PREGÁRIES PEL MATÍ
1. Jesús, et donem gràcies per aquest dia que comença.
Jesús, et demanem que estiguis amb nosaltres
en tots els moments de la nostra vida.
Jesús, ensenya'ns a estimar a tothom
com tu ens estimes a nosaltres.
2. Jesús,
estem contents per totes les joguines que tenim
i els regals que rebem,
i et donem gràcies
per tota la gent que ens estima.
Et demanem que ens ensenyis
a compartir el que tenim,
a ser bons companys de tots,
i a fer feliços els altres.
Et demanem que ens ensenyis
a saber regalar també nosaltres la nostra amistat,
i la nostra ajuda a qui la necessiti.
3. Déu, Pare de tots els homes,
tu ens estimes,
tu ho has fet tot,
tot el que veiem és obra teva.
Tu et preocupes per tots,
tu vols que tot el món sigui feliç.
Pare,
nosaltres volem que tots t'estimin i et coneguin;
nosaltres volem, com tu vols,
que tot el món sigui feliç de veritat.
4. Jesús, estem contents per moltes coses,
i et volem donar gràcies
per tot el bo que ens has donat.
I et donem gràcies, també,
perquè estàs sempre al nostre costat
com l'amic que mai falla.
Gràcies, Jesús.
5. Jesús, ensenya'ns a ser generosos,
ensenya'ns a compartir el que tenim,
ensenya'ns a ajudar els altres,
a no riure'ns de ningú,
a no fer mal a ningú,
ensenya'ns a perdonar.
Jesús, ensenya'ns a estimar com tu.
6. Jesús,
reconeixem que a vegades
només pensem en nosaltres
i no ens preocupem pels altres;
que només volem fer allò que ens agrada,
i no ajudem a casa,
ni estem atents a l'escola,
ni tractem bé els companys,
ni som capaços de compartir amb els nostres amics.
7. Jesús,
nosaltres volem que hi hagi pau en tots els llocs del món.
Nosaltres volem que la gent
no es matin els uns als altres,
que ningú no sigui maltractat,
que quan hi hagi problemes
tot el món s'esforci per solucionar-los sense violència,
sense fer-se mal.
Jesús,
et demanem que hi hagi pau en tots els llocs del món.
8. En temps de primavera.
Que en són de boniques les flors!
Es agradable mirar-les
en la muntanya o en un prat,
al parc quan anem a jugar,
o a casa, posades en una gerra per alegrar la vista.
Jesús, gràcies per les flors
i per totes les coses boniques
que ens fan la vida més alegre.
9. En l'aniversari d'un nen
Jesús, avui és l'aniversari d'en N.,
Avui fa X. anys que va néixer.
Estem molt contents i et donem gràcies per haver nascut,
per la vida que tots tenim, i pels nostres pares,
pels nostres germans, pels nostres amics
i per totes les coses bones que tu ens dónes.
10. Pregària per quan algú esta trist.
Jesús,
N. es sent malament, està trist.
Et demanem que l'ajudis,
que estiguis al seu costat,
que li donis ànims,
que ens acompanyis amb el teu amor.
11. Pregària per quan un/a nen/a té una malaltia llarga o greu.
Jesús, et demanem que ajudis en N.
que pateix i ho està passant malament.
Dóna-li la teva força,
no el/la deixis sol/a,
acompanya'l/a amb el teu amor.
11. Bis. PREGÁRIA PER QUAN ALGÚ ESTÁ MALALT
Et demano, Senyor,
que totes les persones que estan malaltes, millorin,
i, si pot ser, que es curin.
Et dono gràcies, Senyor!
per aquests pares que tinc,
que em cuiden quan jo estic malalt.
Jesús et demanem que N.
es posi bo aviat.
12. Pregària per quan algú proper mor.
Jesús, ha mort en N.
i estem molt tristos,
Sabem que tu l'estimes,
i per això et demanem
que ara sigui molt feliç al cel amb tu
per sempre. Amén.
PREGÁRIES D'ACCIÓ DE GRÀCIES
1. Gràcies, Pare,
perquè ens has donat Jesús,
que ens ha ensenyat a dir la veritat.
2. Gràcies, Senyor,
perquè m 'has donat un pare i una mare;
per l'amor que ells es tenen
i em tenen.
Ajuda'm a saber estimar-los
i a saber demostrar-los el meu amor.
3. Gràcies, Senyor,
per la natura que has creat,
per la terra i el mar,
per les muntanyes, les valls i els rius,
per les persones que treballen la terra
i recullen els aliments dels camps.
4. Senyor!
Et dono gràcies
perquè hi ha molts nens i nenes
que ajuden els seus pares,
i et demano
que els qui no ho fan,
se n'adonin que ho han de fer.
5. Gràcies, Senyor,
per les vegades que he demanat perdó.
Et demano,
que m'ajudis a jugar i a viure sense fer trampes
i a dir, sempre, la veritat.
6. (Benedicció de la taula)
Senyor, jo et dono gràcies
per l'aliment que ens has donat
í per les persones que ens l'han preparat.
7. (Final de la jornada)
Senyor, et dono gràcies
perquè avui m'has donat un dia ben bonic,
i he pogut menjar, jugar i anar a l'escola.
8. Gràcies, Senyor,
per aquestes muntanyes, pels arbres i els fruits.
Gràcies, Senyor,
pel sol que ens dóna llum,
pel mar que és tan bonic,
on es reflecteix la llum de la Lluna i el Sol.
PREGÁRIES PER A DEMANAR
1. Jesús,
et demano perdó per les coses que he fet malament,
com dir mentides.
Per exemple, quan vaig trencar el plat
i vaig dir que ho havia fet la meva germana.
2. Senyor,
sé que no he fet ben fet pegant el meu germà,
i enfadant -me amb els meus pares,
i a vegades dient mentides.
Per això et demano que em perdonis.
Gràcies, Senyor!
3. Senyor!
Ensenya'ns a ajudar-nos els uns als altres,
a fer el bé a tothom,
i a seguir el camí de la veritat.
4. Senyor!
Que, quan em senti sol,
pensi en els companys i en Tu,
i us senti a tots ben a prop.
5. Senyor!
Et demano que jo sàpiga esforçar-me al màxim,
compartir les meves coses,
tractar bé el material del col·legi i respectar les persones.
6. Senyor!
Que no hi hagi guerres,
perquè treuen la vida a les persones,
la vida que val tant.
Que sapiguem estar tots units en la pau
i així estimar-nos els uns als altres.
7. Ajuda'm, Jesús,
a fer les coses bé,
a col·laborar en els jocs,
a portar-me millor a classe i a casa.
8. Ajuda'm, Jesús,
a no fer enfadar la mare,
a no enfadar-me amb el meu germà,
a no fer les coses malament,
a no barallar-me amb ningú.
Jo vull ser feliç,
i poder viure en pau tota la meva vida.
PREGÁRIES COMUNS
1. Pare nostre,
que esteu en el cel.
Sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre regne.
Faci's la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia doneu-nos,
Senyor, el dia d' avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres
perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén.
2. Glòria al Pare, i al Fill
i a l'Esperit Sant,
com era al principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Amén
3. Déu vos salve, Maria,
plena de gràcia.
El Senyor és amb vós i beneïda sou vós
entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre ventre,
Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara, i a l'hora de la nostra mort.
Amén.
ADVENT I NADAL
PREGÀRIES PER L'ADVENT
1a. SETMANA:
Jesús,
comencem avui el camí cap el Nadal.
Volem celebrar amb molta alegria
la teva vinguda entre nosaltres.
Volem que la festa del teu naixement
ens ensenyi a estimar-te més,
i a estimar de veritat
a tots els que estan al nostre voltant.
Jesús, et demanem
que sapiguem viure el Nadal que s'apropa
com tu vols que el visquem.
2a. SETMANA:
Jesús,
estem contents perquè s'apropa la festa de Nadal.
Estem contents perquè serà una festa bonica
i hi haurà moltes coses que ens faran feliços.
Però et volem demanar, Jesús,
que no oblidem que tu vas néixer pobre
i que vols que nosaltres ens recordem
que hi ha molta gent que també és pobre.
Jesús,
ensenya'ns a recordar-nos dels que passen necessitat,
i ensenya'ns a no pensar tan sols en nosaltres mateixos.
3a. SETMANA:
La festa del Nadal cada cop està més a prop.
Ara, et volem demanar, Jesús,
que sapiguem estimar i donar felicitat a tots els de casa,
i als nostres companys de l'escola,
i a tota la gent que coneixem.
Ensenya'ns a estimar i donar felicitat,
com tu ho vas fer.
4a. SETMANA:
El Nadal ja està aquí.
Jesús, avui sentim la mateixa alegria
que va sentir Maria, la teva mare,
quan li faltaven pocs dies perquè tu naixessis.
Jesús,
volem demanar-te que el teu naixement
ajudi a que hi hagi pau
en els llocs on hi ha guerra,
i esperança allí a on hi ha tristesa i dolor.
I fes que celebrem la teva festa amb tot el cor.
PREGÀRIA DAVANT EL PESSEBRE
(Per fer els dos o tres dies abans de Nadal i els tres de després de les vacances de Nadal)
Jesús,
tu has vingut a viure aquí, amb nosaltres;
tu ens estimes molt.
Tu estàs aquí, molt a prop nostre,
amb els teus pares, amb Maria i Josep.
Nosaltres, com aquells pastors
que et van venir a adorar a la cova de Betlem,
també t'estimem,
i volem estimar-te més
i volem aprendre a ser com tu.
PREGÀRIES PER NADAL
1. Pare!
Et prego especialment,
en aquestes dates tan assenyalades
en què s’hi celebra el Naixement de Jesús,
que les persones no passin ni fam,
ni fred, ni malaltia.
Que hi hagi felicitat,
pau, amor, alegria, il·lusió i esperança a tot el món.
2. Jo et demano,
Pare, que aquest Nadal,
tothom tingui menjar i abric,
que tots visquem en pau,
i que el teu Amor estigui present
sempre i en tot lloc.
PREGÀRIES A MARIA
1. Que bonic és mirar-te, Maria,
amb el teu Fill als teus braços.
Tu el vas estimar molt,
tu el vas ajudar a créixer,
tu el vas acompanyar tota la teva vida.
I nosaltres sabem que ens estimes també a nosaltres
com estimaves a Jesús.
Maria, Mare de Jesús, i mare nostra,
et demanem que ens acompanyis sempre
i ens ajudis a estimar molt a Jesús.
2. Déu i Pare nostre,
vós ens heu donat la Verge Maria
com a mare de tots els nens i nenes
que hi ha al món.
Us en donem gràcies.
3. Senyor Jesús,
la teva mare i nostra, Maria,
sempre escoltava les teves paraules.
Fes que nosaltres escoltem les paraules
que ens parlen de Tu.
4. Santa Maria, bona mare de Natzaret,
que juntament amb Josep
vau acollir Jesús en la vostra família
amb tant d'amor.
Uniu la vostra pregària a la nostra
per donar gràcies al Senyor
per l'estimació que ens donen els nostres pares.
5. Amic Jesús,
tu estimes la teva mare, María.
Fes que nosaltres sapiguem valorar
les nostres mares i les estimem cada dia més,
tot complint el que ens demanen.
divendres, 24 de setembre del 2010
divendres, 17 de setembre del 2010
TEXTOS DE LA BÍBLIA (no dels Evangelis)
LA CREACIÓ
(Gènesi 1)
Déu digué:
“Que hi hagi la llum!”
I va néixer la llum.
Era el primer dia.
Déu digué:
“Que una paret separi l’aigua”
I així que Déu va fer la paret
que aguanta l’aigua de dalt.
Déu anomenà aquesta paret “cel”.
Fou el segon dia.
Déu digué:
“Que l’aigua s’ajunti
i aparegui la part eixuta”.
I així va ser.
L’aigua és el mar;
la part eixuta és la terra.
Déu digué:
“Que la terra doni herba verda i arbres”
I així va ser.
Fou el tercer dia.
Déu digué:
“Que hi hagi llums al cel
per distingir el dia de la nit”.
Déu va fer dos llums grans:
el llum més gran per al dia,
el llum petit i els estels per a la nit.
Fou el quart dia.
Déu digué:
“Que en el mar i l’aire
s’agiti la vida”
I així va ser.
Déu va fer tot el que es mou en el mar
i en l’aire.
Fou el cinquè dia.Déu digué:
“Que la terra produeixi
animals i éssers vivents de tota mena”
I així va ser.
Déu va fer feres i animals
de tota mena.
Déu digué:
Faré una cosa que s’assemblarà a mi:
L’home.
Ell manarà sobre totes les coses,
sobre el mar, la terra i l’aire”.
Déu va fer l’home, semblant a ell.
Era home i dona.
I Déu els digué:
“Sigueu molts, ompliu la terra
i maneu sobre tot allò que viu
a la terra, al mar i a l’aire”.
I així va ser.
Déu veié tot el que havia fet
i li agradà.
Era el sisè dia.
El setè dia,
Déu reposà de les obres
que havia fet amb la seva força.
I Déu beneí el dia setè
i en féu un dia sagrat.
EL PARADÍS I EL PECAT ORIGINAL
Gènesi 2 – 3
Déu va fer l'home
de fang de terra
i alè de vida.
Després, plantà el jardí
amb tota mena de gustosos arbres.
i, enmig del jardí,
plantà els arbres
de la vida,
i el del coneixement del bé i del mal.
Déu posà l'home al jardí.
Li digué:
"Pots menjar de tots els arbres del jardí;
però no mengis mai de l'arbre coneixement del bé i del mal,
perquè moriries”.
Déu digué:
"No està bé que l'home estigui sol”.
Déu dugué la dona davant l'home,
i l'home va dir:
"És la meva mateixa carn!”.
L'home i la dona estaven nus,
però ni se n'adonaven.
Una serpent sàvia
digué a la dona:
"Oi que Déu no us deixa menjar dels arbres del jardí?"
La dona va dir:
"De l'arbre que és al mig del jardí
ens ha dit:
«No en mengeu, si no voleu morir»".
La serpent digué:
- “No morireu pas!
Prou sap Déu que, si en mengeu,
sereu uns déus”.
La dona mirà l'arbre.
Feia venir ganes de menjar-ne.
En menjà i en donà al seu marit,
el qual, com ella,
també en va menjar.
Aleshores se sentiren nus.
Déu va cridar 1'home:
- "On ets?".
Contestà:
- "T'he sentit pel jardí i m'he amagat, perquè tinc por.
Vaig despullat."
- "Qui t’ha ha dit, que vas despullat?
Has menjat de l'arbre prohibit, oi?".
L'home contestà:
- "Ha estat la meva dona.
M'ha donat del fruit de l'arbre i n’he menjat."
Déu digué:
- "Dona, que ha passat?"
La dona va dir:
- "La serpent m'ha incitat
i jo he menjat".
Déu digué a la serpent:
- "Maleïda serpent,
t’arrossegaràs sempre per terra.
Sereu enemics tu i la dona,
els seus seguidors i els teus.
Tu voldràs mossegar-li el peu,
però ella t'esclafarà el cap".
Digué a la dona:
"No et faran feliç ni els teus fills
ni l'amor del teu marit".
Digué a l'home:
"Mai no seràs feliç,
ni quan et mengis el pa
que guanyaràs amb la teva suor."
Déu expulsà l'home del jardí.
EL SENYOR CRIDA SAMUEL
(1 Samuel 3, 1 - 11a)
Samuel era un noi que vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres del sacerdot Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió. Elí era un homa força gran, i anava perdent la vista; gairebé no hi veia.
Una nit, Elí se n'havia anat a dormir a la seva cambra. Samuel dormia al santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. Abans que s'apagués la llàntia del santuari de Déu, el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué:
--Sóc aquí.
Va anar corrents cap on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
--No t'he pas cridat. Torna-te'n a dormir.
Samuel se'n tornà a dormir. Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
--No t'he pas cridat, fill meu. Torna-te'n a dormir.
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel:
--Vés, torna-te'n a dormir i, si algú et cridava, digues: "Parla, Senyor, que el teu servent escolta."
Samuel se'n tornà al seu lloc a dormir. El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades:
--Samuel, Samuel!
Ell va respondre:
--Parla, que el teu servent escolta.
LECTURA DEL LLIBRE DEL PROFETA JOEL
Això diu el Senyor:
Converteix-te i gira’t cap a mi,
i demana perdó.
Torna cap a mi,
que jo sóc mansuet i senzill.
Sóc lent al càstig
però ben disposat a perdonar-te
si has obrat el mal.
PENTECOSTA: LA VINGUDA DE L’ESPERIT SANT
(Fets dels Apòstols 2)
Estaven tots reunits.
De sobte, es va sentir a l’aire un soroll molt fort, com d’un huracà.
Va semblar com si entrés dins de cadascun
una llengua com de foc;
ja que l’Esperit Sant els omplí
i els impulsà a parlar de forma estranya.
Havien vingut a Jerusalem jueus pietosos
de totes les nacions de la terra.
En sentir l’estrèpit,
acudí una gran gentada i restaren admirats,
perquè cadascun els sentia parlar
en la pròpia llengua.
-“Oi que aquests que parlen són galileus?”
-“Però, tots nosaltres, jueus, asiàtics i egipcis,
els sentim proclamar el poder de Déu
en la nostra pròpia llengua”.
Estaven desconcertats.
No sabien què pensar.
-“Què serà això?”
Alguns, en feien riota:
-“Estan plens de vi!”
Pere, bo i dret, alçà la veu i parlà així:
-“Jueus de Jerusalem:
Ara es compleixen les profecies.
Nosaltres som testimonis
que Déu ha ressuscitat Jesús.
Aquest Jesús té ara el poder de Déu
i ha complert les seves promeses:
ens ha donat l’Esperit Sant.
Sàpiguen els israelites
que aquest Jesús,
al qual vau clavar a la creu,
Déu l’ha fet Senyor i Messies”.
En sentir això, se’ls encongia el cor
i digueren a Pere i als apòstols:
-“Què hem de fer, germans?”
Pere va respondre:
-Penediu-vos i bategeu-vos
en el nom de Jesucrist,
per tal que us siguin perdonats els pecats
i rebeu l’Esperit Sant.
És la promesa que Déu us ha fet”.
Tots els qui acceptaren la seva paraula
es feren batejar.
Es convertiren aquell dia
unes tres mil persones.
LA CONVERSIÓ DE SANT PAU.
(Fets dels Apòstols 9)
EL CAP DELS PERSEGUIDORS
Saule es presentà al gran sacerdot
respirant amenaces i violència
contra els deixebles del Senyor.
Li demanà un document
per poder portar lligats a Jerusalem
tots els seguidors d' aquesta doctrina
que ell descobrís a Damasc.
Es posà en camí.
Faltava ja molt poc per arribar a Damasc
quan, de sobte, una llum com d’un llampec
li vingué al damunt des del cel.
Va caure a terra i sentí una veu:
“Saule, Saule,
per què em persegueixes?”
“Qui ets tu, Senyor?”
“Jo sóc Jesús, a qui tu persegueixes.
Alça’t, ves a la ciutat: Ja et diran el que has de fer”.
Saule s’aixecà;
tenia els ulls oberts, però no veia res.
Tot portant-lo de la mà,
l' entraren a Damasc.
A Damasc vivia
un deixeble que es deia Ananies.
El Senyor el crida en una' visió:
"Ananies!”
“Aquí em tens, Senyor!”
"Vés de seguida al carrer Recte;
pregunta a casa de Judes
per Saule de Tars."
Ananies contestà:
“Senyor, he sentit explicar
tot el mal que aquest home ens ha fet”.
El Senyor va respondre:
“Ves-hi. Jo l'he escollit
perquè anunciï el meu nom."
Ananies anà a la casa.
Va posar les seves mans sobre Saule.
"M'ha enviat el Senyor,
aquell Jesús que veieres en el camí,
perquè recobris la vista
i siguis omplert de l'Esperit Sant."
En aquell instant recobrà la vista.
Després fou batejat.
Tot seguit començà a predicar Jesús.
Els qui l'escoltaven quedaven sorpresos:
“No és aquest mateix que a Jerusalem destruïa
tots els qui invocaven aquest nom?".
Saule cada dia s'entusiasmava més.
Feia callar els jueus de Damasc,
demostrant que Jesús era el Messies.
De la carta de l’Apòstol sant Pau als cristians de Roma:
Estimats amics:
No us feu els bons,
procureu ser-ho de debò,
i mireu de no fer el mal.
Formeu part de la família de Déu
i us heu de preocupar els uns pels altres,
com a bons germans.
No us oblideu de compartir les vostres coses amb els altres.
i a l’hora del treball, no sigueu mandrosos!.
Feu-ho per amor de Jesús.
Confieu en Déu i ell us omplirà de felicitat.
Tingueu coratge si les coses se us giren d’esquena.
I, no cal dir-ho, recordeu-vos sempre de pregar.
De la 2ª carta de sant Pau als cristians de Corint
Estimats amics:
Veig que Déu el nostre Pare us estima.
I tant ! Ell us ha elegit d’una manera especial.
Quan jo us vaig predicar sobre Jesús,
ben aviat es va notar un tarannà diferent en vosaltres,
i vàreu començar a comportar-vos com Jesús,
per bé que molts us posessin entrebancs i dificultats.
De la carta de sant Pau als cristians de Filips
(4, 4-9)
Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions en acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi.
Practiqueu el que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
DE LA CARTA DE SANT PAU A TITUS
Estimat, recorda als teus que no deshonrin ningú.
Que siguin bons, afables,
pacífics amb tothom.
Quan Déu volgué salvar-nos,
no es regí per les obres
que nosaltres haguéssim fet,
sinó per la seva misericòrdia.
Ens donà una vida nova
per mitjà del baptisme i de l’Esperit Sant.
Et diré una cosa
en la qual has d’insistir:
Que els qui han cregut en Déu
es facin la competència en el ben obrar.
Això és digne de tota lloança
i profitós per a tothom.
Que els nostres aprenguin
a excel·lir en les bones obres,
per tal de fer-se càrrec de les necessitats
i ser útils als homes.
Tots els qui són amb mi et saluden.
La gràcia sigui amb tots vosaltres.
(Gènesi 1)
Déu digué:
“Que hi hagi la llum!”
I va néixer la llum.
Era el primer dia.
Déu digué:
“Que una paret separi l’aigua”
I així que Déu va fer la paret
que aguanta l’aigua de dalt.
Déu anomenà aquesta paret “cel”.
Fou el segon dia.
Déu digué:
“Que l’aigua s’ajunti
i aparegui la part eixuta”.
I així va ser.
L’aigua és el mar;
la part eixuta és la terra.
Déu digué:
“Que la terra doni herba verda i arbres”
I així va ser.
Fou el tercer dia.
Déu digué:
“Que hi hagi llums al cel
per distingir el dia de la nit”.
Déu va fer dos llums grans:
el llum més gran per al dia,
el llum petit i els estels per a la nit.
Fou el quart dia.
Déu digué:
“Que en el mar i l’aire
s’agiti la vida”
I així va ser.
Déu va fer tot el que es mou en el mar
i en l’aire.
Fou el cinquè dia.Déu digué:
“Que la terra produeixi
animals i éssers vivents de tota mena”
I així va ser.
Déu va fer feres i animals
de tota mena.
Déu digué:
Faré una cosa que s’assemblarà a mi:
L’home.
Ell manarà sobre totes les coses,
sobre el mar, la terra i l’aire”.
Déu va fer l’home, semblant a ell.
Era home i dona.
I Déu els digué:
“Sigueu molts, ompliu la terra
i maneu sobre tot allò que viu
a la terra, al mar i a l’aire”.
I així va ser.
Déu veié tot el que havia fet
i li agradà.
Era el sisè dia.
El setè dia,
Déu reposà de les obres
que havia fet amb la seva força.
I Déu beneí el dia setè
i en féu un dia sagrat.
EL PARADÍS I EL PECAT ORIGINAL
Gènesi 2 – 3
Déu va fer l'home
de fang de terra
i alè de vida.
Després, plantà el jardí
amb tota mena de gustosos arbres.
i, enmig del jardí,
plantà els arbres
de la vida,
i el del coneixement del bé i del mal.
Déu posà l'home al jardí.
Li digué:
"Pots menjar de tots els arbres del jardí;
però no mengis mai de l'arbre coneixement del bé i del mal,
perquè moriries”.
Déu digué:
"No està bé que l'home estigui sol”.
Déu dugué la dona davant l'home,
i l'home va dir:
"És la meva mateixa carn!”.
L'home i la dona estaven nus,
però ni se n'adonaven.
Una serpent sàvia
digué a la dona:
"Oi que Déu no us deixa menjar dels arbres del jardí?"
La dona va dir:
"De l'arbre que és al mig del jardí
ens ha dit:
«No en mengeu, si no voleu morir»".
La serpent digué:
- “No morireu pas!
Prou sap Déu que, si en mengeu,
sereu uns déus”.
La dona mirà l'arbre.
Feia venir ganes de menjar-ne.
En menjà i en donà al seu marit,
el qual, com ella,
també en va menjar.
Aleshores se sentiren nus.
Déu va cridar 1'home:
- "On ets?".
Contestà:
- "T'he sentit pel jardí i m'he amagat, perquè tinc por.
Vaig despullat."
- "Qui t’ha ha dit, que vas despullat?
Has menjat de l'arbre prohibit, oi?".
L'home contestà:
- "Ha estat la meva dona.
M'ha donat del fruit de l'arbre i n’he menjat."
Déu digué:
- "Dona, que ha passat?"
La dona va dir:
- "La serpent m'ha incitat
i jo he menjat".
Déu digué a la serpent:
- "Maleïda serpent,
t’arrossegaràs sempre per terra.
Sereu enemics tu i la dona,
els seus seguidors i els teus.
Tu voldràs mossegar-li el peu,
però ella t'esclafarà el cap".
Digué a la dona:
"No et faran feliç ni els teus fills
ni l'amor del teu marit".
Digué a l'home:
"Mai no seràs feliç,
ni quan et mengis el pa
que guanyaràs amb la teva suor."
Déu expulsà l'home del jardí.
EL SENYOR CRIDA SAMUEL
(1 Samuel 3, 1 - 11a)
Samuel era un noi que vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres del sacerdot Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió. Elí era un homa força gran, i anava perdent la vista; gairebé no hi veia.
Una nit, Elí se n'havia anat a dormir a la seva cambra. Samuel dormia al santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. Abans que s'apagués la llàntia del santuari de Déu, el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué:
--Sóc aquí.
Va anar corrents cap on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
--No t'he pas cridat. Torna-te'n a dormir.
Samuel se'n tornà a dormir. Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
--No t'he pas cridat, fill meu. Torna-te'n a dormir.
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel:
--Vés, torna-te'n a dormir i, si algú et cridava, digues: "Parla, Senyor, que el teu servent escolta."
Samuel se'n tornà al seu lloc a dormir. El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades:
--Samuel, Samuel!
Ell va respondre:
--Parla, que el teu servent escolta.
LECTURA DEL LLIBRE DEL PROFETA JOEL
Això diu el Senyor:
Converteix-te i gira’t cap a mi,
i demana perdó.
Torna cap a mi,
que jo sóc mansuet i senzill.
Sóc lent al càstig
però ben disposat a perdonar-te
si has obrat el mal.
PENTECOSTA: LA VINGUDA DE L’ESPERIT SANT
(Fets dels Apòstols 2)
Estaven tots reunits.
De sobte, es va sentir a l’aire un soroll molt fort, com d’un huracà.
Va semblar com si entrés dins de cadascun
una llengua com de foc;
ja que l’Esperit Sant els omplí
i els impulsà a parlar de forma estranya.
Havien vingut a Jerusalem jueus pietosos
de totes les nacions de la terra.
En sentir l’estrèpit,
acudí una gran gentada i restaren admirats,
perquè cadascun els sentia parlar
en la pròpia llengua.
-“Oi que aquests que parlen són galileus?”
-“Però, tots nosaltres, jueus, asiàtics i egipcis,
els sentim proclamar el poder de Déu
en la nostra pròpia llengua”.
Estaven desconcertats.
No sabien què pensar.
-“Què serà això?”
Alguns, en feien riota:
-“Estan plens de vi!”
Pere, bo i dret, alçà la veu i parlà així:
-“Jueus de Jerusalem:
Ara es compleixen les profecies.
Nosaltres som testimonis
que Déu ha ressuscitat Jesús.
Aquest Jesús té ara el poder de Déu
i ha complert les seves promeses:
ens ha donat l’Esperit Sant.
Sàpiguen els israelites
que aquest Jesús,
al qual vau clavar a la creu,
Déu l’ha fet Senyor i Messies”.
En sentir això, se’ls encongia el cor
i digueren a Pere i als apòstols:
-“Què hem de fer, germans?”
Pere va respondre:
-Penediu-vos i bategeu-vos
en el nom de Jesucrist,
per tal que us siguin perdonats els pecats
i rebeu l’Esperit Sant.
És la promesa que Déu us ha fet”.
Tots els qui acceptaren la seva paraula
es feren batejar.
Es convertiren aquell dia
unes tres mil persones.
LA CONVERSIÓ DE SANT PAU.
(Fets dels Apòstols 9)
EL CAP DELS PERSEGUIDORS
Saule es presentà al gran sacerdot
respirant amenaces i violència
contra els deixebles del Senyor.
Li demanà un document
per poder portar lligats a Jerusalem
tots els seguidors d' aquesta doctrina
que ell descobrís a Damasc.
Es posà en camí.
Faltava ja molt poc per arribar a Damasc
quan, de sobte, una llum com d’un llampec
li vingué al damunt des del cel.
Va caure a terra i sentí una veu:
“Saule, Saule,
per què em persegueixes?”
“Qui ets tu, Senyor?”
“Jo sóc Jesús, a qui tu persegueixes.
Alça’t, ves a la ciutat: Ja et diran el que has de fer”.
Saule s’aixecà;
tenia els ulls oberts, però no veia res.
Tot portant-lo de la mà,
l' entraren a Damasc.
A Damasc vivia
un deixeble que es deia Ananies.
El Senyor el crida en una' visió:
"Ananies!”
“Aquí em tens, Senyor!”
"Vés de seguida al carrer Recte;
pregunta a casa de Judes
per Saule de Tars."
Ananies contestà:
“Senyor, he sentit explicar
tot el mal que aquest home ens ha fet”.
El Senyor va respondre:
“Ves-hi. Jo l'he escollit
perquè anunciï el meu nom."
Ananies anà a la casa.
Va posar les seves mans sobre Saule.
"M'ha enviat el Senyor,
aquell Jesús que veieres en el camí,
perquè recobris la vista
i siguis omplert de l'Esperit Sant."
En aquell instant recobrà la vista.
Després fou batejat.
Tot seguit començà a predicar Jesús.
Els qui l'escoltaven quedaven sorpresos:
“No és aquest mateix que a Jerusalem destruïa
tots els qui invocaven aquest nom?".
Saule cada dia s'entusiasmava més.
Feia callar els jueus de Damasc,
demostrant que Jesús era el Messies.
De la carta de l’Apòstol sant Pau als cristians de Roma:
Estimats amics:
No us feu els bons,
procureu ser-ho de debò,
i mireu de no fer el mal.
Formeu part de la família de Déu
i us heu de preocupar els uns pels altres,
com a bons germans.
No us oblideu de compartir les vostres coses amb els altres.
i a l’hora del treball, no sigueu mandrosos!.
Feu-ho per amor de Jesús.
Confieu en Déu i ell us omplirà de felicitat.
Tingueu coratge si les coses se us giren d’esquena.
I, no cal dir-ho, recordeu-vos sempre de pregar.
De la 2ª carta de sant Pau als cristians de Corint
Estimats amics:
Veig que Déu el nostre Pare us estima.
I tant ! Ell us ha elegit d’una manera especial.
Quan jo us vaig predicar sobre Jesús,
ben aviat es va notar un tarannà diferent en vosaltres,
i vàreu començar a comportar-vos com Jesús,
per bé que molts us posessin entrebancs i dificultats.
De la carta de sant Pau als cristians de Filips
(4, 4-9)
Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions en acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi.
Practiqueu el que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
DE LA CARTA DE SANT PAU A TITUS
Estimat, recorda als teus que no deshonrin ningú.
Que siguin bons, afables,
pacífics amb tothom.
Quan Déu volgué salvar-nos,
no es regí per les obres
que nosaltres haguéssim fet,
sinó per la seva misericòrdia.
Ens donà una vida nova
per mitjà del baptisme i de l’Esperit Sant.
Et diré una cosa
en la qual has d’insistir:
Que els qui han cregut en Déu
es facin la competència en el ben obrar.
Això és digne de tota lloança
i profitós per a tothom.
Que els nostres aprenguin
a excel·lir en les bones obres,
per tal de fer-se càrrec de les necessitats
i ser útils als homes.
Tots els qui són amb mi et saluden.
La gràcia sigui amb tots vosaltres.
TEXTOS DE L'EVANGELI
L’ANUNCI ALS PASTORS
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc:
Jesús havia nascut a Betlem, en una menjadora,
perquè no hi havia lloc per a ell a l’hostal.
això succeí de nit, i,
com de costum, els pastors passaven la nit al ras,
vetllant els seus ramats.
De sobte, el cel s’inundà de llum
i van veure un Missatger de Déu.
De primer es van espantar molt,
però el Missatger, de seguida, els digué:
“No tingueu por!
Us anuncio una bona notícia per a vosaltres
i per a tot el poble.
Jesús, el Senyor,
ha nascut aquesta nit.
El trobareu en bolquers,
i ajagut en una menjadora, a Betlem.
Llavors els pastors escoltaren les veus de molts àngels que cantaven:
“Glòria a Déu a dalt del cel
i a la terra pau als homes,
que estima el Senyor”.
LES TEMPTACIONS DE JESÚS
L'Esperit encaminà Jesús al desert,
perquè el diable el posés a prova.
S'estigué quaranta dies
sense menjar gairebé res.
Tingué fam.
El temptador se li acostà:
- “Si ets el Messies,
digues a aquestes pedres que es tornin pans.”
Jesús contestà:
- “Està escrit:
«No és el pa el que dona vida a l’home,
sinó la Paraula de Déu.»”
Llavors el diable li mostrà tots els regnes del mon
i la seva riquesa.
Li digué:
- “Tot això et donaré si t'agenolles i m'adores”.
Li respongué Jesús:
- “Ves-te’n! Està escrit:
«Solament adoraràs el Senyor, el teu Deu»”.
Aleshores, el diable el deixà
i els àngels vingueren a servir-lo.
DEL SERMÓ DE LA MUNTANYA
De l’evangeli segons sant Mateu (cap. 5)
Vosaltres sou la sal del món.
Si la sal es torna insípida, ja no serveix per a res.
Vosaltres sou la llum del món.
Quan s’encén un llum, no el posen dins d’una gerra,
sinó sobre el candeler, perquè il·lumini tots els qui són a casa.
Així cal que brilli la vostra llum
per a tots els homes.
Que vegin les vostres bones accions
i lloïn el vostre Pare del cel.
"No feu les bones accions perquè us lloïn.
Quan donis almoina,
que la teva ma esquerra
no sàpiga que fa la dreta.
Que la te va almoina quedi amagada.
El teu Pare, que veu el que és amagat,
t'ho recompensarà.
Si fas oració, no ho facis dempeus
al bell mig d'una sala d'actes ,
o bé pels carrers, només perquè tothom et vegi.
Quan facis oració, entra a la teva cambra,
tanca la porta amb clau i prega el teu Pare.
I el teu Pare, que veu el que és amagat,
et recompensarà”
DÉU ESTIMA BONS I DOLENTS
De l'evangeli segons sant Mateu
Jesús digué un dia:
Déu és el vostre Pare,
i us heu de comportar com a fills seus.
Ell s’ocupa de tots,
bons i dolents,
justos i injustos,
sense fer diferències de tracte.
Mireu com fa lluir el sol i caure la pluja
sobre uns i altres.
Si sou fills de Déu,
comporteu-vos com ell ho fa
i tingueu cura dels altres.
EL SEGUIMENT DE JESÚS
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan.
Un dia, molts amics de Jesús digueren:
“No ens agraden les coses que ens diu.
És difícil de creure en ell”.
Jesús escoltà aquelles queixes i els digué:
“De què us escandalitzeu?”
Després de tot això,
molts l’abandonaren
i no volien seguir-lo més.
Llavors Jesús s’adreçà als “Dotze”, tot dient-los:
“I vosaltres, què?
També us en voleu anar?”.
Llavors Pere intervingué:
“A qui més podríem anar, Senyor?
Tu ens ensenyes el camí de la vida
i nosaltres creiem tot el que ens dius”.
EL JOVE RIC QUE ES FA ENRERA
De l’evangeli segons sant Marc (10, 17-22):
Una vegada que Jesús sortia de viatge, un noi se li va acostar corrents, i, agenollat, li suplicava:
- Mestre bo! Què haig de fer per aconseguir la vida eterna?
Jesús li digué:
- Per què me’n dius, de bo? fora de Déu, ningú no ho és de bo. Ja saps prou els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no testimoniïs en fals, no defraudis ningú, honra el pare i la mare.
El noi li digué:
- Mestre tot això ja ho he guardat des de molt jove.
Jesús se’l va mirar fit a fit amb simpatia, i li va dir:
- Només et manca una cosa: vés-te’n, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i Déu serà el teu tresor. I apa, segueix-me.
Però ell, davant d’aquest programa, arrufà el nas i se’n va anar tot moix: És que tenia moltes propietats.
ELS VERITABABLES “FAMILIARS” DE JESÚS
De l’evangeli segons sant Marc
Un bon dia Jesús era a casa seva;
anava a veure’l tanta gent
i estava tan atrafegat,
que no tenia ni temps de menjar.
Quan els seus familiars ho van saber,
volien endur-se’l,
perquè deien que havia perdut el seny.
Però era tan immensa la gentada al voltant de la casa
que els seus parents no podien ni acostar-s’hi.
Llavors li van fer arribar aquest encàrrec:
Mira, la teva mare i els teus parents
són a fora i et volen veure.
A l’interior de la casa
tothom seia al voltant de Jesús
i llavors, passejant la mirada sobre tots ells, digué:
«Vosaltres sereu germans meus, i germanes,
i fins i tot la meva mare,
si feu el que Déu vol».
JESÚS I ELS NENS
Lectura de l’Evangeli segons sant Marc:
Sovint li presentaven nens petits, i quan ho feien,
Jesús els beneïa sempre.
Un dia, però,
alguns amics de Jesús obligaren els nens que se n’anessin.
En veure-ho, Jesús s’ho va agafar malament, i digué:
“Deixeu que els nens vinguin a mi, no els destorbeu!
Porteu-me’ls!”.
Llavors abraçà els infants i els beneí.
PARÀBOLES DEL GRA DE MOSTASSA I DEL LLEVAT
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc ( 13, 18-21)
En aquell temps, deia Jesús: “A què s’assembla el Regne de Déu? a què el podríem comparar? És com un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu hort: a mesura que creix, es fa com un arbre, i els ocells hi van a ajocar-se a les seves branques”. També deia: “A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota la pasta fermenta”.
PARÀBOLA DE LA CASA SOBRE LA ROCA
De l’evangeli segons sant Mateu
Un dia digué Jesús:
No hi ha prou a dir que fareu tot el que vol el meu Pare.
Heu de fer-ho de debò!
Si feu el que jo us dic, viureu tan segurs com aquell home
que va construir la seva casa sobre una roca.
Prou que va plore i s’inundava la terra,
bufava el vent irrompent contra la casa.
Però no es va ensorrar, no!,
perquè tenia els fonaments damunt la roca.
Però si no feu el que jo us dic,
no sareu pas assenyats, per descomptat.
Us assemblareu a aquell ximplet
que construí la casa damunt la sorra,
i quan va ploure i va bufar el vent,
la casa es va ensorrar,
perquè s’ahavia construit damunt la sorra.
PARÀBOLA DE LES CENT OVELLES
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc:
Un dia Jesús deia:
Si tinguessis cent ovelles i en perdessis només una, oi que aniries rera l’esgarriada, tot i deixant les noranta-nou al desert, en lloc segur, soles?.
I un cop trobada, oi que et sentiries feliç, carregant-la damunt l’espatlla, i tornant a casa?. Ben segur que ho explicaries corrents als amics i als veïns, compartint amb ells la teva satisfacció.
De manera semblant, encara que un home se separi de Déu, Déu s’omplirà de joia, acollint-lo i retornant-lo a casa seva.
PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIG
Lc 15, 1-3. 11-32
Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo.
Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
- Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
- Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
Ell els va repartir els béns. Després, el més jove se'n va anar amb els diners a un país llunyà, on s’ho malgastà tot, d’una manera indigna.
Quan ja no li quedava res, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar per a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ni això no li donaven... Aquesta situació el va fer reflexionar: Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Tornaré amb el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo ser el fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers."
Encara era lluny, que el seu pare el veié i se li va commoure el cor. Arrencà a córrer, se li llançà al coll al coll i el besà ple d’emoció. El fill li digué:
- Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
Però el pare digué als seus criats:
- De pressa, porteu els vestits més bons. Poseu-li també l'anell i les sandàlies, mateu el vedell gras, i farem un gran banquet. I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant, el fill gran era al camp. En tornar a casa, va sentir músiques i balls.
Aleshores s’enfadà moltíssim i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir a suplicar-lo. Però ell li respongué:
- Saps molt bé els anys que fa que et sóc obedient, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, ara arriba aquest fill teu després de consumir els teus béns amb lama vida, i fas que li matin el vedell gras.
El pare li respongué:
- Fill, tu has estat sempre amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia que ens alegréssim i ho celebréssim perquè el teu germà era mort i ha retornat a la vida”.
NARRACIONS DE LA PASSIÓ, MORT I RESURRECCIÓ
EL MESSIES ENTRA A LA CIUTAT SANTA
(Mt 21, 1 - 11)
S'apropaven a Jerusalem.
A Betfagué, a la muntanya de les Oliveres, Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec:
- “Entreu al poble.
Veureu una somera fermada amb el seu pollí al costat.
Desfermeu-los i porteu-me'ls. Si us pregunten, digueu:
«El Senyor els ha de menester; ja els tornarà.»”.
Els deixebles van fer el que els manà. Portaren la somera i el pollí. Posaren els seus mantells a sobre i Jesús hi muntà.
La gent estenia els mantells per terra. Arrencaven branques dels arbres i encatifaven el camí. La gent l' envoltava, cridant:
- “Visca l'hereu del rei David!
Visca l’enviat del Senyor!”.
Van entrar a Jerusalem. La ciutat es va esvalotar.
- “Qui és?”
La gent responia:
- “És Jesús, el profeta de Natzaret”.
LA TRAÏCIÓ
Un dels dotze, Judes Iscariot, es presentà als grans sacerdots:
- “Jo us el lliuraré. Que em donareu?"
Li oferiren trenta monedes de plata.
Des d'aquell moment, esperava l'ocasió per a lliurar-lo.
DIJOUS SANT: EL DARRER SOPAR
(Mt 26, 20 – 28)
Al capvespre, Jesús s'assegué a taula amb els deixebles.
Mentre sopaven, digué:
- “Us ha dic de debò:
un de vosaltres em trairà.”
S'entristiren, i d'un a un li preguntaven:
- “Sóc jo, Mestre?”
Respongué:
- “És un que menja de la mateixa platera que jo.”
Judes, el traïdor, li preguntà:
- “Sóc jo, Mestre?”
Jesús li contestà:
- “Ja ho has dit”.
INSTITUCIÓ DE L'EUCARISTIA
(Mc 14, 22-25)
Durant l’Últim Sopar, Jesús prengué un pa, digué la benedicció, el partí,
i els el donà, tot dient:
“Preneu això, això és el meu cos”.
Després agafà una copa de vi,
digué l’acció de gràcies,
l’anà passant, i tots begueren.
I deia: “Aquesta és la meva Sang,
que serà vessada per vosaltres”.
JESÚS RENTA ELS PEUS ALS APÒSTOLS
(Jn 13, 4 - 17)
Mentre sopaven, Jesús s'aixecà.
Posà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus dels seus deixebles.
Quan acabà de rentar-los els peus, els digué:
- “Em dieu el vostre Mestre i és veritat. Ho sóc.
Jo, el Mestre, us he rentat els peus; això és un exemple.
Tal com jo ho he fet, també heu de fer-ho vosaltres”.
EL MANAMENT DE JESÚS
(Jn 15, 12 - 17)
- “Aquest és el meu manament:
Que us estimeu els uns als altres.
L' amor més gran és donar la vida pels amics.
Vosaltres sereu els meus amics si feu el que jo us mano.
Us mano això:
«Estimeu-vos els uns als altres.»”.
LA TRISTESA DE JESÚS A L’HORT DE GETSEMANÍ
(Mt 26, 31 – 56)
Fent camí cap a la muntanya de les Oliveres digué als seus deixebles:
- “Aquesta nit tots em fallareu”.
Pere va protestar:
- “Encara que tots et fallin, jo no fallaré mai”.
Jesús li respongué:
- “T'ho asseguro. Aquesta nit, abans que surti el sol, ja m'hauràs negat tres vegades”.
Arriba Jesús a l'hort de Getsemaní.
- “Quedeu-vos aquí. Jo vaig a pregar”.
Cada vegada estava més trist. Els digué:
- “Em moro de tristesa. Quedeu-vos aquí i pregueu amb mi”.
S'avançà una mica, es llançà aterra i pregava:
- “Pare meu, aparta de aparta de mi aquesta copa d’amargor,
si és possible;
però que sigui com tu vulguis”.
S' acosta als deixebles i els trobà adormits. Diu a Pere:
- “Ni una hora no has pogut estar amb mi?
Pregueu, per tal que la prova no us desfaci.
Sou valents, però no sou forts.
Mireu, ja és aquí el qui em traeix."
Encara estava parlant quan arribà Judes. L'acompanyava una gran gentada, amb garrots i bastons, que venia de part dels sacerdots i jutges de la nació.
El traïdor els havia donat una contrasenya:
- “Agafeu el qui jo besi; és ell”.
Immediatament, Judes s'acostà a Jesús:
- “Hola, Mestre!”
El besà. Jesús digué:
- “Amic! Estigues pel que has de fer!”
Els altres es llançaren al damunt de Jesús i l'agafaren.
ELS JUTGES JUEUS (El Sanedrí condemna Jesús)
(Mt 26, 57 – 66)
Els qui havien detingut Jesús el portaren a Caifàs, el gran sacerdot. A palau s'havien reunit els doctors i els jutges de la nació. Buscaven alguna declaració falsejada per dictar sentència de mort.
No ho aconseguien, malgrat que havien preparat molt bé els testimonis.
El gran sacerdot interrogava Jesús sobre els seus deixebles.
Jesús respongué:
- “No he ensenyat res d'amagat. Pregunta a tots els qui m'han sentit. Ells saben tot el que jo he dit”.
En sentir això, un dels guardes del temple li donà un cop a la cara amb un garrot.
- “Així es contesta a un gran sacerdot?”
Jesús li replicà:
- “Si he contestat malament, demostra-ho. Si he parlat bé, per què em pegues?”.
Aleshores, el gran sacerdot va estrènyer l'interrogatori de Jesús amb aquestes paraules:
- “En nom de Déu, jo t'ho demano: Ets, tu, el Messies, Fill de Déu?”.
Jesús respongué:
- “Sí, és així mateix. I us profetitzo que ben aviat em veureu al costat de Déu, venint des del cel”.
El gran sacerdot va fer grans escarafalls:
- “Ha blasfemat!
Encara voleu més testimonis? Tots heu sentit la seva blasfèmia. Que dieu?”
Contestaren:
- “Sentència de mort!”.
LA POR DE PERE
(Mt 26, 69 – 75)
Mentrestant, Pere estava fora, assegut al pati. Una criada se li acostà:
- “Tu també estaves amb Jesús”.
Ell, davant de tothom, ho negà:
- “No sé pas de què em parles”.
Va anar cap a la porta. El veié una altra criada. Digué als que estaven allí:
- “Aquest anava amb Jesús, l’home de Natzaret”.
Pere ha negà altra vegada:
- “No conec aquest home. Ha juro”.
Tot seguit, uns que hi havia allí se li van acostar:
"Sens dubte, tu ets dels seus. La teva manera de parlar et traeix”.
Pere tornà a assegurar:
- “No conec aquest home."
Jurà, i el maleí.
Començava a sortir el sol. Pere es recordà de les paraules de Jesús:
- “Abans que surti el sol, m'hauràs negat tres vegades”.
Sortí a fora i esclatà a plorar amargament.
LA DESESPERACIÓ DE JUDES
(Mt 27, 1 - 5)
Al matí van dictar la sentència de mort. Van treure Jesús i el lliuraren a Pilat, el governador romà.
Judes, el traïdor, es penedí. Retornà les trenta monedes.
- “He pecat, lliurant la vida d'un innocent”.
Ells contestaren:
- “I a nosaltres, que? Això és cosa teva!”
Llençà les monedes en el temple. Se'n va anar i es va penjar.
EL JUDICI PONÇ PILAT, EL GOVERNADOR ROMÀ
(Mt 27, 11 – 25)
El governador romà veié Jesús davant seu.
- “Ets tu el rei dels jueus?”
Contestà Jesús:
- Sí, així és”.
Però no va respondre res a les acusacions que feien els sacerdots i els jutges. Pilat digué:
- “És que no sents el que declaren contra tu?”
Jesús no en va fer cap cas. Això va impressionar moltíssim al governador.
JESÚS DAVANT EL REI HERODES
(Lc 23, 6 - 11)
Quan Pilat s'adonà que Jesús era galileu, l'envià a Herodes (que era rei de Galilea). Herodes es posà molt content. Havia sentit parlar molt de Jesús. I esperava que li faria algun miracle. Li va fer moltes preguntes, però Jesús no contestava.
Els grans sacerdots i els advocats l'acusaven, enfurismats. Herodes i els seus soldats es burlaren de Jesús.
El van vestir talment com un ninot i el tomaren a Pilat.
LA SENTÈNCIA DE MORT
(Mt 27, 26 – 60)
Cada any, durant la festa major, Pilat donava la llibertat a un pres, que el poble escollia. Tenia llavors un pres molt famós, Barrabàs. Pilat preguntà a la gent que estava reunida:
- “Qui voleu que us deixi anar: Barrabàs o Jesús, el Messies?
Els sacerdots i els jutges feren pressió a la gent perquè salvessin Barrabàs
i perdessin Jesús.
Preguntà el governador:
- “Quin dels dos valeu que deixi anar?”
- “Barrabàs”.
- “I de Jesús, el Messies, què n'haig de fer?”
- “Crucifica'l!”
- “Però, quin mal ha fet?”
I ells, amb una ràbia que no podien amagar, cridaven:
- “Crucifica'l!”.
Va veure Pilat que no en trauria res. L'aldarull de la gent era cada vegada més gran. En una bacina es rentà les mans davant de tothom.
- “Vosaltres mateixos! Jo no vull tacar-me amb la sang d'aquest innocent!” La gent va respondre:
- “Que la seva sang sigui vessada sobre nosaltres i els nostres fills”.
Deixà lliure Barrabàs. Féu assotar Jesús i permeté que el crucifiquessin. S'aplegà al seu voltant tota la tropa. Li posaren al damunt un mantell de porpra. Trenaren amb espines una corona i la hi clavaren al cap. S'agenollaven davant d'ell:
- “Visca el rei dels jueus!”
Li escopien i amb una canya li donaven cops al cap. Després de burlar-se'n, li tragueren el mantell, el vestiren i el dugueren a crucificar.
A un home de Cirena, que es deia Simó, el van obligar a portar la creu.
LA CRUCIFIXIÓ DE JESÚS
(Mt 27, 45 – 54)
Arribaren al lloc anomenat La Calavera. El van crucificar.
Damunt del seu cap havien escrit el delicte: AQUEST ES JESÚS, EL REI DELS JUEUS. A la seva dreta i a la seva esquerra també foren crucificats dos lladres.
Els qui eren allí l'insultaven:
- “Salva't, si ets el Messies!”
- “Baixa de la creu!”
EL BON LLADRE
(Lc 23, 39 – 43)
Van clavar Jesús a la creu i al seu costat hi havia dos lladres.
Un dels lladres l’insultava:
- “Ets el Messies, oi? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres”.
L'altre el renyava:
- “És ben just que nosaltres siguem castigats, però ell és innocent”.
I afegí:
- “Jesús, recorda't de mi quan tornis com a rei”.
Ell li contesta:
- “T'ho dic de debò: Avui estarem junts en el meu Regne”.
MARIA, PROP DE LA CREU DE JESÚS
(Jn 19, 25 - 27)
S'estaven prop de la creu de Jesús la seva mare, la germana de la seva mare, Maria de Cleofàs, i Maria Magdalena.
Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el seu amic, el deixeble.
Digué a la mare:
- “Escolta, dona: aquest serà el teu fill”.
I al deixeble :
- “Aquesta serà la teva mare”
Des d'aquell moment, el deixeble la va acollir a casa seva.
LA MORT DE JESÚS
(Mt)
Des de les dotze fins a les tres de la tarda es va fer fosc sobre la terra. A les tres, Jesús cridà amb veu forta:
- “Déu meu, Déu meu, per què m'abandones?”
Va fer un gran crit i morí.
En aquell moment tremolà la terra. El capità romà i els guardes de Jesús, en veure el terratrèmol i tot el que passava, s'estremiren i deien:
- “Certament! Aquest era Fill de Déu!”.
Cap al tard, vingué Josep, un home ric d'Arimatea, deixeble de Jesús. Es presentà a Pilat. Li demanà el cos de Jesús. Pilat manà que l'hi donessin. Josep prengué el cos. L'embolcallà amb un llençol net i el posà en un sepulcre nou, cavat a la roca. Féu córrer la gran pedra que empraven com a porta, i se'n va anar.
LA LLANÇADA
(Jn 19, 31 - 35)
Els jueus demanaren a Pilat que acabessin de matar els qui estaven clavats a la creu i els traguessin, per tal que no hi fossin l'endemà, que era la festa de la Pasqua. Vingueren els soldats.
Veieren que Jesús ja havia mort. Llavors, un dels soldats li clavà la llança al pit. De la ferida en sortí sang i aigua.
Jo en sóc testimoni i sé que això que dic és veritat, perquè tots cregueu.
ELS GUARDES DEL SEPULCRE
(Mt 27, 62 – 66)
Els grans sacerdots i els intransigents anaren a trobar Pilat.
- “Senyor, ens hem recordat que aquell mentider va dir: «Al cap de tres dies, ressuscitaré!» Fes, doncs, que vigilin el sepulcre durant tres dies.
No s'esdevingui que els seus deixebles robin el cos i diguin: «Ha ressuscitat!» Un engany així ja seria passar de la ratlla!”
Pilat digué:
- “Esta bé! Poseu-hi guardes i assegureu-lo com us plagui”.
EL DIUMENGE DE LA RESURRECCIÓ
(Mt 28, 1 – 14)
Passada la festa de la Pasqua, de bon matí, Maria Magdalena i l'altra Maria anaven al sepulcre. De sobte, un terratrèmol. L'àngel del Senyor baixà del cel, tocà la pedra del sepulcre, la va fer caure i s'assegué al damunt. Els guardes s'estremiren i la por els paralitzà. L'àngel s'adreçà a les dones:
- “Ja sé que busqueu Jesús, el crucificat.
No és aquí.
Ha ressuscitat com va dir”.
Corrien a anunciar la nova als deixebles.
Tot d'una, Jesús els sortí a l'encontre.
- “Enhorabona!”
Se li acostaren a besar-li els peus i l'adoraren.
Jesús els digué:
- “Animeu-vos! Aneu i digueu als meus germans que vagin a Galilea.
Allà em veuran”.
Mentrestant, alguns dels guardes anaren a comunicar als sacerdots el que havia passat.
Es reuniren en assemblea extraordinària amb els jutges de la nació. Decidiren de donar molts diners als soldats tot recomanant-los:
- “Direu que els deixebles el robaren mentre dormíeu. Si el governador se n'assabentés, nosaltres el convencerem i no us passarà res”.
MARIA MAGDALENA VEU EL MESTRE
(Jn 20, 11 - 18)
Maria Magdalena s'estava prop del sepulcre. Plorava.
- “Per què plores?”
Es girà i, darrera seu, veié Jesús dempeus.
No el reconegué, pensant que era l'hortolà.
- “Maria!”
Aleshores el va reconèixer:
- “Mestre!”
- “Deixa'm anar! Ja em tornaràs a veure. Digues als meus germans que he pujat al meu Pare”.
Maria donà la bona nova als deixebles:
- “He vist el Senyor!”.
ELS DEIXEBLES VEUEN EL MESTRE
(Jn 20, 19 - 23)
Aquell mateix dia, a la nit, els deixebles s'havien reunit. Havien tancat les portes per por des jueus.
Vingué Jesús, es posà enmig d'ells. Els saludà:
- “La pau sigui amb vosaltres! El Pare m'ha enviat; jo us envio a vosaltres. Rebeu l'Esperit Sant. Us dono el poder de perdonar els pecats”.
LA DESCONFIANÇA DE L'APÒSTOL TOMÀS
(Jn 20, 24 - 29)
L'apòstol Tomàs no hi era el dia que vingué Jesús. Va dir:
- “Si no veig a les seves mans el senyal dels claus, no ho creuré”.
Passaren vuit dies. Altra vegada estaven junts els deixebles. Jesús es posà al mig i digué:
- “La pau sigui amb vosaltres! Tomàs, mira les meves mans”.
Tomàs va dir:
- “Senyor meu, Déu meu”.
- “Has cregut en veure'm. Feliços els qui creuran sense veure'm!”.
COMIAT I ASCENSIÓ
(Mt 28, 16 – 20)
A Galilea, els onze enviats es van trobar a la muntanya que Jesús els havia indicat. El veieren i l'adoraren.
Jesús, atansant-se, els digué:
- “Ja ho puc fer tot al cel i a la terra.
Proclameu-ho per tot el món.
Bategeu els homes en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.
Ensenyeu-los a complir tot el que jo us he manat.
JO SERÉ SEMPRE AMB VOSALTRES
FINS QUE EL MÓN S'ACABI”.
(Lc 24, 50-53)
I, tot alçant les mans, els beneí.
I mentre els beneïa, s’anà separant d’ells i era endut cap al cel.
Ells el van adorar prosternats, i retornaren a Jerusalem amb gran alegria”.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc:
Jesús havia nascut a Betlem, en una menjadora,
perquè no hi havia lloc per a ell a l’hostal.
això succeí de nit, i,
com de costum, els pastors passaven la nit al ras,
vetllant els seus ramats.
De sobte, el cel s’inundà de llum
i van veure un Missatger de Déu.
De primer es van espantar molt,
però el Missatger, de seguida, els digué:
“No tingueu por!
Us anuncio una bona notícia per a vosaltres
i per a tot el poble.
Jesús, el Senyor,
ha nascut aquesta nit.
El trobareu en bolquers,
i ajagut en una menjadora, a Betlem.
Llavors els pastors escoltaren les veus de molts àngels que cantaven:
“Glòria a Déu a dalt del cel
i a la terra pau als homes,
que estima el Senyor”.
LES TEMPTACIONS DE JESÚS
L'Esperit encaminà Jesús al desert,
perquè el diable el posés a prova.
S'estigué quaranta dies
sense menjar gairebé res.
Tingué fam.
El temptador se li acostà:
- “Si ets el Messies,
digues a aquestes pedres que es tornin pans.”
Jesús contestà:
- “Està escrit:
«No és el pa el que dona vida a l’home,
sinó la Paraula de Déu.»”
Llavors el diable li mostrà tots els regnes del mon
i la seva riquesa.
Li digué:
- “Tot això et donaré si t'agenolles i m'adores”.
Li respongué Jesús:
- “Ves-te’n! Està escrit:
«Solament adoraràs el Senyor, el teu Deu»”.
Aleshores, el diable el deixà
i els àngels vingueren a servir-lo.
DEL SERMÓ DE LA MUNTANYA
De l’evangeli segons sant Mateu (cap. 5)
Vosaltres sou la sal del món.
Si la sal es torna insípida, ja no serveix per a res.
Vosaltres sou la llum del món.
Quan s’encén un llum, no el posen dins d’una gerra,
sinó sobre el candeler, perquè il·lumini tots els qui són a casa.
Així cal que brilli la vostra llum
per a tots els homes.
Que vegin les vostres bones accions
i lloïn el vostre Pare del cel.
"No feu les bones accions perquè us lloïn.
Quan donis almoina,
que la teva ma esquerra
no sàpiga que fa la dreta.
Que la te va almoina quedi amagada.
El teu Pare, que veu el que és amagat,
t'ho recompensarà.
Si fas oració, no ho facis dempeus
al bell mig d'una sala d'actes ,
o bé pels carrers, només perquè tothom et vegi.
Quan facis oració, entra a la teva cambra,
tanca la porta amb clau i prega el teu Pare.
I el teu Pare, que veu el que és amagat,
et recompensarà”
DÉU ESTIMA BONS I DOLENTS
De l'evangeli segons sant Mateu
Jesús digué un dia:
Déu és el vostre Pare,
i us heu de comportar com a fills seus.
Ell s’ocupa de tots,
bons i dolents,
justos i injustos,
sense fer diferències de tracte.
Mireu com fa lluir el sol i caure la pluja
sobre uns i altres.
Si sou fills de Déu,
comporteu-vos com ell ho fa
i tingueu cura dels altres.
EL SEGUIMENT DE JESÚS
Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan.
Un dia, molts amics de Jesús digueren:
“No ens agraden les coses que ens diu.
És difícil de creure en ell”.
Jesús escoltà aquelles queixes i els digué:
“De què us escandalitzeu?”
Després de tot això,
molts l’abandonaren
i no volien seguir-lo més.
Llavors Jesús s’adreçà als “Dotze”, tot dient-los:
“I vosaltres, què?
També us en voleu anar?”.
Llavors Pere intervingué:
“A qui més podríem anar, Senyor?
Tu ens ensenyes el camí de la vida
i nosaltres creiem tot el que ens dius”.
EL JOVE RIC QUE ES FA ENRERA
De l’evangeli segons sant Marc (10, 17-22):
Una vegada que Jesús sortia de viatge, un noi se li va acostar corrents, i, agenollat, li suplicava:
- Mestre bo! Què haig de fer per aconseguir la vida eterna?
Jesús li digué:
- Per què me’n dius, de bo? fora de Déu, ningú no ho és de bo. Ja saps prou els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no testimoniïs en fals, no defraudis ningú, honra el pare i la mare.
El noi li digué:
- Mestre tot això ja ho he guardat des de molt jove.
Jesús se’l va mirar fit a fit amb simpatia, i li va dir:
- Només et manca una cosa: vés-te’n, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i Déu serà el teu tresor. I apa, segueix-me.
Però ell, davant d’aquest programa, arrufà el nas i se’n va anar tot moix: És que tenia moltes propietats.
ELS VERITABABLES “FAMILIARS” DE JESÚS
De l’evangeli segons sant Marc
Un bon dia Jesús era a casa seva;
anava a veure’l tanta gent
i estava tan atrafegat,
que no tenia ni temps de menjar.
Quan els seus familiars ho van saber,
volien endur-se’l,
perquè deien que havia perdut el seny.
Però era tan immensa la gentada al voltant de la casa
que els seus parents no podien ni acostar-s’hi.
Llavors li van fer arribar aquest encàrrec:
Mira, la teva mare i els teus parents
són a fora i et volen veure.
A l’interior de la casa
tothom seia al voltant de Jesús
i llavors, passejant la mirada sobre tots ells, digué:
«Vosaltres sereu germans meus, i germanes,
i fins i tot la meva mare,
si feu el que Déu vol».
JESÚS I ELS NENS
Lectura de l’Evangeli segons sant Marc:
Sovint li presentaven nens petits, i quan ho feien,
Jesús els beneïa sempre.
Un dia, però,
alguns amics de Jesús obligaren els nens que se n’anessin.
En veure-ho, Jesús s’ho va agafar malament, i digué:
“Deixeu que els nens vinguin a mi, no els destorbeu!
Porteu-me’ls!”.
Llavors abraçà els infants i els beneí.
PARÀBOLES DEL GRA DE MOSTASSA I DEL LLEVAT
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc ( 13, 18-21)
En aquell temps, deia Jesús: “A què s’assembla el Regne de Déu? a què el podríem comparar? És com un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu hort: a mesura que creix, es fa com un arbre, i els ocells hi van a ajocar-se a les seves branques”. També deia: “A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota la pasta fermenta”.
PARÀBOLA DE LA CASA SOBRE LA ROCA
De l’evangeli segons sant Mateu
Un dia digué Jesús:
No hi ha prou a dir que fareu tot el que vol el meu Pare.
Heu de fer-ho de debò!
Si feu el que jo us dic, viureu tan segurs com aquell home
que va construir la seva casa sobre una roca.
Prou que va plore i s’inundava la terra,
bufava el vent irrompent contra la casa.
Però no es va ensorrar, no!,
perquè tenia els fonaments damunt la roca.
Però si no feu el que jo us dic,
no sareu pas assenyats, per descomptat.
Us assemblareu a aquell ximplet
que construí la casa damunt la sorra,
i quan va ploure i va bufar el vent,
la casa es va ensorrar,
perquè s’ahavia construit damunt la sorra.
PARÀBOLA DE LES CENT OVELLES
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc:
Un dia Jesús deia:
Si tinguessis cent ovelles i en perdessis només una, oi que aniries rera l’esgarriada, tot i deixant les noranta-nou al desert, en lloc segur, soles?.
I un cop trobada, oi que et sentiries feliç, carregant-la damunt l’espatlla, i tornant a casa?. Ben segur que ho explicaries corrents als amics i als veïns, compartint amb ells la teva satisfacció.
De manera semblant, encara que un home se separi de Déu, Déu s’omplirà de joia, acollint-lo i retornant-lo a casa seva.
PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIG
Lc 15, 1-3. 11-32
Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo.
Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
- Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
- Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
Ell els va repartir els béns. Després, el més jove se'n va anar amb els diners a un país llunyà, on s’ho malgastà tot, d’una manera indigna.
Quan ja no li quedava res, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar per a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ni això no li donaven... Aquesta situació el va fer reflexionar: Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Tornaré amb el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo ser el fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers."
Encara era lluny, que el seu pare el veié i se li va commoure el cor. Arrencà a córrer, se li llançà al coll al coll i el besà ple d’emoció. El fill li digué:
- Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
Però el pare digué als seus criats:
- De pressa, porteu els vestits més bons. Poseu-li també l'anell i les sandàlies, mateu el vedell gras, i farem un gran banquet. I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant, el fill gran era al camp. En tornar a casa, va sentir músiques i balls.
Aleshores s’enfadà moltíssim i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir a suplicar-lo. Però ell li respongué:
- Saps molt bé els anys que fa que et sóc obedient, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, ara arriba aquest fill teu després de consumir els teus béns amb lama vida, i fas que li matin el vedell gras.
El pare li respongué:
- Fill, tu has estat sempre amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia que ens alegréssim i ho celebréssim perquè el teu germà era mort i ha retornat a la vida”.
NARRACIONS DE LA PASSIÓ, MORT I RESURRECCIÓ
EL MESSIES ENTRA A LA CIUTAT SANTA
(Mt 21, 1 - 11)
S'apropaven a Jerusalem.
A Betfagué, a la muntanya de les Oliveres, Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec:
- “Entreu al poble.
Veureu una somera fermada amb el seu pollí al costat.
Desfermeu-los i porteu-me'ls. Si us pregunten, digueu:
«El Senyor els ha de menester; ja els tornarà.»”.
Els deixebles van fer el que els manà. Portaren la somera i el pollí. Posaren els seus mantells a sobre i Jesús hi muntà.
La gent estenia els mantells per terra. Arrencaven branques dels arbres i encatifaven el camí. La gent l' envoltava, cridant:
- “Visca l'hereu del rei David!
Visca l’enviat del Senyor!”.
Van entrar a Jerusalem. La ciutat es va esvalotar.
- “Qui és?”
La gent responia:
- “És Jesús, el profeta de Natzaret”.
LA TRAÏCIÓ
Un dels dotze, Judes Iscariot, es presentà als grans sacerdots:
- “Jo us el lliuraré. Que em donareu?"
Li oferiren trenta monedes de plata.
Des d'aquell moment, esperava l'ocasió per a lliurar-lo.
DIJOUS SANT: EL DARRER SOPAR
(Mt 26, 20 – 28)
Al capvespre, Jesús s'assegué a taula amb els deixebles.
Mentre sopaven, digué:
- “Us ha dic de debò:
un de vosaltres em trairà.”
S'entristiren, i d'un a un li preguntaven:
- “Sóc jo, Mestre?”
Respongué:
- “És un que menja de la mateixa platera que jo.”
Judes, el traïdor, li preguntà:
- “Sóc jo, Mestre?”
Jesús li contestà:
- “Ja ho has dit”.
INSTITUCIÓ DE L'EUCARISTIA
(Mc 14, 22-25)
Durant l’Últim Sopar, Jesús prengué un pa, digué la benedicció, el partí,
i els el donà, tot dient:
“Preneu això, això és el meu cos”.
Després agafà una copa de vi,
digué l’acció de gràcies,
l’anà passant, i tots begueren.
I deia: “Aquesta és la meva Sang,
que serà vessada per vosaltres”.
JESÚS RENTA ELS PEUS ALS APÒSTOLS
(Jn 13, 4 - 17)
Mentre sopaven, Jesús s'aixecà.
Posà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus dels seus deixebles.
Quan acabà de rentar-los els peus, els digué:
- “Em dieu el vostre Mestre i és veritat. Ho sóc.
Jo, el Mestre, us he rentat els peus; això és un exemple.
Tal com jo ho he fet, també heu de fer-ho vosaltres”.
EL MANAMENT DE JESÚS
(Jn 15, 12 - 17)
- “Aquest és el meu manament:
Que us estimeu els uns als altres.
L' amor més gran és donar la vida pels amics.
Vosaltres sereu els meus amics si feu el que jo us mano.
Us mano això:
«Estimeu-vos els uns als altres.»”.
LA TRISTESA DE JESÚS A L’HORT DE GETSEMANÍ
(Mt 26, 31 – 56)
Fent camí cap a la muntanya de les Oliveres digué als seus deixebles:
- “Aquesta nit tots em fallareu”.
Pere va protestar:
- “Encara que tots et fallin, jo no fallaré mai”.
Jesús li respongué:
- “T'ho asseguro. Aquesta nit, abans que surti el sol, ja m'hauràs negat tres vegades”.
Arriba Jesús a l'hort de Getsemaní.
- “Quedeu-vos aquí. Jo vaig a pregar”.
Cada vegada estava més trist. Els digué:
- “Em moro de tristesa. Quedeu-vos aquí i pregueu amb mi”.
S'avançà una mica, es llançà aterra i pregava:
- “Pare meu, aparta de aparta de mi aquesta copa d’amargor,
si és possible;
però que sigui com tu vulguis”.
S' acosta als deixebles i els trobà adormits. Diu a Pere:
- “Ni una hora no has pogut estar amb mi?
Pregueu, per tal que la prova no us desfaci.
Sou valents, però no sou forts.
Mireu, ja és aquí el qui em traeix."
Encara estava parlant quan arribà Judes. L'acompanyava una gran gentada, amb garrots i bastons, que venia de part dels sacerdots i jutges de la nació.
El traïdor els havia donat una contrasenya:
- “Agafeu el qui jo besi; és ell”.
Immediatament, Judes s'acostà a Jesús:
- “Hola, Mestre!”
El besà. Jesús digué:
- “Amic! Estigues pel que has de fer!”
Els altres es llançaren al damunt de Jesús i l'agafaren.
ELS JUTGES JUEUS (El Sanedrí condemna Jesús)
(Mt 26, 57 – 66)
Els qui havien detingut Jesús el portaren a Caifàs, el gran sacerdot. A palau s'havien reunit els doctors i els jutges de la nació. Buscaven alguna declaració falsejada per dictar sentència de mort.
No ho aconseguien, malgrat que havien preparat molt bé els testimonis.
El gran sacerdot interrogava Jesús sobre els seus deixebles.
Jesús respongué:
- “No he ensenyat res d'amagat. Pregunta a tots els qui m'han sentit. Ells saben tot el que jo he dit”.
En sentir això, un dels guardes del temple li donà un cop a la cara amb un garrot.
- “Així es contesta a un gran sacerdot?”
Jesús li replicà:
- “Si he contestat malament, demostra-ho. Si he parlat bé, per què em pegues?”.
Aleshores, el gran sacerdot va estrènyer l'interrogatori de Jesús amb aquestes paraules:
- “En nom de Déu, jo t'ho demano: Ets, tu, el Messies, Fill de Déu?”.
Jesús respongué:
- “Sí, és així mateix. I us profetitzo que ben aviat em veureu al costat de Déu, venint des del cel”.
El gran sacerdot va fer grans escarafalls:
- “Ha blasfemat!
Encara voleu més testimonis? Tots heu sentit la seva blasfèmia. Que dieu?”
Contestaren:
- “Sentència de mort!”.
LA POR DE PERE
(Mt 26, 69 – 75)
Mentrestant, Pere estava fora, assegut al pati. Una criada se li acostà:
- “Tu també estaves amb Jesús”.
Ell, davant de tothom, ho negà:
- “No sé pas de què em parles”.
Va anar cap a la porta. El veié una altra criada. Digué als que estaven allí:
- “Aquest anava amb Jesús, l’home de Natzaret”.
Pere ha negà altra vegada:
- “No conec aquest home. Ha juro”.
Tot seguit, uns que hi havia allí se li van acostar:
"Sens dubte, tu ets dels seus. La teva manera de parlar et traeix”.
Pere tornà a assegurar:
- “No conec aquest home."
Jurà, i el maleí.
Començava a sortir el sol. Pere es recordà de les paraules de Jesús:
- “Abans que surti el sol, m'hauràs negat tres vegades”.
Sortí a fora i esclatà a plorar amargament.
LA DESESPERACIÓ DE JUDES
(Mt 27, 1 - 5)
Al matí van dictar la sentència de mort. Van treure Jesús i el lliuraren a Pilat, el governador romà.
Judes, el traïdor, es penedí. Retornà les trenta monedes.
- “He pecat, lliurant la vida d'un innocent”.
Ells contestaren:
- “I a nosaltres, que? Això és cosa teva!”
Llençà les monedes en el temple. Se'n va anar i es va penjar.
EL JUDICI PONÇ PILAT, EL GOVERNADOR ROMÀ
(Mt 27, 11 – 25)
El governador romà veié Jesús davant seu.
- “Ets tu el rei dels jueus?”
Contestà Jesús:
- Sí, així és”.
Però no va respondre res a les acusacions que feien els sacerdots i els jutges. Pilat digué:
- “És que no sents el que declaren contra tu?”
Jesús no en va fer cap cas. Això va impressionar moltíssim al governador.
JESÚS DAVANT EL REI HERODES
(Lc 23, 6 - 11)
Quan Pilat s'adonà que Jesús era galileu, l'envià a Herodes (que era rei de Galilea). Herodes es posà molt content. Havia sentit parlar molt de Jesús. I esperava que li faria algun miracle. Li va fer moltes preguntes, però Jesús no contestava.
Els grans sacerdots i els advocats l'acusaven, enfurismats. Herodes i els seus soldats es burlaren de Jesús.
El van vestir talment com un ninot i el tomaren a Pilat.
LA SENTÈNCIA DE MORT
(Mt 27, 26 – 60)
Cada any, durant la festa major, Pilat donava la llibertat a un pres, que el poble escollia. Tenia llavors un pres molt famós, Barrabàs. Pilat preguntà a la gent que estava reunida:
- “Qui voleu que us deixi anar: Barrabàs o Jesús, el Messies?
Els sacerdots i els jutges feren pressió a la gent perquè salvessin Barrabàs
i perdessin Jesús.
Preguntà el governador:
- “Quin dels dos valeu que deixi anar?”
- “Barrabàs”.
- “I de Jesús, el Messies, què n'haig de fer?”
- “Crucifica'l!”
- “Però, quin mal ha fet?”
I ells, amb una ràbia que no podien amagar, cridaven:
- “Crucifica'l!”.
Va veure Pilat que no en trauria res. L'aldarull de la gent era cada vegada més gran. En una bacina es rentà les mans davant de tothom.
- “Vosaltres mateixos! Jo no vull tacar-me amb la sang d'aquest innocent!” La gent va respondre:
- “Que la seva sang sigui vessada sobre nosaltres i els nostres fills”.
Deixà lliure Barrabàs. Féu assotar Jesús i permeté que el crucifiquessin. S'aplegà al seu voltant tota la tropa. Li posaren al damunt un mantell de porpra. Trenaren amb espines una corona i la hi clavaren al cap. S'agenollaven davant d'ell:
- “Visca el rei dels jueus!”
Li escopien i amb una canya li donaven cops al cap. Després de burlar-se'n, li tragueren el mantell, el vestiren i el dugueren a crucificar.
A un home de Cirena, que es deia Simó, el van obligar a portar la creu.
LA CRUCIFIXIÓ DE JESÚS
(Mt 27, 45 – 54)
Arribaren al lloc anomenat La Calavera. El van crucificar.
Damunt del seu cap havien escrit el delicte: AQUEST ES JESÚS, EL REI DELS JUEUS. A la seva dreta i a la seva esquerra també foren crucificats dos lladres.
Els qui eren allí l'insultaven:
- “Salva't, si ets el Messies!”
- “Baixa de la creu!”
EL BON LLADRE
(Lc 23, 39 – 43)
Van clavar Jesús a la creu i al seu costat hi havia dos lladres.
Un dels lladres l’insultava:
- “Ets el Messies, oi? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres”.
L'altre el renyava:
- “És ben just que nosaltres siguem castigats, però ell és innocent”.
I afegí:
- “Jesús, recorda't de mi quan tornis com a rei”.
Ell li contesta:
- “T'ho dic de debò: Avui estarem junts en el meu Regne”.
MARIA, PROP DE LA CREU DE JESÚS
(Jn 19, 25 - 27)
S'estaven prop de la creu de Jesús la seva mare, la germana de la seva mare, Maria de Cleofàs, i Maria Magdalena.
Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el seu amic, el deixeble.
Digué a la mare:
- “Escolta, dona: aquest serà el teu fill”.
I al deixeble :
- “Aquesta serà la teva mare”
Des d'aquell moment, el deixeble la va acollir a casa seva.
LA MORT DE JESÚS
(Mt)
Des de les dotze fins a les tres de la tarda es va fer fosc sobre la terra. A les tres, Jesús cridà amb veu forta:
- “Déu meu, Déu meu, per què m'abandones?”
Va fer un gran crit i morí.
En aquell moment tremolà la terra. El capità romà i els guardes de Jesús, en veure el terratrèmol i tot el que passava, s'estremiren i deien:
- “Certament! Aquest era Fill de Déu!”.
Cap al tard, vingué Josep, un home ric d'Arimatea, deixeble de Jesús. Es presentà a Pilat. Li demanà el cos de Jesús. Pilat manà que l'hi donessin. Josep prengué el cos. L'embolcallà amb un llençol net i el posà en un sepulcre nou, cavat a la roca. Féu córrer la gran pedra que empraven com a porta, i se'n va anar.
LA LLANÇADA
(Jn 19, 31 - 35)
Els jueus demanaren a Pilat que acabessin de matar els qui estaven clavats a la creu i els traguessin, per tal que no hi fossin l'endemà, que era la festa de la Pasqua. Vingueren els soldats.
Veieren que Jesús ja havia mort. Llavors, un dels soldats li clavà la llança al pit. De la ferida en sortí sang i aigua.
Jo en sóc testimoni i sé que això que dic és veritat, perquè tots cregueu.
ELS GUARDES DEL SEPULCRE
(Mt 27, 62 – 66)
Els grans sacerdots i els intransigents anaren a trobar Pilat.
- “Senyor, ens hem recordat que aquell mentider va dir: «Al cap de tres dies, ressuscitaré!» Fes, doncs, que vigilin el sepulcre durant tres dies.
No s'esdevingui que els seus deixebles robin el cos i diguin: «Ha ressuscitat!» Un engany així ja seria passar de la ratlla!”
Pilat digué:
- “Esta bé! Poseu-hi guardes i assegureu-lo com us plagui”.
EL DIUMENGE DE LA RESURRECCIÓ
(Mt 28, 1 – 14)
Passada la festa de la Pasqua, de bon matí, Maria Magdalena i l'altra Maria anaven al sepulcre. De sobte, un terratrèmol. L'àngel del Senyor baixà del cel, tocà la pedra del sepulcre, la va fer caure i s'assegué al damunt. Els guardes s'estremiren i la por els paralitzà. L'àngel s'adreçà a les dones:
- “Ja sé que busqueu Jesús, el crucificat.
No és aquí.
Ha ressuscitat com va dir”.
Corrien a anunciar la nova als deixebles.
Tot d'una, Jesús els sortí a l'encontre.
- “Enhorabona!”
Se li acostaren a besar-li els peus i l'adoraren.
Jesús els digué:
- “Animeu-vos! Aneu i digueu als meus germans que vagin a Galilea.
Allà em veuran”.
Mentrestant, alguns dels guardes anaren a comunicar als sacerdots el que havia passat.
Es reuniren en assemblea extraordinària amb els jutges de la nació. Decidiren de donar molts diners als soldats tot recomanant-los:
- “Direu que els deixebles el robaren mentre dormíeu. Si el governador se n'assabentés, nosaltres el convencerem i no us passarà res”.
MARIA MAGDALENA VEU EL MESTRE
(Jn 20, 11 - 18)
Maria Magdalena s'estava prop del sepulcre. Plorava.
- “Per què plores?”
Es girà i, darrera seu, veié Jesús dempeus.
No el reconegué, pensant que era l'hortolà.
- “Maria!”
Aleshores el va reconèixer:
- “Mestre!”
- “Deixa'm anar! Ja em tornaràs a veure. Digues als meus germans que he pujat al meu Pare”.
Maria donà la bona nova als deixebles:
- “He vist el Senyor!”.
ELS DEIXEBLES VEUEN EL MESTRE
(Jn 20, 19 - 23)
Aquell mateix dia, a la nit, els deixebles s'havien reunit. Havien tancat les portes per por des jueus.
Vingué Jesús, es posà enmig d'ells. Els saludà:
- “La pau sigui amb vosaltres! El Pare m'ha enviat; jo us envio a vosaltres. Rebeu l'Esperit Sant. Us dono el poder de perdonar els pecats”.
LA DESCONFIANÇA DE L'APÒSTOL TOMÀS
(Jn 20, 24 - 29)
L'apòstol Tomàs no hi era el dia que vingué Jesús. Va dir:
- “Si no veig a les seves mans el senyal dels claus, no ho creuré”.
Passaren vuit dies. Altra vegada estaven junts els deixebles. Jesús es posà al mig i digué:
- “La pau sigui amb vosaltres! Tomàs, mira les meves mans”.
Tomàs va dir:
- “Senyor meu, Déu meu”.
- “Has cregut en veure'm. Feliços els qui creuran sense veure'm!”.
COMIAT I ASCENSIÓ
(Mt 28, 16 – 20)
A Galilea, els onze enviats es van trobar a la muntanya que Jesús els havia indicat. El veieren i l'adoraren.
Jesús, atansant-se, els digué:
- “Ja ho puc fer tot al cel i a la terra.
Proclameu-ho per tot el món.
Bategeu els homes en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.
Ensenyeu-los a complir tot el que jo us he manat.
JO SERÉ SEMPRE AMB VOSALTRES
FINS QUE EL MÓN S'ACABI”.
(Lc 24, 50-53)
I, tot alçant les mans, els beneí.
I mentre els beneïa, s’anà separant d’ells i era endut cap al cel.
Ells el van adorar prosternats, i retornaren a Jerusalem amb gran alegria”.
dilluns, 13 de setembre del 2010
ORACIONS DELS VALORS DE L'EVANGELI
ORACIÓ DE LA PAU
Hola Jesús; amic, germà i Déu meu.
M'agradaria ser un colom
que portés volant la pau allí on no n'hi ha.
Allí on hi ha baralles, enutjos, insults ...
M'agradaria ser un colom de la pau
que agafés amb les seves grapes
tota la violència, l'odi, l'agressivitat,
i s'ho emportés volant fins al mar més profund
per deixar-ho caure a l'aigua i que s'ofegués.
M'agradaria ser un colom de la pau
que portés en el seu béc
llavors de bondat, de perdó, de respecte, d'educació, de justícia,
per deixar-les caure i sembrar-les en el cor dels violents,
dels que provoquen baralles i enfrontaments,
dels que tracten malament i humilien els altres,
dels que roben la pau amb els seus comportaments.
Jesús, no puc ser un colom,
però sí que puc fer una mica de tot això que m'agradaria.
Ajuda'm a sembrar la pau
allí on convisc cada dia,
amb els meus companys,
amb la meva família,
amb els meus amics.
Ajuda'm a ser una persona de pau, que la construeix allà on viu.
Així, Jesús, veient-me viure i actuar,
podràs murmurar-me a cau d'orella una benaurança:
«Feliços seran els que treballen per la pau».
Amén
ORACIÓ DE L'ALEGRIA
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Gràcies per haver inventat l'alegria.
Que trist i avorrit seria tot sense ella.
Crec que les persones ens moriríem de pena
si no poguéssim gaudir-ne una mica cada dia.
Vull donar-te gràcies
per les coses que em produeixen alegria:
estar amb les persones que més m'estimo,
estar de festa o de vacances,
rebre un regal inesperat,
treure bones notes o aprovar un examen,
que algú m'ajudi quan ho necessito,
que algú m'escolti quan tinc algun problema,
que algú em digui que m'estima.
I quantes coses més em produeixen alegria ...
La llista seria interminable ...
Però de tot això,
el que més alegria em dóna,
és estar amb les persones que em volen i m'aprecien de debò.
Sé, Jesús, que tu ets el qui m'estima més i millor;
sempre ets amb mi.
Tu vols que jo sempre estigui alegre
perquè ets el meu amic incondicional,
i estàs cuidant-me
a través de les persones que més m'aprecien.
i perquè vols que jo sigui feliç de debò,
em dius que hi ha una cosa que encara produeix més alegria:
fer feliços als altres.
Ajuda'm, Jesús, a fer-ho possible cada dia,
perquè jo pugui ser també, com tu,
un transmissor d'alegria.
Amén.
ORACIÓ DE L'AMISTAT
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull donar-te gràcies pels meus amics.
Que bé m'ho passo estant amb ells.
Com els necessito,
i com els trobo a faltar quan els tinc lluny.
Que n'és de bo tenir algú en qui poder confiar,
amb qui poder parlar de les meves coses.
Algú que m'accepta i em vol tal com sóc;
que em coneix de debò
i es preocupa per mi perquè li importo;
que sempre està disposat a ajudar-me,
i està al meu costat en els moments bons i en els dolents.
Algú que sap perdonar-me després dels meus enutjos,
i sap animar-me quan estic desanimat.
Diuen que qui té un amic té un tresor.
Jo,Jesús, vull donar-te gràcies
per tots els tresors que tinc,
per cadascun dels meus amics.
Gràcies per haver-los posat en el meu camí.
Ajuda'm a cuidar-los i fer-los feliços.
I també vull donar-te gràcies perquè Tu,
Jesús, contínuament estàs regalant-me la teva amistat,
malgrat les meves fallades i defectes.
Tu ets l'amic que mai falla.
Sempre ets aquí, amb mi, en el bo i en el pitjor.
I m'ensenyes a voler així als altres,
de la mateixa manera que sóc volgut per Tu
... com un bon amic.
Amén.
ORACIÓ DE L'AJUDA
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Vull donar-te gràcies
per totes les persones que m'han ajudat quan ho he necessitat.
Ara mateix podria recordar els noms
dels qui m'han donat un cop de mà alguna vegada,
m'han tret d'un compromís,
m'han donat el que necessitava,
m'han demostrat la seva amistat en els moments difícils,
m'han consolat quan estava trist i dolgut, o en tants i tants moments més.
Gràcies Jesús per cadascun d'ells.
En fer això amb mi
han demostrat que parlen el teu mateix idioma,
l'idioma de les bones accions, l'idioma de la solidaritat.
i parlen aquest idioma perquè tu mateix vius en ells,
en el seu cor.
Les seves accions ho demostren, et delaten,
perquè així és com Tu actuaves.
A quantes persones vas ajudar Tu
quan anaves pels camins i pobles d'Israel!
Guaries els malalts,
et feies amic de qui ningú no volia ser-ho,
tornaves l'alegria als tristos,
defensaves els que estaven indefensos i marginats.
Fes, Jesús, que jo també parli cada dia
aquest mateix idioma, on sigui que jo em trobi.
Ensenya'm a parlar-lo correctament,
sense faltes ni incorreccions,
perquè quan algú es vegi ajudat per mi,
pugui donar-te gràcies,Jesús,
per tan bé com Tu m'has ensenyat.
Amén.
ORACIÓ DEL PERDÓ
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull demanar-te que m'ensenyis a perdonar de cor.
Em costa tant de perdonar algú quan m'ha fet mal ...
i més encara si, a més a més, no em demana perdó.
És difícil això de perdonar, Jesús.
Però a mi sí que m'agrada que em perdonin quan faig el que no dec.
I quin greu em sap quan no em perdonen després d'haver-me penedit
i haver demanat perdó pel mal que he fet.
Quan reso el parenostre sempre dic:
«perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors».
Tu vols, Jesús, que perdoni encara que sigui difícil.
I m'entens perfectament quan veus que em costa.
Però el que Tu vols, Jesús,
és que no visqui ple de rancúnies i ressentiments,
perquè així és com acaben vivint els que no saben perdonar.
Tu vols, Jesús,
que no em contagiï de l'odi que tenen els que m'ofenen.
Tu vols que sigui més fort que ells,
i a més de defensar-me del mal que em fan,
vols que no m'ompli de rancor i els perdoni.
Que n'és de difícil de fer això.
Però tu m'ensenyes que aquest és el millor camí
per ser feliç i no viure tots els dies enutjat.
Ajuda'm i dóna'm la força cada cop que calgui
per saber perdonar com tu ens perdones a tots.
Amén.
ORACIÓ DEL COMPARTIR
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Que bé em sento quan algú comparteix quelcom seu amb mi,
quan em presta de bon grat alguna cosa que necessito,
o quan em dóna una cosa sense demanar-me res a canvi.
Quin egoista que seria jo, Jesús,
si només volgués que els altres compartissin les seves coses amb mi
i jo no fes el mateix amb ells.
No deixis mai, Jesús, que caigui en l'egoisme.
No vull ser algú que ho vol tot per a ell i no deixa res als altres.
No vull ser algú que només es preocupa de les seves coses,
i s'oblida del que puguin necessitar els seus companys o amics.
No vull ser algú capritxós
que sempre està comprant-se coses i més coses,
per tenir més que tothom, o per presumir.
Ajuda'm Jesús, a ser una persona
que sàpiga compartir el que té.
Tu deies que hi ha més alegria a donar que a rebre ...
I és veritat.
Hi ha més alegria en compartir
i fer feliços als altres,
que en tenir més i més coses
per gaudir-les un tot sol.
Jesús, vull posar en pràctica cada dia
això que Tu deies, per viure sempre amb aquesta alegria,
l'alegria de fer feliços als qui m'envolten.
Amén.
ORACIÓ DE L'ESPERANÇA
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
En l'oració d'avui
vull que em posis la vacuna de l'Esperança.
Dóna'm una bona dosi d'Esperança
perquè quan tingui algun problema
o dificultat que no sàpiga resoldre,
no em desanimi ni em desesperi
perquè sempre hi haurà una solució.
Injecta'm Esperança amb la teva xeringa
perquè quan quelcom no em surti bé o tingui algun fracàs,
no em desil·lusioni ni em rendeixi
perquè sempre hi haurà una segona oportunitat.
Injecta'm Esperança
perquè quan les coses no succeeixin com jo esperava,
no em desanimi o deprimeixi.
Dóna'm una bona dosi d'Esperança,
perquè quan hagi de fer una cosa difícil i complicada,
tingui la seguretat i la confiança de poder fer-la sense problemes.
No deixis mai que la perdi, Jesús.
Fes-me sentir sempre tan a prop teu,
que passi el que passi,
per difícil que sigui,
no tingui mai res a témer,
perquè Tu ets amb mi
com el millor dels amics.
Aquí hi haurà el secret de la meva Esperança.
Amén.
L'ORACIÓ DE LA FESTA
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull donar-te gràcies per les festes.
En elles m'ho passo d'allò més bé.
M'encanta estar de festa
i divertir-me amb els meus amics i coneguts.
La paraula festa té poders màgics, perquè només pronunciar-la
tots ens omplim d'il·lusió i alegria.
No recordo quina va ser la meva primera festa,
però crec que quan vaig néixer
en van fer una molt de gran els meus pares i familiars
per celebrar que jo ja estava entre ells.
I Tu, Jesús, també en devies fer una de molt gran al cel
quan vas veure'm, per fi, nounat.
A Tu, Jesús t'encanten les festes.
T'agrada que la gent estigui alegre i s'ho passi bé.
Tu t'ho passaves molt bé als banquets de boda.
T'invitaven a moltes cases a menjar
i feien festa per tenir-te amb ells.
I deies que el cel és una gran festa
on hi ha un gran banquet on tots hi estem invitats.
I per preparar-nos per anar a aquest banquet del cel,
tu vols, Jesús, que cada dia visquem com si estiguéssim de festa.
Vols que estiguem alegres,
i celebrem tots els dies l'alegria de ser vius,
de tenir una família, de tenir amics,
de tenir una casa on viure, un col·legi on educar-nos,
i tantes i tantes coses més.
I sobretot vols que donem alegria a qui no en té,
als que estan tristos i sols,
als qui necessiten la nostra ajuda.
Ajuda'm, Jesús, a fer de cada dia que em regales
una gran festa on tots hi tinguin lloc.
Amén.
ORACIÓ DEL DIÀLEG
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Vull donar-te gràcies per la capacitat que m'has donat de parlar i escoltar.
Quina satisfacció produeix
poder parlar de les meves coses amb els meus amics,
amb els meus pares o amb els meus companys.
I en canvi, quina insatisfacció
quan no tinc a ningú amb qui parlar,
o quan hi ha algú que no es parla amb mi.
Com m'agrada que m'escoltin
amb interès i atenció quan parlo.
I que malamant em sento
quan veig que no m'escolten,
o ho fan amb desgana i desinterès.
Que important és això de comunicar-se, Jesús.
Quan tinc algun problema o dificultat,
i puc parlar-ho amb algú,
quin alleujament més agradable noto.
I quan tinc una alegria o bona notícia,
de seguida em venen ganes d'explicar-ho a tots,
perquè s'alegrin amb la meva alegria.
I també vull donar-te gràcies
per la capacitat que m'has donat
de poder parlar-te i escoltar-te a Tu, Jesús,
amic, germà i Déu meu.
Que n'és de gran, això de poder parlar amb Tu.
Ajuda'm a saber escoltar-te
en les paraules que tots els dies
em murmures des del fons del meu cor.
Amén.
ORACIÓ DEL "SI US PLAU", I DEL "GRÀCIES"
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull parlar-te de dues paraules
que tenen uns poders màgics increïbles.
Són «si us plau» i «gràcies».
Qui les pronuncia correctament,
sempre s'endurà sorpreses molt agradables.
Podrà aconseguir que els altres el mirin de bon grat
i li regalin els favors sol·licitats.
És important, Jesús,
ser una persona educada,
que tracta amb educació i respecte els del seu entorn.
Que n'és d'important demanar les coses dient «si us plau».
I que n'és, també, ser agraït quan algú t'ha fet un favor.
Donar les gràcies és dir-li a l'altre que és una bona persona.
Ajuda'm, Jesús, a no oblidar-me cap dia
de dir aquestes paraules màgiques
quan estic al col·legi amb els meus companys i mestres,
a casa meva amb els meus pares i germans,
al barri amb els meus veïns i coneguts, o allí on vagi.
Si us plau, Jesús,
no deixis que sigui una persona maleducada,
que tracta els altres sense respecte i de males maneres.
Vull tractar els altres
com a mi m'agradaria que em tractessin.
I gràcies, Jesús,
pels molts favors que em fas tots els dies
des que m'aixeco fins que m'en vaig al llit.
Tu sempre estàs amb mi ajudant-me en tot.
Amén.
L'ORACIÓ DE LA VERITAT
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull demanar-te
que m'ajudis a dir sempre la veritat.
No vull viure dient mentides
ni enganyant ningú.
La cosa que em sap més greu
és que algú em digui una mentida o que em vulgui enganyar.
Protegeix-me, Jesús, dels mentiders,
i fes que els descobreixi el més aviat possible,
perquè no em continuïn enganyant amb les seves mentides.
Vull mostrar-me als altres tal com sóc,
sense tenir dues cares.
Vull ser sincer i no trampós.
En cas contrari, ningú no voldria ser amic meu.
No deixis, Jesús, que caigui en la mentida.
Tu eres una persona que sempre deia la veritat.
No suportaves les mentides.
Per això tenies tants amics que es fiaven de Tu.
Jo vull ser com Tu,
i viure dient sempre la veritat,
perquè els que em tracten i coneixen, sempre puguin fiar-se de mi.
I perquè Tu, Jesús,
sempre puguis confiar en mi.
Amén.
ORACIÓ DE L'AUTOESTIMA
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Vull donar-te gràcies per haver-me creat
i per haver posat en mi tantes coses bones.
Gràcies per totes les meves qualitats i capacitats.
Moltes vegades no m'adono de tot allò de bo que hi ha en mi,
de totes les meves qualitats,
de tot el que se'm dóna bé de fer i em caracteritza.
Per això, en aquesta oració d'avui, davant teu, Jesús,
vull cercar les meves qualitats i dir-te-les.
D'aquesta llista, quines n'hauria d'escollir,
com les que em caracteritzen més a mi, personalment?:
Àgil, Agraït, Alegre, Amigable, Artista, Acollidor/a, Amable, Obert, Bo/na, Afectuós/a, Creatiu/va, Comprensiu/va, Pròxim/a, Cordial, Compassiu/va, Constant, Acurat, Complidor, Curiós/ a, Crític/a, Creient, Esportista, Desprès/a, Detallista, Divertit/a, Discret/a, Dialogant, Dòcil, Dolç, Estudiós/a, Educat/da, Emotiu/a, Esperançat/a, Atent/a, Espontani/a, Exigent, Entusiasta, Esforçat/da, Familiar, Festiu/a, Fidel, Fraternal, Generós/a, Graciós/a, Honrat/da, Humorista, Humil, Intrèpid/a, Investigador/a, Imaginatiu/a, Enginyós/a, Just/a, Lleial, Organitzat/da, Organitzador/a, Optimista, Observador/a, Ordenat/da, Pacífic/a, Pacificador/a, Pacient, Puntual, Pràctic/a, Prudent, Raonable, Reflexiu/a, Responsable, Respectuós/a, Serè/a, Servicial, Sincer/a, Senzill/a, Sensible, Sociable, Tolerant, Treballador/a, Valent.
Gràcies, Jesús, per haver-me fet així,
amb aquestes qualitats. Són el meu tresor.
Un tresor del qual he d'estar molt orgullós.
La teva major il·lusió és que les cuidi i conreï cada dia
perquè aconsegueixi desenvolupar-les al màxim.
Perquè així serè molt feliç,
i podré fer feliços a qui m'envolten amb la meva alegria.
Gràcies Jesús,
per totes les coses bones que hi ha en mi.
Amén.
L'ORACIÓ DE LES TRES PARAULES ENCANTADES
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull demanar-te que em regalis
els poders màgics
que hi ha tancats a l'interior de tres paraules.
La primera d'elles és la paraula responsabilitat.
Vull tenir els poders d'aquesta paraula
per ser sempre una persona responsable,
que es pren seriosament tot el que fa,
que compleix el que diu i promet,
que té llestos i al dia els seus deures i treballs,
i que assumeix les conseqüències
de les seves accions i comportaments.
La segona és la paraula constància.
Vull ser, Jesús, una persona que tots els dies
s'entesta en fer bé les seves tasques,
que tots els dies es preocupa
per dedicar temps i dedicació per fer els seus deures,
encara que li costin i no en tingui ganes,
i que tots els dies s'esforça
a fer tot el que es proposa encara que sigui difícil.
Això és ser una persona constant.
I per últim vull demanar-te
els poders màgics de la paraula treballar.
Vull tenir sempre ganes de treballar,
tenir il·lusió i gaudir fent els meus treballs i tot el que faig.
Quines coses més grans aconseguiré i podré aconseguir, Jesús,
si puc gaudir dels beneficis
d'aquestes tres paraules encantades:
Responsabilitat, Constància i Treballar.
Ajuda'm a fer-les realitat.
Amén.
ORACIÓ DE LA NATURALESA
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
M'agrada la natura:
els arbres, les muntanyes,
els animals, les plantes, la platja ...
Que bonic és tot el que has creat.
Que bé m'ho passo quan estic d'excursió pel camp,
o quan vaig a la platja a l'estiu.
Que bons records en tinc.
No entenc per què hi ha persones que incendien els boscos,
maltracten als animals,
embruten els carrers i contaminen la natura
amb seves deixalles i escombraries.
Deu fer-te patir, Jesús,
veure com destrueixen la Mare Terra.
Vull cuidar la natura, Jesús,
perquè la meva vida depèn d'ella.
Procuraré de no embrutar-la,
no malgastar l'aigua,
llençar els papers i plàstics en els contenidors de reciclatge,
no malgastar el paper i aprofitar-lo al màxim,
no malgastar energia elèctrica.
Jo també sóc part de la natura, i si en tinc cura,
estic cuidant de mi i dels qui m'envolten.
Gràcies, Jesús, pel regal
tan gran i bonic que ens has fet,
en donar-nos la Mare Naturalesa perquè en gaudim.
No permetis que la destruïm.
Compta amb mi, Jesús,
per ser un dels seus cuidadors i defensors.
Amén.
ORACIÓ DELS TRESORS
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull donar-te gràcies pel meu bagul secret de tresors.
Aquests tresors que des que vaig néixer
vaig guardant com si fossin or.
En aquest moment d'oració,
estic disposat a obrir al teu davant el meu bagul secret ...
I aquests són alguns dels tresors que hi guardo:
Primer hi ha els meus pares i familiars més pròxims,
i cadascuna de les bones estones que he viscut amb ells.
Després hi tinc els meus amics,
amb tots els bons moments que passem junts.
També hi guardo cadascuna de les paraules
i gestos d'afecte, confiança i ànim
que tots ells em dirigeixen.
No se me'n perd ni un;
i guardo de forma especial, embolicat en un mocador,
l'afecte que em donen tots ells.
També hi ha la meva salut i el meu cos,
amb tot allò de bo que puc fer amb ell:
córrer, jugar, mirar, escoltar,
assaborir, caminar, i tantes altres accions.
També hi tinc totes les meves qualitats,
i cadascuna de les coses que em van sortint bé.
No se m'oblida de guardar-hi totes les coses bones
que els altres fan cada dia per mi:
favors, detalls ...
Quants tresors que tinc, oi Jesús?
Fes que quan estigui trist i desanimat,
obri el meu bagul de tresors perquè m'adoni i recordi
que sóc molt afortunat,
perquè a més de tot això que t'he ensenyat,
et tinc a Tu mateix al centre del bagul, com al millor tresor
i el guardià de tots els altres.
Amén.
ORACIÓ DE LA FRATERNITAT
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Que bé que em sento,
quan estic entre els qui m'aprecien i em volen de debò.
Crec que a ningú no li agrada d'estar tot sol.
Per això, sempre que puc,
cerco d'estar amb els meus amics o éssers estimats.
Seria ideal que en aquest món
tots poguéssim conviure sentint-nos com a germans,
tractant-nos com si fóssim de la mateixa família.
Però què difícil és això, Jesús.
Quants problemes de convivència hi ha arreu.
Quantes baralles, enfrontaments,
burles i mentides es produeixen contínuament.
I, sempre, la culpa d'això la tenen aquells de qui tu sempre deies
que ho volen tot per a ells,
que es creuen el centre de tot
i pensen que són més importants que ningú,
que només es preocupen del seu interès.
En una paraula: els egoistes.
Tu vas venir, Jesús,
perquè s'acabessin els egoismes,
i poder fer, així, del nostre món un cel,
on tots convisquéssim tractant-nos com a germans,
com a amics, tal com tu ens tractes cada dia a tots nosaltres.
Ajuda'm, Jesús, a saber conviure amb els altres,
a ser fratern, a tractar bé a tots,
a voler el bé per a ells,
perquè tots som germans,
perquè Tu ens has creat a tots.
Amén.
ORACIÓ DE LA SOLIDARITAT
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Vull que m'ajudis a ser cada dia una mica més solidari,
a preocupar-me dels problemes
que tenen els que estan al meu voltant,
els meus companys, amics i coneguts;
a saber ajudar-los i estar al seu costat quan em necessiten;
a saber posar-me al seu lloc quan tinguin un problema,
i a comportar-me amb ells
com m'agradaria que es comportessin amb mi
si tingués el seu mateix problema.
Ajuda'm a saber renunciar
a alguna de les meves coses o comoditats, si és necessari,
per ajudar algú que em necessita.
Ajuda'm a estar disposat a dedicar temps,
o a canviar els plans que tenia pensats de fer en un cert moment,
per tal de donar un cop de una mà a algú que m'ho demana angoixat.
Ajuda'm, Jesús, a fer tot això de bona gana
per ser solidari de debò.
D'aquesta manera, segur que quan sigui gran
també serè solidari amb les persones que pateixen pobresa,
necessitat o marginació, a prop o lluny de mi,
encara que no les conegui ni siguin amics meus,
perquè n'hi haurà prou que vegi que puc fer alguna cosa per elles,
perquè vulgui ajudar-les com si fossin els meus amics,
com si fos jo mateix.
Així és com tu vols que jo em vagi formant com a persona.
Per això et demano, Jesús,
que m'ajudis a ser ara ja solidari
amb els meus companys i amics.
Amén.
ORACIÓ DEL TEMPS
Hola Jesús; amic, germà i Déu meu.
Quants dies porto vivint des que vaig néixer.
Als sis anys portava viscuts 2193 dies.
Si tinc vuit anys portaré més de 2800 dies.
Si tinc deu anys o més,
portaré més de 3600 dies sobre la Terra.
Quantes vegades he vist sortir ja el sol, Jesús.
Gràcies per haver-me regalat la vida.
Gràcies per cada dia que em regales.
No recordo tot el que he fet en tants dies viscuts,
però no m'agradaria haver-los desaprofitat,
ni haver tingut molts dies avorrits, tristos o perduts.
Però si ha succeït així amb alguns d'ells,
esborra'ls, Jesús,
amb la teva goma d'esborrar que és el perdó,
i fes que els recuperi
aprofitant al màxim els nous dies que em regalis.
Vull gaudir de cadascun d'ells
perquè siguin una festa pel fet de ser viu,
fent-ho tot amb ganes i alegria;
fent bé els meus treballs i tasques;
no deixant per demà el que pugui fer avui.
Vull viure cada dia sense fer maldats ni molestar ningú.
Vull fer la vida agradable
als que m'envolten durant el dia,
perquè, si aquest fos l'últim dia que em veiessin,
guardessin un bon record meu.
Ajuda'm a fer que, cada dia que visqui,
sigui com una una capsa de regal per oferir-te-la a Tu, Jesús,
on hi puguis trobar tot el que he fet de bo,
els meus esforços, les meves alegries,
les meves intencions, els meus desitjos,
i també les meves dificultats.
Gràcies Jesús per tots els meus dies.
Amén.
ORACIÓ DE LA VOCACIÓ
Hola Jesús; amic, germà i Déu meu.
Algunes vegades penso, o em pregunten
què és el que m'agradaria ser quan sigui gran.
I la veritat és que m'agradaria ser moltes coses.
Són molts els oficis o professions
que em vénen pel cap.
Però, quin de tots ells serà el meu?
Quina serà aqueslla professió o aqueslla tasca
que seré capaç de fer?
A què podré dedicar la meva vida quan sigui gran?
Suposo que ho aniré descobrint a poc a poc, a mesura que vagi creixent.
Ajuda'm, Jesús,
a descobrir allò per al que estic fet.
Perquè Tu, Jesús, has posat unes qualitats,
unes habilitats i capacitats dins meu
per tal que les desenvolupi i les tregui a la llum.
Però vols que allò que m'has donat
no es quedi només per a mi,
sinó que també pugui beneficiar als altres.
Per això et demano, Jesús,
que m'ajudis a conèixer-me a mi mateix,
per descobrir a què em puc dedicar quan sigui gran.
Estic segur de què, si ja des d'avui,
em preocupo en esforçar-me i ser responsable a l'escola,
i en fixar-me en els distints treballs que fan els adults,
trobaré aquella professió que em farà feliç
i amb la que podré ajudar i ser útil als altres,
posant al seu servei les qualitats que Tu, Jesús,
has posat dins meu.
Amén
ORACIÓ DE LA LLIBERTAT
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Moltes vegades no em sento lliure
perquè he d'obeir els meus pares i mestres,
que no em deixen fer el que jo vull,
sinó el que volen ells.
I en molts moments m'enfado i protesto amb ràbia.
Però Tu, Jesús, m'ensenyes que ser lliure
no és fer el que a mi em vingui de gust,
sinó fer tot el que jo vulgui,
amb tal que no perjudiqui ni faci mal a ningú,
i sempre que no em perjudiqui
ni em faci mal a mi mateix.
M'ensenyes que ser lliure és ser responsable,
per tal de fer el que cal i no el que vull.
En cas contrari seria esclau dels meus capricis,
del meu egoisme, de la meva mandra,
de la meva vagància i comoditat,
de la meva malícia, de les meves mentides,
dels meus videojocs,
de la televisió, de les males companyies, etc.
Vull ser lliure de debò, Jesús,
i no fer res que em faci mal a mi o als altres.
Ajuda'm a comprendre que els meus pares i mestres
volen el millor per a mi;
i que fer-los cas és el millor camí
per ser lliure de debò, encara que de vegades em costi.
Ells, igual que Tu, Jesús,
no volen que sigui esclau de res ni de ningú.
Ajuda'm, Jesús, perquè al final
aprengui per mi mateix,
a ser lliure de debò.
Amén.
Hola Jesús; amic, germà i Déu meu.
M'agradaria ser un colom
que portés volant la pau allí on no n'hi ha.
Allí on hi ha baralles, enutjos, insults ...
M'agradaria ser un colom de la pau
que agafés amb les seves grapes
tota la violència, l'odi, l'agressivitat,
i s'ho emportés volant fins al mar més profund
per deixar-ho caure a l'aigua i que s'ofegués.
M'agradaria ser un colom de la pau
que portés en el seu béc
llavors de bondat, de perdó, de respecte, d'educació, de justícia,
per deixar-les caure i sembrar-les en el cor dels violents,
dels que provoquen baralles i enfrontaments,
dels que tracten malament i humilien els altres,
dels que roben la pau amb els seus comportaments.
Jesús, no puc ser un colom,
però sí que puc fer una mica de tot això que m'agradaria.
Ajuda'm a sembrar la pau
allí on convisc cada dia,
amb els meus companys,
amb la meva família,
amb els meus amics.
Ajuda'm a ser una persona de pau, que la construeix allà on viu.
Així, Jesús, veient-me viure i actuar,
podràs murmurar-me a cau d'orella una benaurança:
«Feliços seran els que treballen per la pau».
Amén
ORACIÓ DE L'ALEGRIA
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Gràcies per haver inventat l'alegria.
Que trist i avorrit seria tot sense ella.
Crec que les persones ens moriríem de pena
si no poguéssim gaudir-ne una mica cada dia.
Vull donar-te gràcies
per les coses que em produeixen alegria:
estar amb les persones que més m'estimo,
estar de festa o de vacances,
rebre un regal inesperat,
treure bones notes o aprovar un examen,
que algú m'ajudi quan ho necessito,
que algú m'escolti quan tinc algun problema,
que algú em digui que m'estima.
I quantes coses més em produeixen alegria ...
La llista seria interminable ...
Però de tot això,
el que més alegria em dóna,
és estar amb les persones que em volen i m'aprecien de debò.
Sé, Jesús, que tu ets el qui m'estima més i millor;
sempre ets amb mi.
Tu vols que jo sempre estigui alegre
perquè ets el meu amic incondicional,
i estàs cuidant-me
a través de les persones que més m'aprecien.
i perquè vols que jo sigui feliç de debò,
em dius que hi ha una cosa que encara produeix més alegria:
fer feliços als altres.
Ajuda'm, Jesús, a fer-ho possible cada dia,
perquè jo pugui ser també, com tu,
un transmissor d'alegria.
Amén.
ORACIÓ DE L'AMISTAT
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull donar-te gràcies pels meus amics.
Que bé m'ho passo estant amb ells.
Com els necessito,
i com els trobo a faltar quan els tinc lluny.
Que n'és de bo tenir algú en qui poder confiar,
amb qui poder parlar de les meves coses.
Algú que m'accepta i em vol tal com sóc;
que em coneix de debò
i es preocupa per mi perquè li importo;
que sempre està disposat a ajudar-me,
i està al meu costat en els moments bons i en els dolents.
Algú que sap perdonar-me després dels meus enutjos,
i sap animar-me quan estic desanimat.
Diuen que qui té un amic té un tresor.
Jo,Jesús, vull donar-te gràcies
per tots els tresors que tinc,
per cadascun dels meus amics.
Gràcies per haver-los posat en el meu camí.
Ajuda'm a cuidar-los i fer-los feliços.
I també vull donar-te gràcies perquè Tu,
Jesús, contínuament estàs regalant-me la teva amistat,
malgrat les meves fallades i defectes.
Tu ets l'amic que mai falla.
Sempre ets aquí, amb mi, en el bo i en el pitjor.
I m'ensenyes a voler així als altres,
de la mateixa manera que sóc volgut per Tu
... com un bon amic.
Amén.
ORACIÓ DE L'AJUDA
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Vull donar-te gràcies
per totes les persones que m'han ajudat quan ho he necessitat.
Ara mateix podria recordar els noms
dels qui m'han donat un cop de mà alguna vegada,
m'han tret d'un compromís,
m'han donat el que necessitava,
m'han demostrat la seva amistat en els moments difícils,
m'han consolat quan estava trist i dolgut, o en tants i tants moments més.
Gràcies Jesús per cadascun d'ells.
En fer això amb mi
han demostrat que parlen el teu mateix idioma,
l'idioma de les bones accions, l'idioma de la solidaritat.
i parlen aquest idioma perquè tu mateix vius en ells,
en el seu cor.
Les seves accions ho demostren, et delaten,
perquè així és com Tu actuaves.
A quantes persones vas ajudar Tu
quan anaves pels camins i pobles d'Israel!
Guaries els malalts,
et feies amic de qui ningú no volia ser-ho,
tornaves l'alegria als tristos,
defensaves els que estaven indefensos i marginats.
Fes, Jesús, que jo també parli cada dia
aquest mateix idioma, on sigui que jo em trobi.
Ensenya'm a parlar-lo correctament,
sense faltes ni incorreccions,
perquè quan algú es vegi ajudat per mi,
pugui donar-te gràcies,Jesús,
per tan bé com Tu m'has ensenyat.
Amén.
ORACIÓ DEL PERDÓ
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull demanar-te que m'ensenyis a perdonar de cor.
Em costa tant de perdonar algú quan m'ha fet mal ...
i més encara si, a més a més, no em demana perdó.
És difícil això de perdonar, Jesús.
Però a mi sí que m'agrada que em perdonin quan faig el que no dec.
I quin greu em sap quan no em perdonen després d'haver-me penedit
i haver demanat perdó pel mal que he fet.
Quan reso el parenostre sempre dic:
«perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors».
Tu vols, Jesús, que perdoni encara que sigui difícil.
I m'entens perfectament quan veus que em costa.
Però el que Tu vols, Jesús,
és que no visqui ple de rancúnies i ressentiments,
perquè així és com acaben vivint els que no saben perdonar.
Tu vols, Jesús,
que no em contagiï de l'odi que tenen els que m'ofenen.
Tu vols que sigui més fort que ells,
i a més de defensar-me del mal que em fan,
vols que no m'ompli de rancor i els perdoni.
Que n'és de difícil de fer això.
Però tu m'ensenyes que aquest és el millor camí
per ser feliç i no viure tots els dies enutjat.
Ajuda'm i dóna'm la força cada cop que calgui
per saber perdonar com tu ens perdones a tots.
Amén.
ORACIÓ DEL COMPARTIR
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Que bé em sento quan algú comparteix quelcom seu amb mi,
quan em presta de bon grat alguna cosa que necessito,
o quan em dóna una cosa sense demanar-me res a canvi.
Quin egoista que seria jo, Jesús,
si només volgués que els altres compartissin les seves coses amb mi
i jo no fes el mateix amb ells.
No deixis mai, Jesús, que caigui en l'egoisme.
No vull ser algú que ho vol tot per a ell i no deixa res als altres.
No vull ser algú que només es preocupa de les seves coses,
i s'oblida del que puguin necessitar els seus companys o amics.
No vull ser algú capritxós
que sempre està comprant-se coses i més coses,
per tenir més que tothom, o per presumir.
Ajuda'm Jesús, a ser una persona
que sàpiga compartir el que té.
Tu deies que hi ha més alegria a donar que a rebre ...
I és veritat.
Hi ha més alegria en compartir
i fer feliços als altres,
que en tenir més i més coses
per gaudir-les un tot sol.
Jesús, vull posar en pràctica cada dia
això que Tu deies, per viure sempre amb aquesta alegria,
l'alegria de fer feliços als qui m'envolten.
Amén.
ORACIÓ DE L'ESPERANÇA
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
En l'oració d'avui
vull que em posis la vacuna de l'Esperança.
Dóna'm una bona dosi d'Esperança
perquè quan tingui algun problema
o dificultat que no sàpiga resoldre,
no em desanimi ni em desesperi
perquè sempre hi haurà una solució.
Injecta'm Esperança amb la teva xeringa
perquè quan quelcom no em surti bé o tingui algun fracàs,
no em desil·lusioni ni em rendeixi
perquè sempre hi haurà una segona oportunitat.
Injecta'm Esperança
perquè quan les coses no succeeixin com jo esperava,
no em desanimi o deprimeixi.
Dóna'm una bona dosi d'Esperança,
perquè quan hagi de fer una cosa difícil i complicada,
tingui la seguretat i la confiança de poder fer-la sense problemes.
No deixis mai que la perdi, Jesús.
Fes-me sentir sempre tan a prop teu,
que passi el que passi,
per difícil que sigui,
no tingui mai res a témer,
perquè Tu ets amb mi
com el millor dels amics.
Aquí hi haurà el secret de la meva Esperança.
Amén.
L'ORACIÓ DE LA FESTA
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull donar-te gràcies per les festes.
En elles m'ho passo d'allò més bé.
M'encanta estar de festa
i divertir-me amb els meus amics i coneguts.
La paraula festa té poders màgics, perquè només pronunciar-la
tots ens omplim d'il·lusió i alegria.
No recordo quina va ser la meva primera festa,
però crec que quan vaig néixer
en van fer una molt de gran els meus pares i familiars
per celebrar que jo ja estava entre ells.
I Tu, Jesús, també en devies fer una de molt gran al cel
quan vas veure'm, per fi, nounat.
A Tu, Jesús t'encanten les festes.
T'agrada que la gent estigui alegre i s'ho passi bé.
Tu t'ho passaves molt bé als banquets de boda.
T'invitaven a moltes cases a menjar
i feien festa per tenir-te amb ells.
I deies que el cel és una gran festa
on hi ha un gran banquet on tots hi estem invitats.
I per preparar-nos per anar a aquest banquet del cel,
tu vols, Jesús, que cada dia visquem com si estiguéssim de festa.
Vols que estiguem alegres,
i celebrem tots els dies l'alegria de ser vius,
de tenir una família, de tenir amics,
de tenir una casa on viure, un col·legi on educar-nos,
i tantes i tantes coses més.
I sobretot vols que donem alegria a qui no en té,
als que estan tristos i sols,
als qui necessiten la nostra ajuda.
Ajuda'm, Jesús, a fer de cada dia que em regales
una gran festa on tots hi tinguin lloc.
Amén.
ORACIÓ DEL DIÀLEG
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Vull donar-te gràcies per la capacitat que m'has donat de parlar i escoltar.
Quina satisfacció produeix
poder parlar de les meves coses amb els meus amics,
amb els meus pares o amb els meus companys.
I en canvi, quina insatisfacció
quan no tinc a ningú amb qui parlar,
o quan hi ha algú que no es parla amb mi.
Com m'agrada que m'escoltin
amb interès i atenció quan parlo.
I que malamant em sento
quan veig que no m'escolten,
o ho fan amb desgana i desinterès.
Que important és això de comunicar-se, Jesús.
Quan tinc algun problema o dificultat,
i puc parlar-ho amb algú,
quin alleujament més agradable noto.
I quan tinc una alegria o bona notícia,
de seguida em venen ganes d'explicar-ho a tots,
perquè s'alegrin amb la meva alegria.
I també vull donar-te gràcies
per la capacitat que m'has donat
de poder parlar-te i escoltar-te a Tu, Jesús,
amic, germà i Déu meu.
Que n'és de gran, això de poder parlar amb Tu.
Ajuda'm a saber escoltar-te
en les paraules que tots els dies
em murmures des del fons del meu cor.
Amén.
ORACIÓ DEL "SI US PLAU", I DEL "GRÀCIES"
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull parlar-te de dues paraules
que tenen uns poders màgics increïbles.
Són «si us plau» i «gràcies».
Qui les pronuncia correctament,
sempre s'endurà sorpreses molt agradables.
Podrà aconseguir que els altres el mirin de bon grat
i li regalin els favors sol·licitats.
És important, Jesús,
ser una persona educada,
que tracta amb educació i respecte els del seu entorn.
Que n'és d'important demanar les coses dient «si us plau».
I que n'és, també, ser agraït quan algú t'ha fet un favor.
Donar les gràcies és dir-li a l'altre que és una bona persona.
Ajuda'm, Jesús, a no oblidar-me cap dia
de dir aquestes paraules màgiques
quan estic al col·legi amb els meus companys i mestres,
a casa meva amb els meus pares i germans,
al barri amb els meus veïns i coneguts, o allí on vagi.
Si us plau, Jesús,
no deixis que sigui una persona maleducada,
que tracta els altres sense respecte i de males maneres.
Vull tractar els altres
com a mi m'agradaria que em tractessin.
I gràcies, Jesús,
pels molts favors que em fas tots els dies
des que m'aixeco fins que m'en vaig al llit.
Tu sempre estàs amb mi ajudant-me en tot.
Amén.
L'ORACIÓ DE LA VERITAT
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull demanar-te
que m'ajudis a dir sempre la veritat.
No vull viure dient mentides
ni enganyant ningú.
La cosa que em sap més greu
és que algú em digui una mentida o que em vulgui enganyar.
Protegeix-me, Jesús, dels mentiders,
i fes que els descobreixi el més aviat possible,
perquè no em continuïn enganyant amb les seves mentides.
Vull mostrar-me als altres tal com sóc,
sense tenir dues cares.
Vull ser sincer i no trampós.
En cas contrari, ningú no voldria ser amic meu.
No deixis, Jesús, que caigui en la mentida.
Tu eres una persona que sempre deia la veritat.
No suportaves les mentides.
Per això tenies tants amics que es fiaven de Tu.
Jo vull ser com Tu,
i viure dient sempre la veritat,
perquè els que em tracten i coneixen, sempre puguin fiar-se de mi.
I perquè Tu, Jesús,
sempre puguis confiar en mi.
Amén.
ORACIÓ DE L'AUTOESTIMA
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Vull donar-te gràcies per haver-me creat
i per haver posat en mi tantes coses bones.
Gràcies per totes les meves qualitats i capacitats.
Moltes vegades no m'adono de tot allò de bo que hi ha en mi,
de totes les meves qualitats,
de tot el que se'm dóna bé de fer i em caracteritza.
Per això, en aquesta oració d'avui, davant teu, Jesús,
vull cercar les meves qualitats i dir-te-les.
D'aquesta llista, quines n'hauria d'escollir,
com les que em caracteritzen més a mi, personalment?:
Àgil, Agraït, Alegre, Amigable, Artista, Acollidor/a, Amable, Obert, Bo/na, Afectuós/a, Creatiu/va, Comprensiu/va, Pròxim/a, Cordial, Compassiu/va, Constant, Acurat, Complidor, Curiós/ a, Crític/a, Creient, Esportista, Desprès/a, Detallista, Divertit/a, Discret/a, Dialogant, Dòcil, Dolç, Estudiós/a, Educat/da, Emotiu/a, Esperançat/a, Atent/a, Espontani/a, Exigent, Entusiasta, Esforçat/da, Familiar, Festiu/a, Fidel, Fraternal, Generós/a, Graciós/a, Honrat/da, Humorista, Humil, Intrèpid/a, Investigador/a, Imaginatiu/a, Enginyós/a, Just/a, Lleial, Organitzat/da, Organitzador/a, Optimista, Observador/a, Ordenat/da, Pacífic/a, Pacificador/a, Pacient, Puntual, Pràctic/a, Prudent, Raonable, Reflexiu/a, Responsable, Respectuós/a, Serè/a, Servicial, Sincer/a, Senzill/a, Sensible, Sociable, Tolerant, Treballador/a, Valent.
Gràcies, Jesús, per haver-me fet així,
amb aquestes qualitats. Són el meu tresor.
Un tresor del qual he d'estar molt orgullós.
La teva major il·lusió és que les cuidi i conreï cada dia
perquè aconsegueixi desenvolupar-les al màxim.
Perquè així serè molt feliç,
i podré fer feliços a qui m'envolten amb la meva alegria.
Gràcies Jesús,
per totes les coses bones que hi ha en mi.
Amén.
L'ORACIÓ DE LES TRES PARAULES ENCANTADES
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull demanar-te que em regalis
els poders màgics
que hi ha tancats a l'interior de tres paraules.
La primera d'elles és la paraula responsabilitat.
Vull tenir els poders d'aquesta paraula
per ser sempre una persona responsable,
que es pren seriosament tot el que fa,
que compleix el que diu i promet,
que té llestos i al dia els seus deures i treballs,
i que assumeix les conseqüències
de les seves accions i comportaments.
La segona és la paraula constància.
Vull ser, Jesús, una persona que tots els dies
s'entesta en fer bé les seves tasques,
que tots els dies es preocupa
per dedicar temps i dedicació per fer els seus deures,
encara que li costin i no en tingui ganes,
i que tots els dies s'esforça
a fer tot el que es proposa encara que sigui difícil.
Això és ser una persona constant.
I per últim vull demanar-te
els poders màgics de la paraula treballar.
Vull tenir sempre ganes de treballar,
tenir il·lusió i gaudir fent els meus treballs i tot el que faig.
Quines coses més grans aconseguiré i podré aconseguir, Jesús,
si puc gaudir dels beneficis
d'aquestes tres paraules encantades:
Responsabilitat, Constància i Treballar.
Ajuda'm a fer-les realitat.
Amén.
ORACIÓ DE LA NATURALESA
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
M'agrada la natura:
els arbres, les muntanyes,
els animals, les plantes, la platja ...
Que bonic és tot el que has creat.
Que bé m'ho passo quan estic d'excursió pel camp,
o quan vaig a la platja a l'estiu.
Que bons records en tinc.
No entenc per què hi ha persones que incendien els boscos,
maltracten als animals,
embruten els carrers i contaminen la natura
amb seves deixalles i escombraries.
Deu fer-te patir, Jesús,
veure com destrueixen la Mare Terra.
Vull cuidar la natura, Jesús,
perquè la meva vida depèn d'ella.
Procuraré de no embrutar-la,
no malgastar l'aigua,
llençar els papers i plàstics en els contenidors de reciclatge,
no malgastar el paper i aprofitar-lo al màxim,
no malgastar energia elèctrica.
Jo també sóc part de la natura, i si en tinc cura,
estic cuidant de mi i dels qui m'envolten.
Gràcies, Jesús, pel regal
tan gran i bonic que ens has fet,
en donar-nos la Mare Naturalesa perquè en gaudim.
No permetis que la destruïm.
Compta amb mi, Jesús,
per ser un dels seus cuidadors i defensors.
Amén.
ORACIÓ DELS TRESORS
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull donar-te gràcies pel meu bagul secret de tresors.
Aquests tresors que des que vaig néixer
vaig guardant com si fossin or.
En aquest moment d'oració,
estic disposat a obrir al teu davant el meu bagul secret ...
I aquests són alguns dels tresors que hi guardo:
Primer hi ha els meus pares i familiars més pròxims,
i cadascuna de les bones estones que he viscut amb ells.
Després hi tinc els meus amics,
amb tots els bons moments que passem junts.
També hi guardo cadascuna de les paraules
i gestos d'afecte, confiança i ànim
que tots ells em dirigeixen.
No se me'n perd ni un;
i guardo de forma especial, embolicat en un mocador,
l'afecte que em donen tots ells.
També hi ha la meva salut i el meu cos,
amb tot allò de bo que puc fer amb ell:
córrer, jugar, mirar, escoltar,
assaborir, caminar, i tantes altres accions.
També hi tinc totes les meves qualitats,
i cadascuna de les coses que em van sortint bé.
No se m'oblida de guardar-hi totes les coses bones
que els altres fan cada dia per mi:
favors, detalls ...
Quants tresors que tinc, oi Jesús?
Fes que quan estigui trist i desanimat,
obri el meu bagul de tresors perquè m'adoni i recordi
que sóc molt afortunat,
perquè a més de tot això que t'he ensenyat,
et tinc a Tu mateix al centre del bagul, com al millor tresor
i el guardià de tots els altres.
Amén.
ORACIÓ DE LA FRATERNITAT
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Que bé que em sento,
quan estic entre els qui m'aprecien i em volen de debò.
Crec que a ningú no li agrada d'estar tot sol.
Per això, sempre que puc,
cerco d'estar amb els meus amics o éssers estimats.
Seria ideal que en aquest món
tots poguéssim conviure sentint-nos com a germans,
tractant-nos com si fóssim de la mateixa família.
Però què difícil és això, Jesús.
Quants problemes de convivència hi ha arreu.
Quantes baralles, enfrontaments,
burles i mentides es produeixen contínuament.
I, sempre, la culpa d'això la tenen aquells de qui tu sempre deies
que ho volen tot per a ells,
que es creuen el centre de tot
i pensen que són més importants que ningú,
que només es preocupen del seu interès.
En una paraula: els egoistes.
Tu vas venir, Jesús,
perquè s'acabessin els egoismes,
i poder fer, així, del nostre món un cel,
on tots convisquéssim tractant-nos com a germans,
com a amics, tal com tu ens tractes cada dia a tots nosaltres.
Ajuda'm, Jesús, a saber conviure amb els altres,
a ser fratern, a tractar bé a tots,
a voler el bé per a ells,
perquè tots som germans,
perquè Tu ens has creat a tots.
Amén.
ORACIÓ DE LA SOLIDARITAT
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Vull que m'ajudis a ser cada dia una mica més solidari,
a preocupar-me dels problemes
que tenen els que estan al meu voltant,
els meus companys, amics i coneguts;
a saber ajudar-los i estar al seu costat quan em necessiten;
a saber posar-me al seu lloc quan tinguin un problema,
i a comportar-me amb ells
com m'agradaria que es comportessin amb mi
si tingués el seu mateix problema.
Ajuda'm a saber renunciar
a alguna de les meves coses o comoditats, si és necessari,
per ajudar algú que em necessita.
Ajuda'm a estar disposat a dedicar temps,
o a canviar els plans que tenia pensats de fer en un cert moment,
per tal de donar un cop de una mà a algú que m'ho demana angoixat.
Ajuda'm, Jesús, a fer tot això de bona gana
per ser solidari de debò.
D'aquesta manera, segur que quan sigui gran
també serè solidari amb les persones que pateixen pobresa,
necessitat o marginació, a prop o lluny de mi,
encara que no les conegui ni siguin amics meus,
perquè n'hi haurà prou que vegi que puc fer alguna cosa per elles,
perquè vulgui ajudar-les com si fossin els meus amics,
com si fos jo mateix.
Així és com tu vols que jo em vagi formant com a persona.
Per això et demano, Jesús,
que m'ajudis a ser ara ja solidari
amb els meus companys i amics.
Amén.
ORACIÓ DEL TEMPS
Hola Jesús; amic, germà i Déu meu.
Quants dies porto vivint des que vaig néixer.
Als sis anys portava viscuts 2193 dies.
Si tinc vuit anys portaré més de 2800 dies.
Si tinc deu anys o més,
portaré més de 3600 dies sobre la Terra.
Quantes vegades he vist sortir ja el sol, Jesús.
Gràcies per haver-me regalat la vida.
Gràcies per cada dia que em regales.
No recordo tot el que he fet en tants dies viscuts,
però no m'agradaria haver-los desaprofitat,
ni haver tingut molts dies avorrits, tristos o perduts.
Però si ha succeït així amb alguns d'ells,
esborra'ls, Jesús,
amb la teva goma d'esborrar que és el perdó,
i fes que els recuperi
aprofitant al màxim els nous dies que em regalis.
Vull gaudir de cadascun d'ells
perquè siguin una festa pel fet de ser viu,
fent-ho tot amb ganes i alegria;
fent bé els meus treballs i tasques;
no deixant per demà el que pugui fer avui.
Vull viure cada dia sense fer maldats ni molestar ningú.
Vull fer la vida agradable
als que m'envolten durant el dia,
perquè, si aquest fos l'últim dia que em veiessin,
guardessin un bon record meu.
Ajuda'm a fer que, cada dia que visqui,
sigui com una una capsa de regal per oferir-te-la a Tu, Jesús,
on hi puguis trobar tot el que he fet de bo,
els meus esforços, les meves alegries,
les meves intencions, els meus desitjos,
i també les meves dificultats.
Gràcies Jesús per tots els meus dies.
Amén.
ORACIÓ DE LA VOCACIÓ
Hola Jesús; amic, germà i Déu meu.
Algunes vegades penso, o em pregunten
què és el que m'agradaria ser quan sigui gran.
I la veritat és que m'agradaria ser moltes coses.
Són molts els oficis o professions
que em vénen pel cap.
Però, quin de tots ells serà el meu?
Quina serà aqueslla professió o aqueslla tasca
que seré capaç de fer?
A què podré dedicar la meva vida quan sigui gran?
Suposo que ho aniré descobrint a poc a poc, a mesura que vagi creixent.
Ajuda'm, Jesús,
a descobrir allò per al que estic fet.
Perquè Tu, Jesús, has posat unes qualitats,
unes habilitats i capacitats dins meu
per tal que les desenvolupi i les tregui a la llum.
Però vols que allò que m'has donat
no es quedi només per a mi,
sinó que també pugui beneficiar als altres.
Per això et demano, Jesús,
que m'ajudis a conèixer-me a mi mateix,
per descobrir a què em puc dedicar quan sigui gran.
Estic segur de què, si ja des d'avui,
em preocupo en esforçar-me i ser responsable a l'escola,
i en fixar-me en els distints treballs que fan els adults,
trobaré aquella professió que em farà feliç
i amb la que podré ajudar i ser útil als altres,
posant al seu servei les qualitats que Tu, Jesús,
has posat dins meu.
Amén
ORACIÓ DE LA LLIBERTAT
Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Moltes vegades no em sento lliure
perquè he d'obeir els meus pares i mestres,
que no em deixen fer el que jo vull,
sinó el que volen ells.
I en molts moments m'enfado i protesto amb ràbia.
Però Tu, Jesús, m'ensenyes que ser lliure
no és fer el que a mi em vingui de gust,
sinó fer tot el que jo vulgui,
amb tal que no perjudiqui ni faci mal a ningú,
i sempre que no em perjudiqui
ni em faci mal a mi mateix.
M'ensenyes que ser lliure és ser responsable,
per tal de fer el que cal i no el que vull.
En cas contrari seria esclau dels meus capricis,
del meu egoisme, de la meva mandra,
de la meva vagància i comoditat,
de la meva malícia, de les meves mentides,
dels meus videojocs,
de la televisió, de les males companyies, etc.
Vull ser lliure de debò, Jesús,
i no fer res que em faci mal a mi o als altres.
Ajuda'm a comprendre que els meus pares i mestres
volen el millor per a mi;
i que fer-los cas és el millor camí
per ser lliure de debò, encara que de vegades em costi.
Ells, igual que Tu, Jesús,
no volen que sigui esclau de res ni de ningú.
Ajuda'm, Jesús, perquè al final
aprengui per mi mateix,
a ser lliure de debò.
Amén.
divendres, 10 de setembre del 2010
SAGRADA FAMÍLIA I FAMÍLIA
PREGÀRIA A LA SAGRADA FAMÍLIA PER LA FAMÍLIA
Jesús, Tu ets el Fill de Deu i Fill de l'Home.
Tu has obeït el Pare
prenent la nostra naturalesa humana
en el si de Maria per obra de l'Esperit Sant.
Essent Deu, has volgut néixer en una família humana.
Essent omnipotent,
has volgut rebre el caliu maternal de Maria
i la protecció paternal de Josep.
Essent etern,
has volgut viure el temps d'una família com les nostres.
Per Maria i per Josep,
et demanem que miris amb misericòrdia
la família de la humanitat i les famílies que la formen:
Els pares, els fills, els avis, els parents,
tots els qui contribueixen a la seva existència:
Jesús, Maria, Josep, ajudeu les nostres famílies
perquè vulguin i puguin assemblar-se a la vostra.
Amén
PREGÀRIA PER LA FAMÍLIA
Senyor,
Vós coneixeu les nostres famílies,
Vós habiteu en totes les famílies de la terra.
Vós estimeu les famílies on regna la joia
encara que siguin petites.
Vós estimeu les famílies
que saben ser obertes, acollidores,
on cada infant hi és rebut com un do vostre.
Vós estimeu les famílies vives, on es parla i es canta,
on es discuteix i es perdona, on hi ha dolor,
però també consolació.
Senyor,
doneu a totes les nostre famílies
la senzillesa, la serenitat, l'harmonia i la joia
de la Santa Família de Natzaret.
Senyor,
jo estic segur que Vós estimeu les famílies,
estic segur que estimeu la meva família.
i per això us dono lloança,
us beneeixo i us dono gràcies.
Santa Família de Natzaret, pregueu per nosaltres
i per totes les nostres famílies.
Amén.
GRÀCIES PER LA FAMÍLIA
Gràcies, Senyor, per la meva família.
Per tots, un per un.
Per totes les coses bones
que ens hem donat els uns als altres:
la companyia, l’estimació,
les bones estones passades junts,
l’esforç a vegades difícil de conviure.
Gràcies, Senyor,
pel que hem après els uns dels altres,
a vegades alegrement,
a vegades més de mala gana
i perquè no hi havia més remei.
Gràcies, Senyor, també,
per les preocupacions,
i fins i tot les tristeses i les males estones,
perquè res no és inútil si es vol viure amb amor.
Gràcies, Senyor,
per tot el que jo he pogut donar a la meva família.
Gràcies, Senyor,
per tot el que la meva família m’ha donat.
Gràcies, Senyor,
perquè tu, vivint en família a Natzaret,
has posat ben en clar
que estimes la vida de família,
en coneixes bé la seva bellesa
i et fas càrrec de les seves dificultats.
Amén.
PREGÀRIES A JESÚS DE NATZARET
1.- Bon Jesús, amic nostre:
En aquesta hora del matí, encara estem una mica adormits.
Però ens disposem a obrir bé els ulls i sobretot a obrir el nostre cor
per parlar amb Tu en la pregària.
(Tots junts, responem:)
JESÚS DE NATZARET, ESCOLTA'NS
2.- Avui, abans de tot, volem recordar-nos de la teva Família,
la que vau formar Tu, Jesús, amb Maria i sant Josep a Natzaret.
L'Evangeli diu que us vau estimar tant,
que ara us tenim com a exemple
per a les nostres famílies i fins i tot per a la nostra Escola,
que desitja de ser "com una gran família".
Ajudeu-nos a estimar-nos
"com us estimàveu a Natzaret"
JESÚS DE NATZARET, ESCOLTA'NS
3.- Tu ens ensenyes que hem d'estimar
els nostres pares, els nostres germans i germanes.
Sabem que Tu, Jesús, estimes molt els de casa nostra.
Ajuda'ns a viure contents, a ajudar-nos
i a estimar-nos entre nosaltres.
JESÚS DE NATZARET, ESCOLTA'NS
4.- A Natzaret, Sant Josep i Maria, la teva mare,
treballaven de valent per a mantenir la teva família.
Ajuda i beneeix tots els esforços que fan el pare i la mare
per a que els de casa tirem endavant.
JESÚS DE NATZARET, ESCOLTA'NS
5.- Sabem que en el món hi ha nens i nenes
que a causa de les guerres s'han quedat sense família.
Que hi ha pares que han d'anar a treballar a un altre país llunyà
a causa de la pobresa.
Que hi ha famílies
on falta la comprensió i l'entesa entre uns i altres.
Et demanem, Jesús,
que ajudis les famílies que tenen dificultats i problemes.
JESÚS DE NATZARET, ESCOLTA'NS
6.- Nosaltres som petits,
però sabem bé que a casa nostra tothom estarà més content
si nosaltres no ens barallem; si creiem en tot els pares;
si ajudem en tot el que podem fer per la casa;
si en comptes d'enfadar-nos, sabem ser sempre agraïts i alegres;
si sabem perdonar-nos i respectar-nos. I moltes coses més.
Ensenya'ns, Jesús, a ser generosos, bons i alegres
com ho feies tu a casa teva.
JESÚS DE NATZARET, ESCOLTA'NS.
CRÉIXER EN FAMILIA
Senyor Jesús,
l’Evangeli ens diu que creixies en edat i saviesa
amb els teus pares.
Fes-nos comprendre les preocupacions dels nostres pares.
Fes que sapiguem oferir-los els nostres somriures.
Fes que els alegrem amb el nostre afecte.
Dona'ns la força i el coratge,
els bons sentiments i la tendresa,
l’amor i la generositat.
Fes que amb la família siguem feliços,
fes que amb la família descobrim el món,
fes que amb la família et coneguem millor,
fes que amb la família visquem més units a Tu
LA CASA
Pare,
et donem gràcies per la casa que tenim
on ens sentim acollits per la nostra família.
En ella reposem, convivim i compartim
les il·lusions, les penes i alegries;
Ella és testimoni dels nostres dies de festa,
del nostre descans, de les hores d’estudi,
de treball i de servei.
Però el més important de la nostra casa
són les persones que hi habitem.
Ajuda’ns a saber estimar-nos tal com som.
Ajuda’ns a fer més confortable la nostra casa
amb el nostre desig de què les coses vagin bé.
Ensenya’ns a construir la veritable casa,
la de la nostra família, amb paciència,
comprensió, col·laboració i treball.
Gràcies perquè Tu també hi habites,
potser tan discretament, que no ens n’adonem.
Gràcies perquè a casa ens sentim estimats.
Gràcies perquè a casa podem estimar.
GRÀCIES SENYOR
Gràcies, Senyor, pel do de la vida.
Gràcies, Senyor, per l’afecte
i els gestos d’amor i tendresa.
Gràcies, Senyor, pel do de la fe.
Gràcies, Senyor, per les correccions
que m’ensenyen a ser més persona.
Gràcies, Senyor, pel plat a taula.
Gràcies, Senyor, per aquells
a qui no cal que els digui que els estimo.
Gràcies, Senyor, pel suport que he rebut
en els moments que el necesitava
Gràcies, Senyor, perquè no sempre
em surto amb la meva,
ni em deixen fer tot el que vull.
Gràcies, Senyor pels bons moments passats junts.
Gràcies, Senyor, perquè els moments dolorosos,
de tristesa o de conflicte,
m’ajuden a fer-me més valent
i m’empenyen a donar més de mi mateix pels altres.
Gràcies, Senyor, pel que vaig vivint en la familia
i amb la meva familia.
SANTA FAMÍLIA
(KAIROI, cd. P. Manyanet nº 16)
Escoltar-la i comentar-ne alguna frase
Santa Família del viure senzill.
Família en misteri.
Família en la fe,
Santa Família, la de Natzaret.
Família en silenci
ben plena de gestos de Déu.
Feta de treball i confiança,
de fe en la vida. Així és Josep.
Feta d’alegria i de resposta,
de tendresa ferma. Així és Maria.
Feta en l’obediència i en l’espera,
feta en la justícia. Així és Jesús.
La que ens reconeix i ens visita
perquè a casa nostra hi té el seu lloc.
La que ens convida a l’exigència
de ser l’Evangeli cada dia.
La que ens educa i ens recorda
que el més sagrat és formar llar.
Jesús, Tu ets el Fill de Deu i Fill de l'Home.
Tu has obeït el Pare
prenent la nostra naturalesa humana
en el si de Maria per obra de l'Esperit Sant.
Essent Deu, has volgut néixer en una família humana.
Essent omnipotent,
has volgut rebre el caliu maternal de Maria
i la protecció paternal de Josep.
Essent etern,
has volgut viure el temps d'una família com les nostres.
Per Maria i per Josep,
et demanem que miris amb misericòrdia
la família de la humanitat i les famílies que la formen:
Els pares, els fills, els avis, els parents,
tots els qui contribueixen a la seva existència:
Jesús, Maria, Josep, ajudeu les nostres famílies
perquè vulguin i puguin assemblar-se a la vostra.
Amén
PREGÀRIA PER LA FAMÍLIA
Senyor,
Vós coneixeu les nostres famílies,
Vós habiteu en totes les famílies de la terra.
Vós estimeu les famílies on regna la joia
encara que siguin petites.
Vós estimeu les famílies
que saben ser obertes, acollidores,
on cada infant hi és rebut com un do vostre.
Vós estimeu les famílies vives, on es parla i es canta,
on es discuteix i es perdona, on hi ha dolor,
però també consolació.
Senyor,
doneu a totes les nostre famílies
la senzillesa, la serenitat, l'harmonia i la joia
de la Santa Família de Natzaret.
Senyor,
jo estic segur que Vós estimeu les famílies,
estic segur que estimeu la meva família.
i per això us dono lloança,
us beneeixo i us dono gràcies.
Santa Família de Natzaret, pregueu per nosaltres
i per totes les nostres famílies.
Amén.
GRÀCIES PER LA FAMÍLIA
Gràcies, Senyor, per la meva família.
Per tots, un per un.
Per totes les coses bones
que ens hem donat els uns als altres:
la companyia, l’estimació,
les bones estones passades junts,
l’esforç a vegades difícil de conviure.
Gràcies, Senyor,
pel que hem après els uns dels altres,
a vegades alegrement,
a vegades més de mala gana
i perquè no hi havia més remei.
Gràcies, Senyor, també,
per les preocupacions,
i fins i tot les tristeses i les males estones,
perquè res no és inútil si es vol viure amb amor.
Gràcies, Senyor,
per tot el que jo he pogut donar a la meva família.
Gràcies, Senyor,
per tot el que la meva família m’ha donat.
Gràcies, Senyor,
perquè tu, vivint en família a Natzaret,
has posat ben en clar
que estimes la vida de família,
en coneixes bé la seva bellesa
i et fas càrrec de les seves dificultats.
Amén.
PREGÀRIES A JESÚS DE NATZARET
1.- Bon Jesús, amic nostre:
En aquesta hora del matí, encara estem una mica adormits.
Però ens disposem a obrir bé els ulls i sobretot a obrir el nostre cor
per parlar amb Tu en la pregària.
(Tots junts, responem:)
JESÚS DE NATZARET, ESCOLTA'NS
2.- Avui, abans de tot, volem recordar-nos de la teva Família,
la que vau formar Tu, Jesús, amb Maria i sant Josep a Natzaret.
L'Evangeli diu que us vau estimar tant,
que ara us tenim com a exemple
per a les nostres famílies i fins i tot per a la nostra Escola,
que desitja de ser "com una gran família".
Ajudeu-nos a estimar-nos
"com us estimàveu a Natzaret"
JESÚS DE NATZARET, ESCOLTA'NS
3.- Tu ens ensenyes que hem d'estimar
els nostres pares, els nostres germans i germanes.
Sabem que Tu, Jesús, estimes molt els de casa nostra.
Ajuda'ns a viure contents, a ajudar-nos
i a estimar-nos entre nosaltres.
JESÚS DE NATZARET, ESCOLTA'NS
4.- A Natzaret, Sant Josep i Maria, la teva mare,
treballaven de valent per a mantenir la teva família.
Ajuda i beneeix tots els esforços que fan el pare i la mare
per a que els de casa tirem endavant.
JESÚS DE NATZARET, ESCOLTA'NS
5.- Sabem que en el món hi ha nens i nenes
que a causa de les guerres s'han quedat sense família.
Que hi ha pares que han d'anar a treballar a un altre país llunyà
a causa de la pobresa.
Que hi ha famílies
on falta la comprensió i l'entesa entre uns i altres.
Et demanem, Jesús,
que ajudis les famílies que tenen dificultats i problemes.
JESÚS DE NATZARET, ESCOLTA'NS
6.- Nosaltres som petits,
però sabem bé que a casa nostra tothom estarà més content
si nosaltres no ens barallem; si creiem en tot els pares;
si ajudem en tot el que podem fer per la casa;
si en comptes d'enfadar-nos, sabem ser sempre agraïts i alegres;
si sabem perdonar-nos i respectar-nos. I moltes coses més.
Ensenya'ns, Jesús, a ser generosos, bons i alegres
com ho feies tu a casa teva.
JESÚS DE NATZARET, ESCOLTA'NS.
CRÉIXER EN FAMILIA
Senyor Jesús,
l’Evangeli ens diu que creixies en edat i saviesa
amb els teus pares.
Fes-nos comprendre les preocupacions dels nostres pares.
Fes que sapiguem oferir-los els nostres somriures.
Fes que els alegrem amb el nostre afecte.
Dona'ns la força i el coratge,
els bons sentiments i la tendresa,
l’amor i la generositat.
Fes que amb la família siguem feliços,
fes que amb la família descobrim el món,
fes que amb la família et coneguem millor,
fes que amb la família visquem més units a Tu
LA CASA
Pare,
et donem gràcies per la casa que tenim
on ens sentim acollits per la nostra família.
En ella reposem, convivim i compartim
les il·lusions, les penes i alegries;
Ella és testimoni dels nostres dies de festa,
del nostre descans, de les hores d’estudi,
de treball i de servei.
Però el més important de la nostra casa
són les persones que hi habitem.
Ajuda’ns a saber estimar-nos tal com som.
Ajuda’ns a fer més confortable la nostra casa
amb el nostre desig de què les coses vagin bé.
Ensenya’ns a construir la veritable casa,
la de la nostra família, amb paciència,
comprensió, col·laboració i treball.
Gràcies perquè Tu també hi habites,
potser tan discretament, que no ens n’adonem.
Gràcies perquè a casa ens sentim estimats.
Gràcies perquè a casa podem estimar.
GRÀCIES SENYOR
Gràcies, Senyor, pel do de la vida.
Gràcies, Senyor, per l’afecte
i els gestos d’amor i tendresa.
Gràcies, Senyor, pel do de la fe.
Gràcies, Senyor, per les correccions
que m’ensenyen a ser més persona.
Gràcies, Senyor, pel plat a taula.
Gràcies, Senyor, per aquells
a qui no cal que els digui que els estimo.
Gràcies, Senyor, pel suport que he rebut
en els moments que el necesitava
Gràcies, Senyor, perquè no sempre
em surto amb la meva,
ni em deixen fer tot el que vull.
Gràcies, Senyor pels bons moments passats junts.
Gràcies, Senyor, perquè els moments dolorosos,
de tristesa o de conflicte,
m’ajuden a fer-me més valent
i m’empenyen a donar més de mi mateix pels altres.
Gràcies, Senyor, pel que vaig vivint en la familia
i amb la meva familia.
SANTA FAMÍLIA
(KAIROI, cd. P. Manyanet nº 16)
Escoltar-la i comentar-ne alguna frase
Santa Família del viure senzill.
Família en misteri.
Família en la fe,
Santa Família, la de Natzaret.
Família en silenci
ben plena de gestos de Déu.
Feta de treball i confiança,
de fe en la vida. Així és Josep.
Feta d’alegria i de resposta,
de tendresa ferma. Així és Maria.
Feta en l’obediència i en l’espera,
feta en la justícia. Així és Jesús.
La que ens reconeix i ens visita
perquè a casa nostra hi té el seu lloc.
La que ens convida a l’exigència
de ser l’Evangeli cada dia.
La que ens educa i ens recorda
que el més sagrat és formar llar.
PREGÀRIES DELS AMICS DE JESÚS
JO VULL SER FELIÇ
Ajuda’m, Jesús,
a no fer enfadar la mare i el pare,
a no empipar-me amb el meu germà (la meva germana)
a no fer les coses malament,
a no barallar-me amb ningú.
Jo vull ser feliç
i poder viure en pau tota la vida.
+++++++++++++++++++
VULL CRÉIXER EN BONDAT
Senyor,
que, a mesura que creixem
en anys i en força,
cresquem en bondat
i ens assemblem cada vegada més a tu.
+++++++++++++++++
GRÀCIES PELS NOSTRES MESTRES!
Gràcies, Senyor,
per tots els nostres professors i professores,
que vénen cada dia al col·legi,
que ens ajuden a treballar.
Gràcies, Senyor, per tot el que fan
perquè aprenguem i entenguem les coses.
Gràcies, Senyor, per tot el que fan
perquè cresquem per dintre, bons i amables.
Beneïu-los, Senyor, i beneïu el seu treball.
Beneïu tots els professors i professores
del nostre col·legi.
Que siguin sempre molt feliços!.
+++++++++++++++++++++++
GRÀCIES, PARE
Gràcies, Pare,
perquè ets tan bo amb nosaltres.
tu has fet el cel per a nosaltres
perquè ets savi.
Gràcies, Pare,
que n’ets, de bo amb nosaltres!
tu has fet la terra per als homes,
perquè ets bondadós.
Gràcies, pare,
que n’ets de bo amb nosaltres!
Ens has donat els sol
perquè il·lumini tot el dia.
Gràcies, pare,
que n’ets de bo amb nosaltres!
Ens has donat la lluna
perquè brilli durant la nit.
Gràcies, pare,
que n’ets de bo amb nosaltres!
+++++++++++++++++
PREGÀRIA CONFIADA
Abans de començar la pregària és bo prendre consciència del que es va a fer. Busca un lloc tranquil, on puguis trobar pau i recolliment. Escolta la teva respiració i procura que vagi baixant el ritme i llegeix tranquil·lament la pregària. Repeteix les paraules que et semblin més importants.
Pare, vull ser amable i escoltar amb interès i respecte.
Ajuda’m a ser atent amb els avis i la gent gran. Que quan em parlin els escolti amb atenció i procuri aprendre de la seva experiència.
M’agradaria ser capaç d’escoltar els meus companys tal com a mi m’agrada que m’escoltin.
A l’escola, quan el mestre parla, hauria d’estar ben atent i no distreure’m amb qualsevol cosa. Així no hauria d’interrompre el mestre per demanar que ho repetís i podria treballar amb més tranquil·litat.
Pare, no vull ser sord a la vida i el meu entorn.
Si aprenc a escoltar segurament aprendré a dialogar i evitaré conflictes amb la gent del meu entorn.
Pare, et dono gràcies pel do de la paraula i la comunicació. Fes que en sàpiga fer un bon ús.
+++++++++++++++++++++++++++++
PREGÀRIA DEL CAP DE SETMANA
Després d’una setmana de cole arriba el cap de setmana i tenim temps de lleure.
Com ha anat el retorn? Hem trobat a faltar algú? Hem acollit els companys?
Ens ha costat molt estar tantes hores a l’escola, quiets, asseguts a la cadira i fent silenci quan el profe ho ha demanat?
Les hores d’esbarjo, han estat conflictives o bé les hem sabut aprofitar per a descansar del treball i per explicar-nos coses i jugar amb els companys?
Jesús, et demanen que ens ajudis a saber fer les coses bé. Que sapiguem aprofitar el temps de treball i el temps de descans.
Volem tenir-te sempre a prop i recordar-nos que tu també vas ser nen i també vas aprendre dels teus pares i dels teus mestres.
++++++++++++++++++++++++++++++++
CREC EN UN DÉU, PARE TOTPODERÓS.....
Avui a l’escola, a l’hora del pati, he vist un grup dels grans que estaven parlant molt animats, alçant la veu i prenent-se la paraula l’un a l’altre. Jo, que sóc xafardera de mena, m’he apropat per escoltar el que deien. M’agrada espiar-los, però sempre em fan fora. Avui ni se n’han adonat, de tan concentrats com estaven en la conversa i he pogut escoltar una estoneta.
Sembla ser que a classe de Religió han parlat de Déu. De Déu PARE-MARE. Alguns d’ells no acaben de saber si creuen en Déu i preguntaven als altres si ells hi creien i perquè.
La Susana, que és molt llesta i simpàtica, els ha donat una explicació que jo he entès molt bé. Quan he arribat a casa he escrit al meu diari el que recordava i entenia:
“CONFIO en Déu. Sé que Ell està sempre a prop meu. No el veig, però el descobreixo en les coses bones que passen al meu voltant i en les persones que estimo. En el sol i la pluja, en les flors i el mar. Déu és com un PARE, com una MARE que es preocupa per nosaltres i ens acompanya sempre. Sé que Déu ho pot tot si jo el tinc present i prego.”
Jesús, quan parlo amb Tu sento que Déu està molt a prop meu. Gràcies per ajudar-me a fer el camí cap a Déu. .
+++++++++++++++++++++++++++++++++++
CREC EN UN DÉU, PARE TOTPODERÓS, CREADOR DEL CEL I DE LA TERRA, DE TOTES LES COSES VISIBLES I INVISIBLES.....
Déu ens ha fet als homes capaços de conèixer les coses i de conèixer-lo a Ell.
Déu és el creador de l’amor, de la vida, de la bondat, de l’amistat... de tot allò que se sent amb el cor.
Quan sentim dins nostre tota l’alegria que ens dóna el saber que els pares ens estimen podem pensar que és Déu que ho ha fet possible.
Quan la nostra amiga, el nostre amic ens somriu al matí, sabem que ens estima i que nosaltres som importants per ella o per ell. Déu és amor i ens ha creat perquè ens estima i vol que ens estimem els uns als altres.
Jesús, tu ens has parlat de Déu i del seu amor per nosaltres. Tu ens has ensenyat que si ens estimem ajudem a Déu en la seva creació. Ajuda’ns a fer les coses tal com Déu les vol i les estima.
++++++++++++++++++++++++
MOLTES COSES PER A RECORDAR I UNA PER A NO OBLIDAR MAI
La teva presència és un regal per al món.
Ets una persona única entre un milió.
La teva vida pot ser com tu vulguis que sigui.
Viu cada dia amb intensitat.
Explica les teves alegries, no les teves desgràcies.
Lluita contra qualsevol adversitat que es presenti.
En el teu interior hi ha infinites respostes.
Comprèn, tingues coratge, sigues fort.
No t'imposis límits.
Hi ha tants somnis que esperen ser realitzats!!!
Les decisions són massa importants
per a deixar-les a l'atzar.
Lluita pel teu ideal, el teu somni, el teu premi.
No hi ha res tan desgastant com les preocupacions.
Recorda que una mica d'amor recorre un llarg camí.
Recorda que molt...és sempre.
Recorda que l'amistat és una sàvia inversió.
Els tresors de la vida són les persones unides.
Mai no és massa tard.
Transforma lo quotidià en extraordinari.
Demana-li un desig a una estrella.
I mai oblidis...
... ni tan sols per un dia...
“...què ets especial
dins del seu cor”
Ajuda’m, Jesús,
a no fer enfadar la mare i el pare,
a no empipar-me amb el meu germà (la meva germana)
a no fer les coses malament,
a no barallar-me amb ningú.
Jo vull ser feliç
i poder viure en pau tota la vida.
+++++++++++++++++++
VULL CRÉIXER EN BONDAT
Senyor,
que, a mesura que creixem
en anys i en força,
cresquem en bondat
i ens assemblem cada vegada més a tu.
+++++++++++++++++
GRÀCIES PELS NOSTRES MESTRES!
Gràcies, Senyor,
per tots els nostres professors i professores,
que vénen cada dia al col·legi,
que ens ajuden a treballar.
Gràcies, Senyor, per tot el que fan
perquè aprenguem i entenguem les coses.
Gràcies, Senyor, per tot el que fan
perquè cresquem per dintre, bons i amables.
Beneïu-los, Senyor, i beneïu el seu treball.
Beneïu tots els professors i professores
del nostre col·legi.
Que siguin sempre molt feliços!.
+++++++++++++++++++++++
GRÀCIES, PARE
Gràcies, Pare,
perquè ets tan bo amb nosaltres.
tu has fet el cel per a nosaltres
perquè ets savi.
Gràcies, Pare,
que n’ets, de bo amb nosaltres!
tu has fet la terra per als homes,
perquè ets bondadós.
Gràcies, pare,
que n’ets de bo amb nosaltres!
Ens has donat els sol
perquè il·lumini tot el dia.
Gràcies, pare,
que n’ets de bo amb nosaltres!
Ens has donat la lluna
perquè brilli durant la nit.
Gràcies, pare,
que n’ets de bo amb nosaltres!
+++++++++++++++++
PREGÀRIA CONFIADA
Abans de començar la pregària és bo prendre consciència del que es va a fer. Busca un lloc tranquil, on puguis trobar pau i recolliment. Escolta la teva respiració i procura que vagi baixant el ritme i llegeix tranquil·lament la pregària. Repeteix les paraules que et semblin més importants.
Pare, vull ser amable i escoltar amb interès i respecte.
Ajuda’m a ser atent amb els avis i la gent gran. Que quan em parlin els escolti amb atenció i procuri aprendre de la seva experiència.
M’agradaria ser capaç d’escoltar els meus companys tal com a mi m’agrada que m’escoltin.
A l’escola, quan el mestre parla, hauria d’estar ben atent i no distreure’m amb qualsevol cosa. Així no hauria d’interrompre el mestre per demanar que ho repetís i podria treballar amb més tranquil·litat.
Pare, no vull ser sord a la vida i el meu entorn.
Si aprenc a escoltar segurament aprendré a dialogar i evitaré conflictes amb la gent del meu entorn.
Pare, et dono gràcies pel do de la paraula i la comunicació. Fes que en sàpiga fer un bon ús.
+++++++++++++++++++++++++++++
PREGÀRIA DEL CAP DE SETMANA
Després d’una setmana de cole arriba el cap de setmana i tenim temps de lleure.
Com ha anat el retorn? Hem trobat a faltar algú? Hem acollit els companys?
Ens ha costat molt estar tantes hores a l’escola, quiets, asseguts a la cadira i fent silenci quan el profe ho ha demanat?
Les hores d’esbarjo, han estat conflictives o bé les hem sabut aprofitar per a descansar del treball i per explicar-nos coses i jugar amb els companys?
Jesús, et demanen que ens ajudis a saber fer les coses bé. Que sapiguem aprofitar el temps de treball i el temps de descans.
Volem tenir-te sempre a prop i recordar-nos que tu també vas ser nen i també vas aprendre dels teus pares i dels teus mestres.
++++++++++++++++++++++++++++++++
CREC EN UN DÉU, PARE TOTPODERÓS.....
Avui a l’escola, a l’hora del pati, he vist un grup dels grans que estaven parlant molt animats, alçant la veu i prenent-se la paraula l’un a l’altre. Jo, que sóc xafardera de mena, m’he apropat per escoltar el que deien. M’agrada espiar-los, però sempre em fan fora. Avui ni se n’han adonat, de tan concentrats com estaven en la conversa i he pogut escoltar una estoneta.
Sembla ser que a classe de Religió han parlat de Déu. De Déu PARE-MARE. Alguns d’ells no acaben de saber si creuen en Déu i preguntaven als altres si ells hi creien i perquè.
La Susana, que és molt llesta i simpàtica, els ha donat una explicació que jo he entès molt bé. Quan he arribat a casa he escrit al meu diari el que recordava i entenia:
“CONFIO en Déu. Sé que Ell està sempre a prop meu. No el veig, però el descobreixo en les coses bones que passen al meu voltant i en les persones que estimo. En el sol i la pluja, en les flors i el mar. Déu és com un PARE, com una MARE que es preocupa per nosaltres i ens acompanya sempre. Sé que Déu ho pot tot si jo el tinc present i prego.”
Jesús, quan parlo amb Tu sento que Déu està molt a prop meu. Gràcies per ajudar-me a fer el camí cap a Déu. .
+++++++++++++++++++++++++++++++++++
CREC EN UN DÉU, PARE TOTPODERÓS, CREADOR DEL CEL I DE LA TERRA, DE TOTES LES COSES VISIBLES I INVISIBLES.....
Déu ens ha fet als homes capaços de conèixer les coses i de conèixer-lo a Ell.
Déu és el creador de l’amor, de la vida, de la bondat, de l’amistat... de tot allò que se sent amb el cor.
Quan sentim dins nostre tota l’alegria que ens dóna el saber que els pares ens estimen podem pensar que és Déu que ho ha fet possible.
Quan la nostra amiga, el nostre amic ens somriu al matí, sabem que ens estima i que nosaltres som importants per ella o per ell. Déu és amor i ens ha creat perquè ens estima i vol que ens estimem els uns als altres.
Jesús, tu ens has parlat de Déu i del seu amor per nosaltres. Tu ens has ensenyat que si ens estimem ajudem a Déu en la seva creació. Ajuda’ns a fer les coses tal com Déu les vol i les estima.
++++++++++++++++++++++++
MOLTES COSES PER A RECORDAR I UNA PER A NO OBLIDAR MAI
La teva presència és un regal per al món.
Ets una persona única entre un milió.
La teva vida pot ser com tu vulguis que sigui.
Viu cada dia amb intensitat.
Explica les teves alegries, no les teves desgràcies.
Lluita contra qualsevol adversitat que es presenti.
En el teu interior hi ha infinites respostes.
Comprèn, tingues coratge, sigues fort.
No t'imposis límits.
Hi ha tants somnis que esperen ser realitzats!!!
Les decisions són massa importants
per a deixar-les a l'atzar.
Lluita pel teu ideal, el teu somni, el teu premi.
No hi ha res tan desgastant com les preocupacions.
Recorda que una mica d'amor recorre un llarg camí.
Recorda que molt...és sempre.
Recorda que l'amistat és una sàvia inversió.
Els tresors de la vida són les persones unides.
Mai no és massa tard.
Transforma lo quotidià en extraordinari.
Demana-li un desig a una estrella.
I mai oblidis...
... ni tan sols per un dia...
“...què ets especial
dins del seu cor”
VALORS
RESPECTE I TOLERÀNCIA
Llegir i comentar la lletra de la cançó, fent referència al respecte entre les persones (tolerància)
Link amb la cançó: https://www.youtube.com/watch?v=VwPlCN2FC0k
¡Viva la gente!
Esta mañana de paseo
con la gente me encontré
al lechero, al cartero
al policía saludé.
Detrás de cada ventana
y puerta reconocí
a mucha gente que antes
ni siquiera la vi.
Viva la gente
la hay donde quiera que vas,
viva la gente
es lo que nos gusta más.
Con más gente
a favor de gente
en cada pueblo y nación
habría menos gente difícil
y más gente con corazón.
Dentro de cada uno
hay un bien y hay un mal
más no dejes que ninguno
ataque a la humanidad,
ámalos como son
y lucha porque sean
los hombres y mujeres
que Dios quiso que fueran.
RESPECTE PER LA DIFERÈNCIA
Conte “El tomàquet i el mussol”
Hi havia una vegada un pagès molt treballador que tenia un hort.
L’hort no era gaire gros, però sempre el tenia molt ben cuidat, amb els planters ben arrenglerats, net de males herbes i regat al punt perquè tot florís al seu temps i donés fruits en abundància.
Aquell dia el nostre pagès va plantar carbassons, alls i unes tomaqueres.
En poc temps, amb les atencions del pagès tot va créixer i les tomaqueres es van fer ben altes. Llavors el pagès els hi va posar les canyes perquè s’hi enfilessin i poguessin seguir creixent.
En pocs dies van sortir les flors, i de les flors els tomàquets. Però va resultar que d’una flor com les altres en va néixer un tomàquet blanc com la neu.
Tots els companys de la branca se’n reien sense parar, li feien bromes pesades i ho van explicar als tomàquets de tot l’hort. El pobre tomàquet estava molt trist, tant que no podia dormir. Passava les nits despert i plorava mirant la lluna blanca com ell, però per tots estimada.
Una nit, quan tots dormien, va venir un mussol vell i savi, com tots els mussols, i li va explicar les seves penes.
-No fa falta que et preocupis tant, fixa’t en mi. jo també sóc diferent de tots els meus germans ocells, no n’hi ha cap altre que estigui despert a la nit i dormi tot el dia.
Des d’aquell dia van ser amics i cada nit es trobaven per parlar.
Passat un temps, el tomàquet va madurar i es va fer gran, però com que era tan raro el pagès no el va arrencar ni per fer una amanida, ni per fer pa amb tomàquet,... i de tant madur que estava finalment va caure a terra.
Així va ser com de les seves llavors va sortir la tomaquera més bonica del món. Mentre creixia semblava com les seves companyes, però quan va florir, les seves flors eren de colors variats i tons suaus. Veient-la tan bonica, el pagès no va gosar arrencar-la i quen va començar a sortir els tomàquets va ser com una explosió de colors.
Hi havia tomàquèts verds, blaus, roses, grocs, blancs com el seu pare, liles i fins hi tot n’hi havia algun de ratllat o amb topets...
El pagès i la seva tomaquera es van fer famosos a tot el món. A la masia hi arribaven artistes, fotògrafs, biòlegs, animals de tot tipus i gent de tot el món per tal de veure aquell prodigi de la natura.
La tomaquera era feliç perquè podia compartir amb tot el món les seves diferències al mateix temps que ella podia conèixer la gran diversitat de persones i animals que hi a a la Terra.
I tot gràcies a ser diferent!!!
LA GENEROSITAT
Conte: L’ARBRE GENERÓS
Hi havia una vegada un nen que estimava molt un arbre i, cada vegada que anava a veure’l, li agafava unes quantes fulles i se’n feia corones per jugar al rei del bosc. Pujava pel seu tronc, es gronxava en les seves branques i se li menjava les pomes. També hi jugava a cuita-amagar. Quan ja estava cansat, s’asseia i s’adormia a la seva ombra. I el nen estimava l’arbre... L’estimava molt. I l’arbre era feliç.
Però el temps va anar passant i el noi es va fer gran...
I l’arbre, moltes vegades, se sentia sol. Aleshores, un dia, el noi el va anar a veure i l’arbre li va dir:
-Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa’t en les meves branques, menja’t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues ben feliç.
-Sóc massa gran per pujar-hi i jugar, digué el noi; Vull comprar coses i passar-m’ho bé, vull diners. Me’n pots donar tu, de diners?
- Tan sols tinc fulles i pomes. Agafa les meves pomes, noi, i vés-les a vendre a la ciutat. D’aquesta manera tindràs diners i seràs feliç.
Així doncs, el noi pujà dalt de l’arbre, li agafà les pomes i se les endugué. I l’arbre era feliç.
El noi va estar molt de temps sense visitar-lo... I l’arbre estava trist.
Llavors, un dia, el noi va tornar; l’arbre se’n va alegrar i li digué:
- Vine, noi, puja al meu tronc, gronxa’t en les meves branques i sigues feliç.
Estic massa ocupat per enfilar-me als arbres, digué el noi. Vull una llar que em guardi del fred, vull una dona i vull fills, i és clar, necessito una casa. Em pots donar una casa?
- No tinc casa, digué l’arbre. El bosc és la meva casa, però pots tallar les meves branques i fer-te’n una. Aleshores seràs feliç.
Així doncs, el noi va tallar-li les branques i se’n va anar a construir la seva casa. I l’arbre era feliç. El noi no hi va tornar durant molt de temps.
Un dia, tornà al bosc i l’arbre, tot xiuxiuejant, li digué:
- Vine, noi, i juga.
- Sóc massa gran i estic massa trist per jugar, va dir el noi. Vull una barca que se m’endugui ben lluny d’aquí. Em pots donar una barca?
- Talla el meu tronc i fes-ne una. Podràs navegar i això et ferà feliç.
Així, doncs, tallà el tronc, se’n feu una barca i se n’anà a navegar. I l’arbre era feliç... Però d’aquella manera, sabeu? I després de molt de temps, el noi va tornar al bosc.
- Ho sento, digué l’arbre; ja no em queda res per donar-te; ja no tinc pomes.
- Les meves dents són massa febles per menjar pomes, va dir el noi.
- Ja no tinc branques, va dir l’arbre; ja no t’hi pots gronxar.
- Sóc massa vell per gronxar-me en les branques, va dir el noi.
- Ja no tinc tronc, digué l’arbre; ja no pots pujar-hi.
- Estic massa cansat per pujar-hi, digué el noi.
- Ho sento, digué l’arbre; m’agradaria donar-te alguna cosa..., però no em queda res, tan sols una soca. Ho sento...
- No em calen massa coses ara, digué el noi; tan sols busco, ara, un lloc quiet per seure i reposar. Estic molt cansat.
- Bé, va dir l’arbre, redreçant-se tant com va poder; una soca vella és bona per seure i reposar una estona. Seu i reposa.
I el noi ho feu. I l’arbre fou feliç.
Shel Silverstein
Traducció de l’anglès: Xexco Boix
LA PAU
DIUEN QUE....
Hi havia una vegada un rei que va oferir un gran premi a aquell artista que pogués captar en una pintura la pau perfecta. Molts artistes ho van intentar.
El rei va observar i va admirar totes les pintures, però només n’hi havia dues que a ell realment li van agradar i va haver de triar entre elles.
La primera era un llac molt tranquil. Aquest llac era un mirall perfecte on es reflectien unes plàcides muntanyes que ho envoltaven. Sobre aquestes es trobava un cel molt blau amb tènues núvols blancs. Tots els qui van mirar aquesta pintura van pensar que aquesta reflectia la pau perfecta.
La segona pintura també tenia muntanyes. Però aquestes eren escabroses i descobertes. Sobre elles hi havia un cel furiós del qual queia un impetuós ruixat amb rajos i trons. Muntanya avall semblava retrunyir un escumós torrent d'aigua. Tot això no semblava gens pacífic.
Però quan el rei va observar atentament, va veure enmig del precipici un delicat arbust creixent en una esquerda de la roca. En aquest arbust hi havia un niu. Allí, enmig del rugir de la violenta caiguda d'aigua estava assegut plàcidament un ocellet en el mig del seu niu... la pau perfecta.
Quina creus que va ser la pintura guanyadora?
El Rei va triar la segona. Saps per què?
Perquè, explicava el rei: Pau no significa estar en un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treball dur o sense dolor. Pau significa que, malgrat estar enmig de totes aquestes coses, romanguem calmats dins el nostre cor.
Aquest és el vertader significat de la pau.
Llegir i comentar la lletra de la cançó, fent referència al respecte entre les persones (tolerància)
Link amb la cançó: https://www.youtube.com/watch?v=VwPlCN2FC0k
¡Viva la gente!
Esta mañana de paseo
con la gente me encontré
al lechero, al cartero
al policía saludé.
Detrás de cada ventana
y puerta reconocí
a mucha gente que antes
ni siquiera la vi.
Viva la gente
la hay donde quiera que vas,
viva la gente
es lo que nos gusta más.
Con más gente
a favor de gente
en cada pueblo y nación
habría menos gente difícil
y más gente con corazón.
Dentro de cada uno
hay un bien y hay un mal
más no dejes que ninguno
ataque a la humanidad,
ámalos como son
y lucha porque sean
los hombres y mujeres
que Dios quiso que fueran.
RESPECTE PER LA DIFERÈNCIA
Conte “El tomàquet i el mussol”
Hi havia una vegada un pagès molt treballador que tenia un hort.
L’hort no era gaire gros, però sempre el tenia molt ben cuidat, amb els planters ben arrenglerats, net de males herbes i regat al punt perquè tot florís al seu temps i donés fruits en abundància.
Aquell dia el nostre pagès va plantar carbassons, alls i unes tomaqueres.
En poc temps, amb les atencions del pagès tot va créixer i les tomaqueres es van fer ben altes. Llavors el pagès els hi va posar les canyes perquè s’hi enfilessin i poguessin seguir creixent.
En pocs dies van sortir les flors, i de les flors els tomàquets. Però va resultar que d’una flor com les altres en va néixer un tomàquet blanc com la neu.
Tots els companys de la branca se’n reien sense parar, li feien bromes pesades i ho van explicar als tomàquets de tot l’hort. El pobre tomàquet estava molt trist, tant que no podia dormir. Passava les nits despert i plorava mirant la lluna blanca com ell, però per tots estimada.
Una nit, quan tots dormien, va venir un mussol vell i savi, com tots els mussols, i li va explicar les seves penes.
-No fa falta que et preocupis tant, fixa’t en mi. jo també sóc diferent de tots els meus germans ocells, no n’hi ha cap altre que estigui despert a la nit i dormi tot el dia.
Des d’aquell dia van ser amics i cada nit es trobaven per parlar.
Passat un temps, el tomàquet va madurar i es va fer gran, però com que era tan raro el pagès no el va arrencar ni per fer una amanida, ni per fer pa amb tomàquet,... i de tant madur que estava finalment va caure a terra.
Així va ser com de les seves llavors va sortir la tomaquera més bonica del món. Mentre creixia semblava com les seves companyes, però quan va florir, les seves flors eren de colors variats i tons suaus. Veient-la tan bonica, el pagès no va gosar arrencar-la i quen va començar a sortir els tomàquets va ser com una explosió de colors.
Hi havia tomàquèts verds, blaus, roses, grocs, blancs com el seu pare, liles i fins hi tot n’hi havia algun de ratllat o amb topets...
El pagès i la seva tomaquera es van fer famosos a tot el món. A la masia hi arribaven artistes, fotògrafs, biòlegs, animals de tot tipus i gent de tot el món per tal de veure aquell prodigi de la natura.
La tomaquera era feliç perquè podia compartir amb tot el món les seves diferències al mateix temps que ella podia conèixer la gran diversitat de persones i animals que hi a a la Terra.
I tot gràcies a ser diferent!!!
LA GENEROSITAT
Conte: L’ARBRE GENERÓS
Hi havia una vegada un nen que estimava molt un arbre i, cada vegada que anava a veure’l, li agafava unes quantes fulles i se’n feia corones per jugar al rei del bosc. Pujava pel seu tronc, es gronxava en les seves branques i se li menjava les pomes. També hi jugava a cuita-amagar. Quan ja estava cansat, s’asseia i s’adormia a la seva ombra. I el nen estimava l’arbre... L’estimava molt. I l’arbre era feliç.
Però el temps va anar passant i el noi es va fer gran...
I l’arbre, moltes vegades, se sentia sol. Aleshores, un dia, el noi el va anar a veure i l’arbre li va dir:
-Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa’t en les meves branques, menja’t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues ben feliç.
-Sóc massa gran per pujar-hi i jugar, digué el noi; Vull comprar coses i passar-m’ho bé, vull diners. Me’n pots donar tu, de diners?
- Tan sols tinc fulles i pomes. Agafa les meves pomes, noi, i vés-les a vendre a la ciutat. D’aquesta manera tindràs diners i seràs feliç.
Així doncs, el noi pujà dalt de l’arbre, li agafà les pomes i se les endugué. I l’arbre era feliç.
El noi va estar molt de temps sense visitar-lo... I l’arbre estava trist.
Llavors, un dia, el noi va tornar; l’arbre se’n va alegrar i li digué:
- Vine, noi, puja al meu tronc, gronxa’t en les meves branques i sigues feliç.
Estic massa ocupat per enfilar-me als arbres, digué el noi. Vull una llar que em guardi del fred, vull una dona i vull fills, i és clar, necessito una casa. Em pots donar una casa?
- No tinc casa, digué l’arbre. El bosc és la meva casa, però pots tallar les meves branques i fer-te’n una. Aleshores seràs feliç.
Així doncs, el noi va tallar-li les branques i se’n va anar a construir la seva casa. I l’arbre era feliç. El noi no hi va tornar durant molt de temps.
Un dia, tornà al bosc i l’arbre, tot xiuxiuejant, li digué:
- Vine, noi, i juga.
- Sóc massa gran i estic massa trist per jugar, va dir el noi. Vull una barca que se m’endugui ben lluny d’aquí. Em pots donar una barca?
- Talla el meu tronc i fes-ne una. Podràs navegar i això et ferà feliç.
Així, doncs, tallà el tronc, se’n feu una barca i se n’anà a navegar. I l’arbre era feliç... Però d’aquella manera, sabeu? I després de molt de temps, el noi va tornar al bosc.
- Ho sento, digué l’arbre; ja no em queda res per donar-te; ja no tinc pomes.
- Les meves dents són massa febles per menjar pomes, va dir el noi.
- Ja no tinc branques, va dir l’arbre; ja no t’hi pots gronxar.
- Sóc massa vell per gronxar-me en les branques, va dir el noi.
- Ja no tinc tronc, digué l’arbre; ja no pots pujar-hi.
- Estic massa cansat per pujar-hi, digué el noi.
- Ho sento, digué l’arbre; m’agradaria donar-te alguna cosa..., però no em queda res, tan sols una soca. Ho sento...
- No em calen massa coses ara, digué el noi; tan sols busco, ara, un lloc quiet per seure i reposar. Estic molt cansat.
- Bé, va dir l’arbre, redreçant-se tant com va poder; una soca vella és bona per seure i reposar una estona. Seu i reposa.
I el noi ho feu. I l’arbre fou feliç.
Shel Silverstein
Traducció de l’anglès: Xexco Boix
LA PAU
DIUEN QUE....
Hi havia una vegada un rei que va oferir un gran premi a aquell artista que pogués captar en una pintura la pau perfecta. Molts artistes ho van intentar.
El rei va observar i va admirar totes les pintures, però només n’hi havia dues que a ell realment li van agradar i va haver de triar entre elles.
La primera era un llac molt tranquil. Aquest llac era un mirall perfecte on es reflectien unes plàcides muntanyes que ho envoltaven. Sobre aquestes es trobava un cel molt blau amb tènues núvols blancs. Tots els qui van mirar aquesta pintura van pensar que aquesta reflectia la pau perfecta.
La segona pintura també tenia muntanyes. Però aquestes eren escabroses i descobertes. Sobre elles hi havia un cel furiós del qual queia un impetuós ruixat amb rajos i trons. Muntanya avall semblava retrunyir un escumós torrent d'aigua. Tot això no semblava gens pacífic.
Però quan el rei va observar atentament, va veure enmig del precipici un delicat arbust creixent en una esquerda de la roca. En aquest arbust hi havia un niu. Allí, enmig del rugir de la violenta caiguda d'aigua estava assegut plàcidament un ocellet en el mig del seu niu... la pau perfecta.
Quina creus que va ser la pintura guanyadora?
El Rei va triar la segona. Saps per què?
Perquè, explicava el rei: Pau no significa estar en un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treball dur o sense dolor. Pau significa que, malgrat estar enmig de totes aquestes coses, romanguem calmats dins el nostre cor.
Aquest és el vertader significat de la pau.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)