CRIST, ENTRA EN EL MEU CAMÍ 

                                                            (Michel Quoist)

Senyor Jesús, vinc a creuar la meva vida amb la teva

i a demanar-te que caminis al meu costat.

Jo sé, tot i que la meva vida és jove,

que Algú, que ets tu mateix, li ha de donar sentit.

Potser ets com una sorpresa.

Potser ja ets amb mi i jo no me n'adono.

Jo crec, Jesús de Natzaret,

que ets un home de camí en el camí,

ets Déu que camina amb nosaltres.

Jesús, tu surts al nostre encontre,

i et fixes en les nostres petjades,

i en la pols que deixem en caminar.

Jesús, tu no ets gens fàcil.

Se'm presentes com un model inabastable.

La teva vida és senzilla i audaç.

No tens ni casa, ni bossa on portar coses,

ni cartera per als diners.

La teva vida és la trobada amb els homes.

I la teva riquesa és dir-los, un a un,

milers a milers,

que Déu és Pare i que cal que ens estimem.

Jesús, t'interessen les persones,

perquè et vas fer com nosaltres.

Tu, de la nostra vida, te n'entens

i vas posar moltes vegades la teva mà

en el nostre cansament,

en el nostre dolor,

en el nostre pecat,

en la nostra feblesa.

Tu vas compartir la nostra alegria

i vas posar el teu braç sobre les nostres espatlles.

Et vas prendre molt seriosament

això d'estimar cada home i dona.

Aquí estic, Jesús, com el jove ric

a qui tu vas mirar amb simpatia.

Aquí estic com ell,

demanant-me per  aquesta vida meva,

i per la que tu m’ofereixes.

Aquí estic en el camí de la vida:

Davant meu hi ets Tu,

però també hi ha el diner, la comoditat i la vida fàcil.

Tu em dius clarament que seguir-te

implica renúncia, exigència, compromís.

Jesús, entra clarament en el meu camí

i fes-me comprendre, estimar, valorar

allò que tu em demanes que faci.

Fes-me'n capaç de realitzar-ho.

En el fons de mi mateix,

intueixo que Tu ets Algú que val la pena.

Per això, deixa'm acabar dient-te:

Jesús, no tinguis por,

entra en les meva vida.

Amén.