshores se sentiren nus.

Déu va cridar 1'home:
- "On ets?".
Contestà:
- "T'he sentit pel jardí i m'he amagat, perquè tinc por.
Vaig despullat."
- "Qui t’ha ha dit, que vas despullat?
Has menjat de l'arbre prohibit, oi?".
L'home contestà:
- "Ha estat la meva dona.
M'ha donat del fruit de l'arbre i n’he menjat."
Déu digué:
- "Dona, que ha passat?"
La dona va dir:
- "La serpent m'ha incitat
i jo he menjat".
Déu digué a la serpent:
- "Maleïda serpent,
t’arrossegaràs sempre per terra.
Sereu enemics tu i la dona,
els seus seguidors i els teus.
Tu voldràs mossegar-li el peu,
però ella t'esclafarà el cap".

Digué a la dona:
"No et faran feliç ni els teus fills
ni l'amor del teu marit".
Digué a l'home:
"Mai no seràs feliç,
ni quan et mengis el pa
que guanyaràs amb la teva suor."

Déu expulsà l'home del jardí.


EL SENYOR CRIDA SAMUEL
(1 Samuel 3, 1 - 11a)

Samuel era un noi que vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres del sacerdot Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió. Elí era un homa força gran, i anava perdent la vista; gairebé no hi veia.
Una nit, Elí se n'havia anat a dormir a la seva cambra. Samuel dormia al santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. Abans que s'apagués la llàntia del santuari de Déu, el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué:
--Sóc aquí.
Va anar corrents cap on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
--No t'he pas cridat. Torna-te'n a dormir.
Samuel se'n tornà a dormir. Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
--No t'he pas cridat, fill meu. Torna-te'n a dormir.
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel:
--Vés, torna-te'n a dormir i, si algú et cridava, digues: "Parla, Senyor, que el teu servent escolta."
Samuel se'n tornà al seu lloc a dormir. El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades:
--Samuel, Samuel!
Ell va respondre:
--Parla, que el teu servent escolta.


LECTURA DEL LLIBRE DEL PROFETA JOEL

Això diu el Senyor:
Converteix-te i gira’t cap a mi,
i demana perdó.
Torna cap a mi,
que jo sóc mansuet i senzill.
Sóc lent al càstig
però ben disposat a perdonar-te
si has obrat el mal.


PENTECOSTA: LA VINGUDA DE L’ESPERIT SANT
(Fets dels Apòstols 2)

Estaven tots reunits.
De sobte, es va sentir a l’aire un soroll molt fort, com d’un huracà.
Va semblar com si entrés dins de cadascun
una llengua com de foc;
ja que l’Esperit Sant els omplí
i els impulsà a parlar de forma estranya.

Havien vingut a Jerusalem jueus pietosos
de totes les nacions de la terra.
En sentir l’estrèpit,
acudí una gran gentada i restaren admirats,
perquè cadascun els sentia parlar
en la pròpia llengua.
-“Oi que aquests que parlen són galileus?”
-“Però, tots nosaltres, jueus, asiàtics i egipcis,
els sentim proclamar el poder de Déu
en la nostra pròpia llengua”.
Estaven desconcertats.
No sabien què pensar.
-“Què serà això?”
Alguns, en feien riota:
-“Estan plens de vi!”

Pere, bo i dret, alçà la veu i parlà així:
-“Jueus de Jerusalem:
Ara es compleixen les profecies.
Nosaltres som testimonis
que Déu ha ressuscitat Jesús.
Aquest Jesús té ara el poder de Déu
i ha complert les seves promeses:
ens ha donat l’Esperit Sant.
Sàpiguen els israelites
que aquest Jesús,
al qual vau clavar a la creu,
Déu l’ha fet Senyor i Messies”.

En sentir això, se’ls encongia el cor
i digueren a Pere i als apòstols:
-“Què hem de fer, germans?”
Pere va respondre:
-Penediu-vos i bategeu-vos
en el nom de Jesucrist,
per tal que us siguin perdonats els pecats
i rebeu l’Esperit Sant.
És la promesa que Déu us ha fet”.

Tots els qui acceptaren la seva paraula
es feren batejar.
Es convertiren aquell dia
unes tres mil persones.

LA CONVERSIÓ DE SANT PAU.
(Fets dels Apòstols 9)

EL CAP DELS PERSEGUIDORS

Saule es presentà al gran sacerdot
respirant amenaces i violència
contra els deixebles del Senyor.
Li demanà un document
per poder portar lligats a Jerusalem
tots els seguidors d' aquesta doctrina
que ell descobrís a Damasc.
Es posà en camí.
Faltava ja molt poc per arribar a Damasc
quan, de sobte, una llum com d’un llampec
li vingué al damunt des del cel.
Va caure a terra i sentí una veu:
“Saule, Saule,
per què em persegueixes?”
“Qui ets tu, Senyor?”
“Jo sóc Jesús, a qui tu persegueixes.
Alça’t, ves a la ciutat: Ja et diran el que has de fer”.
Saule s’aixecà;
tenia els ulls oberts, però no veia res.
Tot portant-lo de la mà,
l' entraren a Damasc.
A Damasc vivia
un deixeble que es deia Ananies.
El Senyor el crida en una' visió:
"Ananies!”
“Aquí em tens, Senyor!”
"Vés de seguida al carrer Recte;
pregunta a casa de Judes
per Saule de Tars."
Ananies contestà:
“Senyor, he sentit explicar
tot el mal que aquest home ens ha fet”.
El Senyor va respondre:
“Ves-hi. Jo l'he escollit
perquè anunciï el meu nom."
Ananies anà a la casa.
Va posar les seves mans sobre Saule.
"M'ha enviat el Senyor,
aquell Jesús que veieres en el camí,
perquè recobris la vista
i siguis omplert de l'Esperit Sant."
En aquell instant recobrà la vista.
Després fou batejat.

Tot seguit començà a predicar Jesús.
Els qui l'escoltaven quedaven sorpresos:
“No és aquest mateix que a Jerusalem destruïa
tots els qui invocaven aquest nom?".
Saule cada dia s'entusiasmava més.
Feia callar els jueus de Damasc,
demostrant que Jesús era el Messies.

De la carta de l’Apòstol sant Pau als cristians de Roma:
Estimats amics:
No us feu els bons,
procureu ser-ho de debò,
i mireu de no fer el mal.

Formeu part de la família de Déu
i us heu de preocupar els uns pels altres,
com a bons germans.

No us oblideu de compartir les vostres coses amb els altres.
i a l’hora del treball, no sigueu mandrosos!.
Feu-ho per amor de Jesús.

Confieu en Déu i ell us omplirà de felicitat.
Tingueu coratge si les coses se us giren d’esquena.

I, no cal dir-ho, recordeu-vos sempre de pregar.


De la 2ª carta de sant Pau als cristians de Corint

Estimats amics:
Veig que Déu el nostre Pare us estima.
I tant ! Ell us ha elegit d’una manera especial.
Quan jo us vaig predicar sobre Jesús,
ben aviat es va notar un tarannà diferent en vosaltres,
i vàreu començar a comportar-vos com Jesús,
per bé que molts us posessin entrebancs i dificultats.


De la carta de sant Pau als cristians de Filips
(4, 4-9)

Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions en acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi.
Practiqueu el que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.



DE LA CARTA DE SANT PAU A TITUS

Estimat, recorda als teus que no deshonrin ningú.
Que siguin bons, afables,
pacífics amb tothom.
Quan Déu volgué salvar-nos,
no es regí per les obres
que nosaltres haguéssim fet,
sinó per la seva misericòrdia.
Ens donà una vida nova
per mitjà del baptisme i de l’Esperit Sant.
Et diré una cosa
en la qual has d’insistir:
Que els qui han cregut en Déu
es facin la competència en el ben obrar.
Això és digne de tota lloança
i profitós per a tothom.
Que els nostres aprenguin
a excel·lir en les bones obres,
per tal de fer-se càrrec de les necessitats
i ser útils als homes.
Tots els qui són amb mi et saluden.
La gràcia sigui amb tots vosaltres.